Welcome to SpotSuite
Create, share and track routes realted to your interests
Find out
more

The route

Ruta Mededebebe de bodegues de barri.

Ruta Mededebebe de bodegues de barri.

Route created&published by mededebebe Price 0 €
Created: 06/09/13 lang: Català Topic(s): Gourmet
Places: Barcelona Distance: 0 Km. Media: Walk & public transport
Keywords: bodegues, barri, bodegues de barri, mededebebe, tapes, tapas, vermut, vermut de la casa, botes, berberetxos, patrimoni, spotsuite

Description

DEFINICIÓ DE BODEGA DE BARRI: Establiment obert al públic destinat a la venda i consum de productes alcohòlics. IMPRESCINDIBLE: Neveres amb portes de fusta i tiradors metàl.lics. Vermut de la casa Berberetxos i anxoves amb salsa de la casa. Altres tapes tipus seitó, cap i pota, olives i similars tradicionals PREFERIBLE: Barra i taules de marbre. Botes de vi de fusta. ACCEPTABLE: barra i taules de fòrmica vintage. http://mededebebe.com THINK GLOBAL, DRINK LOCAL

Vote
Downloads: 0 Comments: 0
  • Spot 1 Bodega Neus

    Bodega Neus

    Published by mededebebe on 04/09/13
    Location: Barcelona

    Primerament situarem aquesta bodega en el seu context geogràfic. Esta situada al carrer Benet Mercadé. És important remarcar que aquest senyor, en Benet, va ser un pintor català del segle XIX que va obtenir una menció honorifica de segona classe a l’Exposició nacional de Bellas Artes de 1858 amb el quadre titulat “Colón en las puertas del Monasterio de Santa María de la Rábida, pidiendo pan y agua para su hijo (y vermut y anchoas para él mismo)”. El que hi ha dins del parèntesi és afegit nostre, però el pintor ho podria haver afegit, pensem que escollir un tema com aquest, el d’anar a pidolar a un monestir perquè bereni el nen denota certa tendència a anar passat de vermuts.

    La bodega està situada a l'àrea d'influència del Mercat de la Llibertat, situat a la plaça del mateix nom. Aquesta plaça va ser creada a l'any 1831, en urbanitzar-se els terrenys d'un mas situat a la Rambla del Prat. Primer es va anomenar Plaça del Rei i aviat es va convertir en un espai on els pagesos de les rodalies anaven a vendre els seus productes. Als votants de 1850 els veïns varen demanar un mercat cobert i es va començar la seva construcció. Posteriorment es va canviar el nom pel de la Llibertat en honor de la Revolta de les Quintes de 1870. La causa d'aquesta revolta va ser l’injust sistema de reclutament militar decretat per el General Prim. A Gràcia uns 200 revoltats van suportar el bombardeig i assetjament de la Vila per part de 5000 soldats de l’exercit espanyol, que van acabar amb la revolta i amb la vida de moltes persones.

    La bodega existeix com a tal des de fa més de 90 anys i actualment és a mans d'en Carles Casas, bon professional, dels que saben tractar bé a la clientela. Abans es deia bodega Fonollosa i la portava un tiet de la seva dona i molt abans l'avi. És un local no molt gran, llarg i estret. Com a d'altres bodegues originalment l'espai obert al públic era més petit, ocupat per les botes de vi, la venda del qual era l'única activitat que feien. Posteriorment es va ampliar, posant una petita barra i començant també a tenir un servei de cuina per servir menjars al migdia. Els plats que hi trobareu són ben tradicionals: Cap i pota amb samfaina, Peus de porc amb bolets, Bacallà amb samfaina, Botifarra amb mongetes, “Callos”, Mandonguilles a la jardinera. Preparen bons entrepans i tapes variades. Despatxen vi a doll. El vermut de la casa és el Perucchi.

    És d'aquells llocs petits on la proximitat facilita la comunicació entre els parroquians que són gent del barri. Un espai on la gent hi va regularment, on pot llegir la premsa, fer un gotet de vi i conversar amb el veí, es podria considerar com equipament cultural, no? S'hauria de considerar que l'obra social de les bodegues és més beneficiosa que la d'alguna entitat amb molts calers.

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 2 Bodega Pinyol

    Bodega Pinyol

    Published by mededebebe on 04/09/13
    Location: Barcelona
    Aquesta bodega va estar gestionada per tres generacions de la família Pinyol des de 1940 fins a finals de 2012. L'últim d'aquesta nissaga tenia com a signe distintiu el posar música clàssica (Rollings, Bowie, Led Zeppelin, Deep Purple...) en un volum adient per poder parlar i escoltar. La darrera vegada que vam parlar amb ell al novembre passat ens va dir que es volia traspassar la bodega perquè portava masses milers d'hores treballant sol entre aquelles quatre parets i volia un canvi d'aires. Al desembre ja estava tancat i vàrem quedar a l'aguait de si es tornava a obrir com bodega o hi trobaríem un “Queviures Hassan”. Quan ens vam assabentar que es tornava a obrir com a bodega li vam donar gràcies a Dionís, fill de Zeus i Déu del Vi.
     
    La Pau Raga i en Carles Poy s'han fet càrrec del local, ella bibliotecària, ell ve del món de l'art, galerista i comissari d'exposicions. Han conservat el terra hidràulic, van intentar mantenir els color originals de les parets però les diverses capes de paper i pintura que hi van trobar van complicar el tema i van optar per arreglar les parets i pintar, és a dir que l'aspecte és com molt polit ara mateix. És una pena que un no pugui anar a una casa d'aquestes que et preparen el color de pintura que vols i demanar un blanc trencat amb un toc de ronya o fer una emprimació final tipus Pollock a les parets per tal que no tinguin aspecte de “resien pintao”, però ja sabem que el pas del temps ho arregla tot. Hi havia una part interior que abans havia estat vivenda i que en Jordi Pinyol tenia tancada fent-la servir de magatzem. Ara aquest espai interior ha estat recuperat, han obert portes, hi ha una habitació-biblioteca on es practica un book crossing tipus avui n'emporto un llibre i qualsevol dia en torno un altre i al fons es veu un pati exterior amb plantes que donen un toc visualment molt agradable. Han afegit una barra de fusta sòbria i elegant que juntament amb les botes originals restaurades dóna calidesa a l'ambient. També han posat unes tauletes de marbre i uns taburets i cadires provinents d'un bar antic valencià.
     
    Restaurant elements de la façana van descobrir un preciós rètol (més fusta), penjat ara a l'interior, que pertanyia al negoci d'olis i sabons que va ocupar aquest local des de 1919 fins que es va convertir en bodega.
    La Pau Raga, responsable de fer les tapes, és de València i això ens permet gaudir d'alguna elaboració pròpia d'aquelles terres, com una que ens ha cridat l'atenció pel seu nom: “esgarraet” que és com una esqueixada de bacallà amb pebrots escalivats i moixama per sobre. Entre setmana tenen tapes clàssiques i els dissabtes i diumenges tapes més elaborades. Segueixen despatxant vi a doll, tenen sifons de veritat. Els diumenges tenen sessions musicals en viu en plan tranqui ( violí ,violoncel, guitarra...).Ja sabem que el vi és cultura i en aquest espai acompanyats de musica, llibres i quadres si algun dia acabeu passats de vermuts podreu dir que en realitat no us esteu tajant sinó que us esteu formant com a persones.
     
    Horari: 9:30/14 - 17/23 hores
    Dilluns festa, Diumenge tarda tancat
    Tel. 93 2176690

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 3 Bodega Padua

    Bodega Padua

    Published by mededebebe on 04/09/13
    Location: Barcelona
    La Bodega Pàdua va començar l'any 1949 com a magatzem de venda i distribució de vins a l'engròs. Als anys quaranta, temps de post guerra, la gent d'aquest país s'havia apuntat a una operació bikini massiva de manera no massa voluntària, però en aquells temps de penúries havien emprenedors que van descobrir un nínxol de negoci: el vi. Mentre que els nens berenaven pa amb vi i sucre, el pares (i les mares) li fotien al porró, que era la droga més a l'abast, per tal de fugir de la grisor de la vida quotidiana. Tot això ho comentem perquè tenim fitxada més d'un bodega oberta en aquells anys.
     
    Aquest establiment va passar al cap d'un temps al comerç minorista, despatxant vi a doll a la gent del barri. En aquell temps en Vicenç Ratón era un treballador de la casa que va aconseguir l'any 1979 ser l'amo del negoci. L'espai va anar evolucionant, van posar una barra i com que a l'Ana Maria, dona d'en Vicenç, se li donava bé el cuinar, van començar a fer menjars. Actualment en Jordi (fill d’ells) és el responsable de la bodega, a més de ser el cuiner. És un personatge al qual se li nota que li agrada la seva feina i que denota imaginació en l'esforç que fa per tenir una oferta variada. S'ha inventat un “aperitiu anticrisis” difícilment superable: per 1,95 euros, un vermut Izaguirre, un filet d'anxova de l'Escala, olives farcides i patates chips: espectacular. És capaç de presentar-se a la seva pàgina de Facebook amb aquestes paraules: “Soy Ratón, tengo aspecto de loro y alma de burro”. Que bèstia!. Tant ell com la Ruth, la seva dona que és la reina del menjador,  i la resta de personal són dels que saben tractar bé als clients. Ja hem dit més d'un cop que el què més ens agrada de la majoria de les bodegues que coneixem és que al ser negocis de tipus familiar, quan et serveixen un vermut ho fan amb un somriure i no amb cara de fer-te un favor tal i com succeeix a molts altres llocs. A part del vermut amb varietat de tapes, al migdia tenen un menú que per un preu ajustat ofereix una cuina tradicional de mercat. Pots gaudir de plats especials com l’arròs al forn que fan el dimarts durant l'hivern, la paella dels dijous o els cargols amb recepta de l'avia els dissabtes.
     
    Al local hi predomina la fusta, a part de les botes de vi, això combinat amb la il·luminació adequada crea un ambient molt càlid.. Té una barra llarga i una cuina a la vista, aquest ultim detall és important, quan tothom pot veure que passa a la cuina dóna la sensació que no tenen res d'amagar. L'espai destinat a menjador és prou ampli i té unes prestatgeries que són com una mena de museu d'antiguitats, ràdios, teles, aparells diversos que han estat cedits per clients. També pengen fotos antigues, una afició d'en Jordi, força interessants. I al final i tenen un pati al aire lliure amb plantes que convida a seure i prendre la fresca. Algun conegut del barri al parlar d'aquesta bodega ens ha dit: ”ah, la bodega del burro” perquè tenen un ruc de cartró al costat de la porta, al carrer. Fer-hi una visita no és fer “el burro”, és estar “al loro” (en tenen un de mascota).
     
    Horari: 7-22 h. Diumenge festa.
    Tel. 932 123 056

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 4 Bodega Sant Medir

    Bodega Sant Medir

    Published by mededebebe on 04/09/13
    Location: Barcelona
    Aquesta bodega és 3G (tercera generació) autèntica de barri de tota la vida. Fent gala de la discreció i senzillesa que caracteritza a la gent treballadora que puja un negoci en temps durillos, a la façana no hi posa ni nom, tan sols hi posa Bodega. Però ens diuen que és la Bodega Sant Medir, nom del carrer on és situada. Està a la vora del Mercat de Sants, actualment tancat i en procés de rehabilitació des de fa gairebé 3 anys. Aquest fet esta afectant seriosament al comerç de la zona i els establiments que allí s'hi troben esperen el moment que es torni a obrir el Mercat i es revifi la activitat econòmica al seu voltant.
     
    I tot pensant que Gràcia va també tenir el seu mercat tancat per rehabilitació un bon temps, s'ens ha obert la gana de descobrir el comú ocult en la diversitat aparent, que ja es sap que és una de les bases del coneixement. Aquest dos barris tan emblemàtics de Barcelona tenen a part de les obres als mercats altres trets que els agermanen, superant distancies urbanes. Els dos tenen festes majors a l'estiu amb molta implicació dels veïns i visitades per molta gent d'altres barris. Altre característica comuna són las seves comunitats gitanes tan autèntiques, conservant els seus costums, les seves jovenetes esplendoroses i el català tan particular que parlen. I per últim la devoció quasi pagana per Sant Medir. Famosa és la cavalcada de colles des de Gràcia a l'ermita de sant Medir a Collserola. Diuen que l'origen d'aquest esdeveniment tan popular, especialment entre els nens gràcies a la pluja de caramels està en un promesa que va fer Josep Vidal, forner i pastisser establert al carrer Gran de Gràcia. Va prometre que si es curava d’uns problemes de salut que tenia aniria cada any el dia 3 de Març fins l'ermita de Sant Medir a Collserola, per agrair-li al Sant la curació. Ho va fer per primer cop l'any 1830, a cavall i repartint caramels dels que ell feia a la pastisseria. L'any següent va repetir acompanyat d'amics i això va evolucionar fins l'actualitat que hi participa fins i tot la secció muntada de la Guàrdia Urbana. Tot i que la desfilada més gorda és fa a Gràcia, a Sants també gaudeix de molt suport popular.
      
    L'any 1948 en Jaume Morell va obrir aquesta bodega. Malauradament no conserva la nevera original de fusta que era molt grossa. Tal i com ha passat a d'altres bodegues dificultats tècniques i burocràtiques els han obligat a canviar la calidesa de la fusta per la fredor de l’acer inoxidable.
    El va succeir el seu fill Salvador i el Jaume, fill de l'anterior hi és actualment al capdavant.
    El fet que estigui en un petit carrer, no de pas, en zona no turística, fa que l'ambient dins de la bodega sigui autèntic de barrí, casi de poble, d'aquest llocs on sembla que tots els parroquians es coneixen pel seu nom. Despatxen vi a doll, vermut de la casa i tapes clàssiques: anxoves, seitó, olives...
     
    Horari: 8h fins 21h. Dissabte tarda i Diumenge tancat.
    Tel.933395529

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 5 Casa Leto

    Casa Leto

    Published by mededebebe on 05/09/13
    Location: Barcelona
    En aquesta web estem fent una mena d'inventari de bodegues amb molta mili a sobre, aquests espais què com hem dit en alguna banda ens agraden per tot allò que el pas del temps ha anat deixant en les seves parets, (la pols i las teranyines també formen part de la història, why not?). Taques, grafittis, fotos antigues, retalls groguencs de premsa: qualsevol d'aquests signes poden amagar una petita història.
    Però dins de les nostres exploracions urbanes ens hem topat amb Bodegues sense història. O amb història molt curta, sobretot si ho comparem amb les que tenen 100 anys darrere. En principi pensàvem que aquest nous locals no tenien cabuda en aquesta pàgina, justament per això, per no tenir història.
    Però després de prendre algun vermut en algun d'aquest locals ens hi vam trobar a gust. I hem pensat que si són bodegues i són de barri, per què no incloure-les en aquesta pàgina?. Potser així contribuirem a que la gent les trobi, hi vagi i comenci d'alguna manera a escriure la història que esta encara per escriure.
     
    La bodega Casa Leto és una d'aquestes, va obrir l'octubre de 2011. Està situada a Horta molt a prop de la Bodega Massana. La Massana es podria considerar la Catedral de les bodegues i esperem que aquesta proximitat física els hi mostri als joves el camí de l'excel·lència bodeguera. I si aquella és la Catedral, Casa Leto la podríem considerar un Santuari dedicat a un tipus de música que ja forma part de la història de Barcelona: la Rumba Catalana. El responsable de la bodega és en David Soleto, rumbero ell mateix que formava part d'un duo que es deia Lito i Leto. Els aires de Rumba corren per tots els racons de l'establiment. Sant Gaudenci és el patró d'Horta i també és el nom de un col·lectiu dedicat a la promoció de la Rumba Catalana que tenen la bodega com a club social.
     
    És un local al que li arriba bona llum des de les vidrieres que donen al carrer, les botes de fusta noves que contenen el vi que despatxen a doll ocupen un lloc preferent, les parets estan decorades amb algun cartell publicitari antic i uns quants sifons ens vigilen des d’una prestatgeria. Algun dia haurem de fer un monogràfic sobre el sifó, artilugi ancestral que dóna molt joc com a arma ofensiva-defensiva.
     
    En David és cuiner i prepara tapes clàssiques com les anxoves, seitó, ensaladilla russa, esqueixada, mojama, montaditos i té creacions més personals com el mi-cuit amb melmelada de pebrot verd. Per cert: els “montaditos” en català com es diuen?. Muntadets? . Uff, no sona gens bé...
     
    La clientela és gent del barri, més aviat jove i molt rumbera. En aquest vídeo podreu veure com es diverteixen de tant en tant.
     
    A la tarja de la bodega hi consten uns horaris ben ajustats: Abrimos cuando llegamos, cerramos cuando nos vamos, sino estamos es que no coincidimos”.
     
    Oficialment l'horari és: 11 a 3 del mati i de 6 a 10 del vespre. Diumenge tarda tancat.
    Tel. 620 699 794

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 6 Bar del Toro

    Bar del Toro

    Published by mededebebe on 05/09/13
    Location: Barcelona
    El senyor Nicolau va obrir una bodega fa més de cent anys a l’edifici que fa cantonada entre els carrers Sant Gil i Sant Vicenç. M'he recordat que a Gràcia i ha una botiga de pianos al carrer Santa Tecla i m'ha donat per veure si hi ha alguna connexió tel·lúrica entre la bodega i aquests dos Sants esmentats. Sant Gil estava considerat el protector dels epilèptics, malaltia també coneguda com a “mal de Sant Gil” i també era el protector dels arquers perquè un dia li van fotre un flechasso (i sembla que no va ser en Cupido). De Sant Vicenç de Paul he trobat una frase críptica que diu: “Tres cops vaig parlar quan estava de mal geni i amb ira, i els tres cops vaig dir barbaritats”. Concloem l'anàlisi: probablement el que li va fotre la sageta a Sant Gil duria anar torrat perquè en condicions normals no se li fa això a un Sant. I a la frase de Sant Vicenç al “mal geni i a la ira” li podríem afegir l’anar passat de quintos perquè tingui més sentit. Ja està, ja hem trobat la connexió entre els Sants i la Bodega.
     
    L'establiment va canviar de mans un parell de cops fins que en Paco Rodríguez, que hi treballava de cambrer, se’n va fer càrrec juntament amb el seu cunyat en Socias. Van ajuntar les síl·labes inicials dels cognoms i li van posar Bar Roso, però en realitat els habituals el coneixen com el Bar del Toro pel cap de brau dissecat que hi ha a una paret. És curiós també el fet que a la porta del local, al carrer, no hi figura cap nom. Algun col·lega l'esmenta com “el bar sense nom”. Segons la Bíblia (Gènesis 2-20) el primer curro que li va tocar fer a Adan va ser el de posar nom a tots els peixos, aus, bestioles i demés coses que Déu havia creat. Segons els estudiosos bíblics així ho va organitzar Déu perquè en tenir nom les coses li pertanyien a Ell. Si en realitat aquest bar no té nom ens queda el dubte de si el Suprem se l'ha fet seu o no. També acabem de descobrir que Adan va fundar la primera empresa de Naming.
     
    Del què no hi ha cap dubte és que l'amo actual, des de fa 13 anys, és en Carles, fill d'en Paco Rodríguez, juntament amb la seva dona Lourdes.
     
    El què sobte d'entrada és trobar-nos en aquesta banda del Raval, plena de garitos vells portats per moderns (i amb preus moderns), amb un local antic, amb decoració antiga, amb preus antics.
    Despatxen vi a doll de cinc botes que estan a l'interior al costat del cap de toro que controla l'espai com si fos un Big Brother. La barra de marbre és de les autèntiques que impressionen per la seva simplicitat i elegància. En Carles pertany al club dels que saben administrar las dosis suficient de complicitat per tal de fer que els parroquians es trobin com a casa. La clientela habitual són els veïns del barri de tota la vida, és dels llocs on les seves taules de marbre conviden a llegir el diari sense que el temps t'empaiti o a fer la partida de domino amb els companys de sempre. Entre les tapes que prepara la Lourdes tenen fama els callos i el seitó.
     
    L'ambient i decoració tant a dins com al carrer és tan atemporal que si han rodat pel·lícules d'època, entre elles “Terra i llibertat” d'en Ken Loach.
     
     Horari: 8:30-10:30. Dimuenge i dilluns mati festa

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 7 Bar Bodega Bartolí

    Bar Bodega Bartolí

    Published by mededebebe on 05/09/13
    Location: Barcelona
    No hi ha dubte que Sants és un barri amb molta història. Les bodegues que ens segueixen descobrint en aquest barri també en tenen molta. El Bar Bodega Bartolí va ser obert com bodega l'any 1939. Data curiosa (i fatídica). Si avui en dia amb això de la crisi t'ho has de pensar dues vegades abans d'engegar un negoci, quantes vegades s'ho va pensar en Josep Bartolí abans de decidir-se a posar una bodega al bell mig de la recent nascuda post-guerra?. Al 39 Barcelona no era una festa (malgrat que molts fatxes sí que estaven de festa), potser va pensar que el personal tenia necessitat d'oblidar i ja se sap, el vi ajuda. La qüestió és que va començar amb algunes botes de vi i licor, ocupant només un petit espai del local, la resta era magatzem i vivenda. El seu fill Vicenç va seguir amb el negoci de venda de vins i licors.
     
    Un bon dia de l'any 62 un veí i client habitual estant fotut de l'estómac li va demanar a la Marina, muller d'en Vicenç, si li podia fer un arròs blanc. Aquest fet ens porta a la següent pregunta: quants restaurants saben exactament quin és el primer plat que van servir? A Can Bartolí si que ho saben, aquest arròs blanc va ser el primer i tot seguit la llista de plats es va començar a ampliar fins arribar a la varietat extensa de plats tradicionals i de cuina de mercat que ens ofereixen a l'actualitat.És un local llarg amb barra primer, després algunes botes de vi, espai per menjador amb taules i una cuina a la vista, cosa que fa que tot et senti més bé, perquè veus com es fa tot el que pots menjar, que no té truco.
     
    Actualment l'Albert i el Vicenç són la tercera generació de Bartolí que s'ocupen que tot funcioni com cal, es nota que en la seqüència de l’ADN porten proteïnes i aminoàcids empeltats de vi de bota i anxoves amb molècules de rovello. Perquè aquest en un aspecte molt important dels Bartolí Brothers: estan tocats de bolet. Quan és temporada els dies de festa es dediquen a la caça del bolet i sembla que normalment amb èxit. I el millor és que aquests bolets els podreu consumir i gaudir al restaurant: material fresc del bosc a la taula, un luxe. Com també és un luxe menjar les hortalisses i verdures que ells mateixos produeixen en un hort que tenen fora de Barcelona. Menjar un tomàquet madurat a la planta és una experiència difícil de trobar al mercat. Durant molts anys al pis de sobre de Can Bartolí hi van criar pollastres i conills, autosuficiència total, carn, ous, verdures tot fet a casa. Ens comenten que fins i tot cuiners famosos i mediàtics han anat d'incògnit a menjar conill, plat que encara és una de les seves especialitats, tot i que el conill ja no sigui de la família. Els conceptes de consum de proximitat, sostenibilitat i Km 0 que es promouen a l'actualitat eren ja des de sempre pràctica habitual en aquest establiment. Els plats del dia estan exposats a les neveres davant de la cuina i la pinta que tenen les sardines en escabetx, les mandonguilles, les croquetes i les safates amb carns o peixos amb salses et fan salivar al primer cop d'ull. Segueixen despatxant vi a doll. Avís important: els vampirs i les vampireses haurien de tenir cura de no anar-hi ja que grans ristres d'alls pengen per tot arreu. La clientela és del barri, parroquians habituals i també gent diversa de totes les edats que hi van per gaudir de totes aquestes especialitats que si les proves et poden crear addicció.
     
    Horari: de 7 del mati a 9 del vespre. Diumenges i festius tancat.
    Tl. 93 339 10 21
     

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 8 Bodega Román

    Bodega Román

    Published by mededebebe on 05/09/13
    Location: Barcelona
    La Bodega Roman va ser fundada l'any 1958 per la família Coll, a principi no tenia ni barra, després se’n va fer càrrec un senyor manetes que li va fer una barra. Als voltants del 2005 va ser traspassada a una família argentina , formada per l’Erica, el seu marit Eduardo i el seu germà Claudio que no han tocat res de la seva estructura i decoració. Està situada en un carrer molt tranquil d'aquest barri, que per cert no hem aconseguit esbrinar si pertany a Camp de l’Arpa, al Clot o a Camp de l’ Arpa-Clot. El resultat d'una mini enquesta feta a peu de barra no ens ha aclarit aquest punt. Sembla ser que en el seu dia aquests barris van decidir que el pla urbanístic d'en Cerdà els hi tocava l'entrecuix no van deixar que arribes fins allà. La Bodega està contagiada de la tranquil·litat que es respira en aquests carrers, amb edificis de poca alçada i trànsit escàs. Es nota molta complicitat entre aquesta família i els parroquians habituals que son gent del barri.
     
    Els dies que hi ha futbol el local funciona realment com a club social, hi ha seguidors del Barça, del Madrid, de l'Espanyol, del Boca. L' Eduardo i en Claudio observen les bronques futboleres des de la perspectiva d'aquells que han vist com al seu país aquestes bronques sovint acaben a garrotades i trets.
     
    L'origen transatlàntic d'aquesta família ha estat enriquidor per la bodega ja que han aportat elements propis de la seva terra amb un mestissatge gastronòmic força profitós. A més de tapes clàssiques, cal destacar el morro fregit i una secallona de producció artesanal que és boníssima. Fan empanades argentines i una especialitat de la casa és la Provoleta , una llonza de formatge Provolone feta a la planxa amb espècies per sobre: espectacular, immensa de tamany i de sabor. Molt recomanable. El Vermut de la casa, que tenen en bota, és el Perucchi.
     
    La decoració del local és bastant particular, tenen botes de fusta però ja no despatxen vi a doll. Hi ha un ampoller amb moltes ampolles que semblen recuperades de la bodega del Titànic, recobertes d'una densa capa grisosa, és a dir que llegir la marca és més difícil que pillar una Primi. En Claudio, com la seva germana, és d’origen guaraní i això es nota per que et parla amb aquell ritme propi dels pobles que tenen un altre concepte del pas del temps, que és quelcom que ni es guanya ni es perd i en conseqüència tenir presa és una tonteria. Ens ha explicat que al magatzem encara tenen moltes més ampolles, la majoria en un estat que necessita un peritatge gaire be de tipus forense per endevinar quina classe de vi contenen. L' Eduardo és com un director d'orquestra que aconsegueix que tot plegat soni bé. Resumint, autèntica bodega de barri per gent del barri però que si no ets del barri et tractaran com si ho fossis.
     
    Horari: De 9 del mati fins la 1 de la nit
    Tl.93 435 3079

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 9 Bodega Sopena

    Bodega Sopena

    Published by mededebebe on 05/09/13
    Location: Barcelona
    Està situada al carrer principal del Clot, a l'antic municipi de Sant Martí de Provençals. Aquest barri ja existia a l'edat mitjana. Gràcies a la proximitat de Rec Comtal hi havien molts horts i molins, també es feia bona mel, d'aquí el nom de “Clotum Melis” que tenia en aquells temps. La bodega abans era coneguda com Can Guixé, sembla ser que existeix com a tal des de 1845. A més de vendre vi i havia una destil·leria de licors. Ens bull el cervell pensant quin tipus de destil·lats explosius sortirien d'allà dins, potser fabricaven l'aiguardent destinat a preparar las “barrejas” que es prenien els traginers que portaven productes de l'hort a Barcelona i com en aquell temps no et feien bufar... Encara existeix un pou a la part de darrere. Tot l'establiment va sobrat de veterania. La fusta és present tant a les botes com a les parets i estanteries.
     
    Fa 35 anys se'n va fer càrrec la senyora Pilar i des de fa poc el seu fill, el Ferran, s'ha decidit a continuar amb el negoci familiar. Aquí descobrireu un tipus de bodeguer diferent: el bodeguer Heavy, amb pinta de Heavy ortodox. Amb la seva samarreta negre de KISS o d'algun altre grup us servirà el vermut de manera que tot seguit oblidareu que sou un nou vingut. Suposem que si en lloc de ser Heavy fos legionari portaria tatuat allò de “Amor de Madre” perquè ens explica que ell és soldador especialitzat en grans muntatges , que treballava pràcticament sempre a l'estranger i que era un enamorat de la seva feina. Però en començar a tenir la seva mare alguns problemes de salut, va decidir deixar-ho tot i treballar a la bodega per estar amb ella i no deixar-la sola. Tot i que ara li tocava anar a currar a Canadà una temporada, va preferir quedar-se al Clot. I no ens sorprèn perquè és un barri amb caràcter, d'aquest que fins fa poc segur que els chavals jugaven al carrer al sortir d'escola i això està bé perquè fomenta el col·leguisme i cimenta les amistats que duren tota la vida. El Ferran li està donant nova “vidilla” a la Bodega, està treballant per recuperar l'espai interior a on s'hi troba un gran arc de pedra que estava tapat i que és força autèntic.
     
    Tenen tapes clàssiques, entre les quals destaquen les anxoves, molt bones, i a mès d'una extensa col·lecció de vins a granel i embotellats, també hi ha cerveses artesanals. Allà hi trobareu la Birra 08, cervesa tipo Ale, feta al barri que està molt bé i recomanem que la proveu entre altres coses perquè és un exercici màxim de consum de proximitat, fotret al Clot una birra feta al Clot. Un detall curiós és un cistell de vímet amb un munt d'ous per vendre, una imatge realment d'altres temps.
     
    Horari: 10-21:30 h. Diumenges 9-16 h.
    Tel. 932311505

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 10 Bodega de Barri

    Bodega de Barri

    Published by mededebebe on 05/09/13
    Location: Barcelona
    L'Isidre, el senyor responsable de la Bodega de Barri és un personatge curiós. L'any 2008 va agafar aquest local que era un bar bodega obert al 1950 i va decidir canviar-li el nom. Li va posar “Bodega de Barri”. Quan al Moviment de Defensa de Bodegues de Barri ens vam assabentar de l'existència d'una bodega de barri que es deia Bodega de Barri vam entrar en un bucle mental que quasi ens peta el cervell. Quin motiu ocult pot portar a algú a batejar una bodega de barri com Bodega de Barri? Hem considerat diverses possibilitats. Podria ser que l'Isidre estimi i respecti tant la seva clientela que li poses aquest nom senzillament perquè no tinguessin que utilitzar regles mnemotècniques per recordar altre tipus de nom. És evident que recordaràs aquest nom millor que si es digues Bodega Camps, o Bodega López.. A més considerant que en aquesta bodega et posen un vermut de la casa d'unes dimensions brutals, després de beure'n més d'un si et pregunten d'on vens serà mes fàcil dir: de la bodega de barri. Altra possibilitat és que l'Isidre sigui un cachondo, que ho és, i que senzillament no tingués masses ganes de trencar-se el cap buscant un nom.
     
    És una bodega que no segueix els patrons clàssics. Té botes de vi, despatxen vi a doll, una llarga barra d'acer inoxidable espatlle una mica el paisatge interior, en realitat estèticament és bastant desastre, però passes d'això en quan l'Isidre i els seus ajudants t'ofereixen el seu bon tracte. L'oferta de tapes i productes que tenen per acompanyar el beure és immensa. La nevera d'embotits és algo així com la cova d' Ali Baba, un món de sorpreses i tresors per a la vista.
     
    Molt bon pernil, cecina de Lleó, morcón, arenque, formatge manxego, cabrales amb sidra, seitó, anxoves, morcilla , berberetxos .... I també un sector rere la barra dedicat a la modernitat en el que s'exposen una respectable col·lecció de ginebres i tòniques per fer els gintònics més exòtics.
    També tenen terrassa amb taules al carrer.
     
    Horari: 7:30 - 24 h. Dissabte 8-24 h. Diumenge 8-3 h.
    Tel. 93 4363552

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 11 La Bodega Mediterránea

    La Bodega Mediterránea

    Published by mededebebe on 05/09/13
    Location: Barcelona
    La Bodega Mediterranea és una bodega jove. Confessem que en principi ens sentim més atrets per les bodegues antigues, pels marbres gastats i les fustes velles. Deu ser per el que hi ha d'immaterial rera les teranyines i la pols d'algun establiment. Tampoc volem fer apologia de la ronya i cadascun és molt lliure de trobar-se a gust a on més li roti. La bodega de la que parlem avui, no té ni fustes velles, ni marbres esquerdats. Però sí té botes de fusta i despatxen vi a doll, cosa de mèrit en aquests temps que l'Ajuntament, Sanitat i tots els inspectors qualificats per tocar allò que no sona són capaços d'exercir subtils tortures psicològiques sobre els ciutadans honrats i els emprenedors desprevinguts.
     
    Va ser fundada fa poc, l'any 1999, per l'Encarna i en Giovanni. Abans era una sabateria, els veïns han guanyat amb el canvi, sabateries ni han moltes, bodegues no tantes. Podríem dir que són una parella encantadora, sona cursi, però és veritat, han posat molta energia intentant crear un ambient agradable en el local. Tota l'entrada està molt il·luminada, primer ens trobem l'espai dedicat a la venda de vi i després accedim a una zona interior amb sostre més alt, una petita barra i unes taules, té una atmosfera especial que convida a relaxar-se gaudint del moment.
     
    En Giovanni és italià, de Parma. Y aquesta circumstancia ve a ser com quan un va a una xarcuteria i resulta que l'amo és de Guijuelo, vull dir, tindràs l’íntima convicció què pillaràs bon pernil. Això vol dir en aquest cas que tindreu l'oportunitat de tastar un formatge parmesà que us farà saltar llàgrimes d'emoció. També tenen coppa, una mena de cap de llom espectacular. I seguint amb l'oferta de productes italians hi trobareu, bressaola, vitello tonnato, mantega de búfala amb tòfona blanca, mortadel·la, salame i vins de molta qualitat com els de la varietat malvasia.I seguint amb qualitat, aquesta nacional, tenen pernil de jabugo i ostres. El vermut de la casa és Izaguirre i li posen un toc d'angostura.
     
    Horari:10-2:30/ 5-9 h.   Diumenge: 11:30-3 h. Dilluns tancat
    Tel. 934365021

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 12 Bodega L’Avi Manel

    Bodega L’Avi Manel

    Published by mededebebe on 05/09/13
    Location: Barcelona
    L'Avi Manel va ser fundada com a bodega l'any 1960. Despatxaven vi a doll, però no es podia consumir in situ, era més aviat un creuament de bodega, ultramarins i en un temps fins i tot tenia al carrer un cotxe d'aquests per a nens que funcionen amb monedes, es mouen i fan soroll. Ens han dit que l'ultima persona que la portava era el cantant de Los Salvajes. Els que ja som puretas recordem molt be d'aquell grup de rock de BCN que versionaven als Rollings i d'altres grups anglesos. Des del 2008 és en mans de la Mariangels. A més de bodeguera és metgessa en actiu , ho escric tot sabent que no li fa massa gràcia que es mencioni aquesta circumstància, però aquest detall és important perquè en cas molt greu de baixada del nivell vermutero en sang igual ella pot fer, supossem, una intervenció d’emergència via intravenosa, gota a gota, no és questió de passar-se, per tal de restablir aquests nivells vitals de vermut.
     
    Diu que un dia a mitja nit tornant d'un turno de guàrdia a l’hospital va veure el rètol a la bodega de “se traspasa” i va tenir una epifania que la va forçar a no parar fins aconseguir fer-se amb l'establiment. Després d'un procés de remodelació la bodega inicia una nova etapa en la que a més de seguir despatxant vi a doll es pots consumir begudes i tapes a dins i a la terrassa al carrer. Tenen a més de tapes clàsiques d'altres més originals, com humus amb anxoves o fajitas vegetals. També ofereixen un kit de vermut take-away.Si demaneu un vermut us el serviran amb una mena de pipeta de plàstic que conte un líquid que vosaltres haureu d’exprimir per tal d’alliberar-lo dins del got. O no, és un moment en el que es posarà a prova la vostra capacitat d’autodeterminació. El contingut secret de la pipeta és suc de berberetxos.
     
    El local a més d’una bona col·lecció de botes té una nevera de fusta immensa, de les més grans que hem vist, es veu que era més gran i que la van retallar per problemes d'espai. Al fons un quadre molt gran, fet per un pintor veí del barri als anys seixanta amb una escena costumista sobre el món del raïm, té una llum especial, es mereix més d'una ullada.
     
    Horari:
    De dimarts a dijous de 10 a 21 hores
    Divendres fins a les 12:30
    Dissabte, diumenges i festius de 11 a 15 hores
    Tel. 93 245 33 93

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 13 Celler Cal Marino

    Celler Cal Marino

    Published by mededebebe on 05/09/13
    Location: Barcelona
    La mitjana d'edat de les bodegues que hem introduït en aquest blog és de més de 50 anys i tanmateix hem deixat palès que un dels aspectes que més ens atrau d'aquests establiments és que tenen història. De la bodega que ara parlarem fem una excepció. No té ni dos anys. Però ens ha agradat i si haguéssim d'esperar 50 anys per visitar-la ho tindríem txungo perquè en el cas improbable de que encara ens aguantéssim drets, el més segur és que tinguéssim prohibit l'alcohol. I és bastant lleig anar a un d'aquests establiments i demanar una Fanta.
     
    És un local que comença per un passadís bastant ampli amb moltes botes de vi noves. I això té bastant mèrit, l'obrir una bodega amb venda de vi a doll, perquè per el que sabem l'Ajuntament no et dóna masses facilitats a l'hora d'obrir un d'aquest locals. I al fons ens trobem amb un espai més ampli, quadrat, hi ha un mostrador amb diverses tapes amb molt de color i bona pinta. Els sostres són molt alts , alguna paret de totxo vist, altres folrades amb fustes provinents de caixes de vi. I és que a part del vi a doll, tenen una molt extensa gama de vins embotellats.
     
    El celler Cal Marino , obert des de novembre del 2009, és obra de l'Eduard. El nom de Cal Marino ve del renom de la seva família a Ulldemolins. L'Eduard abans de vendre vermut havia venut de tot i té les qualitats de l'ofici; és capaç de comunicar-te de manera subliminar que el vi, vermut o tapa que estàs a punt de consumir han estat creats especialment per tu i que en conseqüència la descàrrega de dopamina que experimentara el teu cos serà la hòstia. Ell està controlant de manera discreta que tot funcioni com ha de ser en aquest local.
     
    Abans havia estat un taller mecànic de pneumàtics de cotxe i el profit que n'ha tret amb la manera casi monacal que ha tingut per decorar-lo és admirable.
     
    L'aspecte més destacable està en el capítol de les tapes, tenen una oferta molt amplia i original.
    Ens va impressionar la “Piruleta”, començant per el nom, (divertit), en un palillo llarg que travessa un llagostí, tomàquet sec i oliva farcida, impacte de colors a la vista i de sabors a la gola. Capítol apart les croquetes: de trompetes i calçots, de sobrassada, de ceps i foie, d'escudella, de roquefort i nous i vàries mes. Altres més sofisticades com figes amb foie. Els Xapines una mena de torrades amb una gran varietat de coses per sobre, mescles tan dispars com sobrassada-tete de moine-mel o torta del casar i cecina. I las “papas arrugàs” amb tres tipus de salses. I els matins entre setmana la super oferta: Copeta i tapeta 1,75.-Euros.
     
    Tot això en un dels barris amb més caràcter de BCN i també avui en dia amb més mestissatge.
     
    Dimarts-divendres 12-15,30/19-23
    Cap de setmana 11,30-15
    Tel 93 329 45 92

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 14 La Plata

    La Plata

    Published by mededebebe on 05/09/13
    Location: Barcelona
    L'Anna, la responsable del bar La Plata és una dona amb cabell molt curt i esguard molt llarg. Ella i abans la seva mare són en bona mesura bastant responsables de la paulatina desaparició del seitó de la Mediterrània.
     
    El bar la Plata està situat en un edifici del segle XVII de la banda més marinera del barri gòtic. . Els pares de l'Anna el van agafar l'any 1945, sembla que abans ja era bodega. I en aquells temps llunyans a més de despatxar vi, gassoses, etc, començaven de matinada fent esmorzars potents als estibadors del port, esmorzars d'aquest que avui en dia podrien deixar fora de combat a qualsevol, molta teca i bon beure, temps aquells en que la policia si et parava et podia bufar un parell d'hòsties però tranquil que a tu no et feien bufar.
     
    Aquella zona, el carrer de la Mercè , el carrer Ample i voltants durant els anys 50 i 60 era el barri de les “tascas” i llavors que no hi havia l'oferta d'oci que hi ha ara, era on es concentrava l'ambientillo de copes i tapeo, els caps de setmana estava ple, sobre tot d'estudiants.. Les gerres de tinto peleon contribuïen a dissoldre els sòlids principis morals que el Règim i l'Església intentaven imposar-nos, hi havia qui lligava i havia qui pillava acidesa d’estómac.
     
    Una dia la mare de l'Anna va anar a comprar genero a la Boqueria i se li va ocorre comprar sardines i servir-les fregides. I a partir d'aquest moment ja no van parar de fregir peixets i com que controlen tan bé el tema els fan boníssims. Hi en un temps passat van arribar a fregir 100 Kilos de peix al dia. Un fet peculiar d'aquest lloc és que a més dels famosos peixets només ofereixen dos tipus més de tapa: l'amanida de tomàquet, ceba i anxoves i els pinxos de botifarra negra.
     
    El vermut de la casa és el Perucchi.
     
    Està ubicat en una cantonada feta de pedra que diu molt de l’antiguitat de l'edifici. A l'interior una nevera de fusta, amb unes botes a sobra dominen el paisatge. I una petita barra de marbre amb unes portes de nevera a sota, amb els seus lluents tiradors de llautó, acaben de donar caràcter i calidesa a l'espai. En Pepe i el Jose Maria, els cambrers que hi ha des de fa moltíssims anys contribueixen amb la seva simpatia a fer-te trobar a gust.Resumint, aquesta bodega és un clàssic entre els clàssics i per els que no hagin provat mai el seu peix fregit és quasi una obligació moral el fer-ho. Està gaire bé sempre ple, quan més serem més riurem.
     
    Horari: 10/15:30- 18:30-23 h.
    Diumenges i festius tancat.
    Tl. 93 315 10 09

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 15 Celler Miquel

    Celler Miquel

    Published by mededebebe on 05/09/13
    Location: Barcelona
    En Miquel Peregrín va començar a ser el Boss d'aquesta bodega l'any 1978 i la va rebatejar amb el seu nom , abans és deia bodega Ros i existia des de 1912. Ens explica que en aquell temps era la típica bodega de barri a on el personal anava a fer els seus xatos de vi però que va arribar a un punt en que els típics personatges que hi ha a arreu especialistes en muntar pollastres quan s'havien fotut més d'un trago, el van convèncer per canviar de model de negoci i dedicar-se només a celler, és a dir a tenir una amplia oferta de vins a granel i embotellats , però no era un lloc per consumir in situ.
     
    En Miquel és un professional extravertit que ha procurat tenir el bo i millor, tal com consta en el rètol de la bodega.
     
    I ara ha arribat el temps de renovar la bodega i de la mà de la Leonor que és de la family, s'inicia una nova etapa en la que tot seguint amb una amplia oferta de vi en ampolla, ara també es pot consumir al lloc i gaudir d'una oferta de tapes basada en la qualitat del producte, llaunes amb D.O.. foie i salmó, pernil, formatge, així com productes de temporada. I sobretot per als amants del vermut molta atenció:
    ELVERMUTDELACASAESUNBLANCDEFALSETESPECTACULAR!!!!!!!
     
    Ho escric tot seguit, perquè tot seguit després de fotre-me’n dos em vaig començar a trobar molt content d'haver-me conegut. Haig de tornar i provar a veure que passa amb tres.
     
    El lloc és petit, no té taules, té una mini barra de fusta d'estil indescriptible amb unes rajoles amb escenes bodegueres que són molt naïf i divertides.
     
    La Leonor, que és jove i guapa (ja va bé sang jove a les bodegues), té arrels i orígens diversos i moltes ganes de convertir aquest lloc en un espai a on anar a fer el vermutet i trobar-s’hi bé.
     
    Horari:
    11-3/6-9:30. Obert tots els dies.
    Tl 93 455 9696

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 16 Bodega La Palma

    Bodega La Palma

    Published by mededebebe on 05/09/13
    Location: Barcelona
    Tenim una petita frustració amb el barri gòtic. Fins ara no havíem introduït al Mededebebe ninguna bodega d'aquest barri. I tenint en compte que és el nucli de la Barcelona antiga, és de sospitar que les bodegues més antigues de la ciutat haurien d'estar en aquest barri. Però la veritat és que en coneixem ben poques. Els mededebebistes qué fa temps que hem superat allò de que fa vint anys que tinc vint anys recordem l'antic Portalón al carrer Banys Nous, que era una bodega immensa, autèntica, amb botes tremendes i mil històries enganxades a les seves parets. Era molt antiga i abans de ser bodega era el pàrking particular de l'il·lustríssim Bisbe de Barcelona que allà hi guardava la seva carrossa i els cavalls que tiraven d'ella.(Feina fotuda aquesta de Bisbe, la pasta que li deuria costar alimentar els cavalls, pobre home). Però tot això ja és història i avui en dia el Portalón ha patit tantes reformes que ja no és ni de lluny el que era, i per aquest motiu fem un recordatori del que va ser però no l'inclourem al Blog perquè ja no és (bodega).
     
    Ara toca parlar de la Bodega La Palma, situada al carrer de la Palma de Sant Just. Caminant per aquest carrer ens podem sentir transportats a temps preterits, no ja de la Barcelona gòtica sinó de la romana. Està documentat que per aquest carrer transcorria una de les canalitzacions d'aigua més antiga de l'època romana. A la vora hi trobem l'Església de Sant Just i Pastor, probablement la més antiga de Barcelona, està documentada de l'any 801, tot i que alguna notícia parla de segles abans. I la font de Sant Just al començament del carrer és preciosa i data del 1371. Envoltada de tanta història trobem aquesta bodega que actualment està dirigida des de fa uns set anys per la Yolanda i un parell de sòcies. Els hi va traspassar, la senyora Carme , que allà va nèixer, treballar i es va jubilar, i abans d'ella hi era la seva mare, la senyora María. Si ho sumem tot ens dona un mínim de 70 anys d'existència de la bodega.
     
    Ens comenten que a l'època de la República hi havien tertúlies d'intel·lectuals i artistes que eren sonades. És un espai relativament gran, proporcionat, amb un altell que era la vivenda i que té el típic balconet que dona a l'interior. No li arriba massa llum exterior però està molt ben il·luminada, amb punts de llum als quadres que emplenen les parets. Les rajoles del terra, que tenen els seus anys, són d'un color terrós i juntament amb les botes de fusta, les taules de marbre i la barra dels mateixos materials, tot plegat contribueix a crear un ambient càlid i acollidor.
     
    A l'actualitat, a més de les típiques tapes d'anxoves, seitó, bombes, etc, ofereixen plats més elaborats com truita de calçots amb salsa romesco, timbal de bolets amb ou ferrat i foie o coca de sobrassada amb mel i pinyons.
     
    Horari: 9-5/7-12 h. Diumenges tancat
    Tl. 93 315 06 56

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 17 Bodega Iturre

    Bodega Iturre

    Published by mededebebe on 06/09/13
    Location: Barcelona
     
    Bodega curiosa. Tot i estant en la zona d'influència de la Holly Family no està inundada amb imants de nevera que reprodueixen les torres del “templo expiatorio” ni del pobre drac d'en Gaudi. Una senyora que es deia Palmira la va posar en marxa l'any 1930. I en aquella època el que es veia des de la bodega eren camps. I just per davant passava una riera. Ens expliquen veïns veterans del barri, que com que en aquella zona hi confluïen diverses rieres, els trossos de terra que restaven a l'entremig semblàvem illes i per això els carrers tenen aquests noms, Sardenya, Sicília... Aquesta informació no està contrastada, però la posem perquè té la seva conya. Va tenir un parell de propietaris més fins que a l'any 1986 se’n va fer càrrec en Jaume Gasol que li va donar el nom que tenia fins fa molt poc (Bodega Jaume). Fins aquest punt en aquesta bodega només despatxaven vins i licors, no es podia consumir res a dins.
     
    Des d’aquest últim mes de febrer, en jubilar-se en Jaume l’establiment és en mans de'n Juanjo Mardones Iturre que ha fet alguna intervenció a l'espai de manera que ara hi ha una petita barra i taules. Això vol dir que ara si que pots anar a fer el vermut i gaudir de les tapes que prepara en Juanjo. Ell és un personatge curiós, com un nen hiperactiu de tamany King Size, no para quiet un segon. És basc i com ja se sap que els bascos poden néixer on els s'hi roti dels collons (com diuen a Lleida) va decidir néixer a Barcelona. És dels que et diu que la definició d’Oceà Atlàntic és “gran masa de agua que desemboca en la Ria de Bilbao”.
     
    Segueixen despatxant vi a doll, el vermut de la casa es l'Yzaguirre. Tenen bones anxoves, també per “Take away”, musclos, seitó, un pebrot confitat (espectacular), torta del casar , carpaccio de bacallá i d'altres. Al Juanjo li agrada cuinar, també aquí el seu ADN basc es manifesta. També venen ampolles amb etiqueta pròpia de diferents vins per cuinar , (carn, peix...). Tenen “compost de roure” que no és un adob per afegir a la terra de l’hort, sinó un conyac de 30º per afegir a l'olla.I atenció: beguda i tapa 3 euros.
     
    Horari:Dilluns-Divendres 9-2/5-9 h
    Cap de setmana 9,30-3 h.
    Tel. 934577043

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 18 Bar Bodega Quimet

    Bar Bodega Quimet

    Published by mededebebe on 06/09/13
    Location: Barcelona
     
    El David Montero feia una volta per Gràcia un dia, a principis del 2010, i va veure un cartell de “Se traspasa” a l'antiga bodega Quimet i després de fer una ullada va sentir com algo dins seu deia : “Esto p'a mi”. Amb el seu germà Carlos van decidir donar-li una segona vida a aquell local que últimament estava massa tranquil. I després de molts dies de molta feina van tenir l'astúcia de fer reformes de manera que al final semblés que no havien fet cap reforma. I el que en principi es podia considerar una aposta arriscada (el tirar endavant aquell local en temps de crisi) en poc temps es va convertir en una aposta guanyadora i a dia d'avui el Quimet és una de les bodegues de referència de Gràcia i un exemple de com un negoci antic es pot convertir en algo actual que funciona sense perdre les seves essències de tradició. Han conservat tot els elements com la nevera, les botes, els marbres i si s'ha afegit algun de nou ha estat amb la línea del que hi havia. Segueixen despatxant vi a doll.
     
    El tracte que et donen al Quimet és un dels valors afegits més importants. Els germans Montero amb l'ajut de l'Eva i la Jénifer (que també són germanes) et resulten més propers que els cambrers estressats de les cafeteries. Quan amb un somriure et posen un vermut de la casa, que és molt bo, aquest sembla que tingui encara més bon gust.
     
    L'origen d'aquesta bodega ens porta al 1954 quan la va obrir el senyor Quimet i després va passar a mans de l'Eugeni, que en jubilar-se ho va traspassar als Montero Brothers.
     
    En aquesta nova etapa un dels aspectes més interessants és l'oferta de tapes. El David és cuiner i aplica els seus coneixements en l'elaboració de tapes, fent-ne de clàssiques com per exemple les “Papas arrugàs amb mojo picon” típiques de les Canàries o creacions com la tartaleta de verdures amb formatge de cabra. Tenen uns embotits i formatges d'Extremadura que són droga dura, t'hi pots enganxar, el pernil, el formatge “Picantito”...El variat de vermut del Quimet, amb olives, anxoves , tonyina, berberetxos i més coses és molt potent.
     
    I ara que hi ha gent que diu que no et ven productes sinó experiències hi podeu anar al matí ben d'hora i esmorzar “Molletes” que són uns panets petits calents molt especials que et serveixen juntament amb uns platets amb bon oli, tomàquet ratllat i pernil, una bona experiència. I els caps de setmana una oferta a bon preu de cava amb ostres.
     
    Hi ha molt bon ambient, amb predomini de gent jove del barri i algun Erasmus que hi van una mica fugint dels bars de copes del barri que et produeixen traumatismes a la butxaca a l'hora de pagar.
     
    Horari: 7 a 23 h.
    Tel.93 218 4189

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 19 La Bodegueta d’en Miquel

    La Bodegueta d’en Miquel

    Published by mededebebe on 06/09/13
    Location: Barcelona
    Hi han bodegues de les que hem visitat que pertanyen al regne de les tenebres, la qual cosa forma part del seu atractiu. És a dir que per la configuració de l’espai arquitectònic són fosques.  N’hi han d'altres que al tenir àmplies obertures a l’exterior, ja sigui pels finestrals o les portes de vidre, són del regne de la llum. Segons a quines hores quan el sol hi entra de manera segada, el color de la fusta de les botes de vi o els reflexes que es desprenen de manera quasi violenta de les gerres metàl·liques per mesurar petricons són mini- espectacles memorables.
     
    Nota: segons el diccionari de la llengua catalana;
    Petricó: m. [LC] [FIM] Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a la quarta part d'un porró.
    Porró: 1 m. [LC] [ED] Vas de vidre de forma cònica, amb un broc en la part superior, estreta, per on s'omple, i amb un altre de llarg que arrenca de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajolí de líquid en decantar convenientment el vas. 2 m. [FIM] Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a 94 centilitres.
     
    La bodega d'en Miquel està situada a Nou Barris, en una plaça àmplia que contribueix a l’efecte de llum del que hem parlat. En origen va ser bodega des de que es va construir l'edifici, ara fa uns cinquanta anys, quan el que hi havia davant eren descampats. El senyor Joan Balletbo la va fundar (encara és el propietari). Va ser traspassada dos cops fins que al 2007 s'en  va fer càrrec en Miquel Angel.I ell és el que ha dinamitzat aquest local, respectant tot el que té d'antic i afegint tapes fredes més creatives a l'oferta clàssica de anxoves, seitó, berberetxos, etc.
     
    És un espai quadrat, no molt gran, hi han fotos en blanc i negre de la Barcelona antiga molt il·lustratives. Te una bona col·lecció de botes de fusta i unes taules petites i rodones de marbre,les curves d'aquests elements arrodoneixen l'espai.També te nevera de fusta amb tiradors de llautó originals, un bon exemplar. En un punt hi ha un escrit que ve a ser com una declaració de principis: "Si la vida te da la espalda, tocale el culo"
     
    Com a mostra de costums de vida de barri ens explica el Miquel Angel que a la taula que hi ha a un racó que dona al carrer, hi seu la gent que ja té certa edat a petar la xerrada i que sovint també s'hi apunta algun jove amb ganes de socialitzar amb els veterans de la parroquià.
    El vermut de la casa, en bota, és l'Yzaguirre. Venen vi a doll.
     
    Als matins és en Miquel Angel el que despatxa. Si aneu per la tarda us trobareu amb la seva neboda, la Lorena. Ella és una bodeguera GPS (Guapa-Professional-Simpática) que amb la seva manera de fer contribueix al bon ambient que es respira allà dins.
     
    Horari:
    De dimarts a divendres: 9-2/5-8,30 h.
    Dissabte i diumenge: 10-3 h.
    Dilluns festa.

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 20 Bodega La Riera

    Bodega La Riera

    Published by mededebebe on 06/09/13
    Location: Barcelona
    La Bodega La Riera és un cas curiós de recuperació de una bodega antiga. No hem aconseguit massa informació sobre qui la havia fet funcionar abans. Sembla ser que funcionava des dels anys 50 i que fa com un any i mig que estava tancada. Els que hi són ara al capdavant , des de fa ben poc, són un col·lectiu de joves que formen la Associació de Festes Alternatives de Vallcarca. I sembla ser que a més de despatxar vi, volen despatxar idees i programen diverses activitats culturals És evident que hi han posat il·lusió i energia, que s'han arremangat i li ha fet un bon rentat de cara a l´espai, tot i conservant molts elements originals.
     
    Té dos aspectes notables: la llum i les dimensions. És un local gran, quadrat, inundat per la llum que li entra a dojo pels amplis finestrals que donen al carrer. Les parets vistes a distància sembla que tinguin un estucat venecià model Via Vèneto (és a dir, dels cars). Però és un efecte òptic, en realitat van treure tota la ronya que hi havia amb un aparell d'aquest de netejar amb aigua a pressió i el resultat és espectacular.
     
    Té elements decoratius senzills, un gran mirall que et torna una còpia de l´interior, petites pizarres a on en colors anuncien les tapes o els bocates, velles garrafes de vidre verd, alguna foto d'en Capa, algun element floral i sense ser recarregat, (menys es mes, com deia Mies Van Der Rohe), tot plegat crea un ambient molt agradable.
     
    La barra també és ben curiosa, amb unes rajoles colori-des tipus cortijero.
    Tenen vi a doll, tapes diverses i bocates.
     
    I com que són a l'inici d'un projecte força interessant i no sembla que sigui un grup empresarial que ha invertit pasta per fer-ne mes, sinó que són una penya jove amb ganes de fer coses, passar-ho bé i que s'ho passi bé l'equip visitant, des de aquí volem donar suport a aquest projecte recomanant-vos que hi aneu qualsevol dia.
     
    Horari:
    De Dilluns a Divendres de 7 a 23 h.
    Cap de setmana de 10 a 23 h.

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 21 La Bodega d’en Rafel

    La Bodega d’en Rafel

    Published by mededebebe on 06/09/13
    Location:
     
    Funciona amb aquest nom des de 1962 (l'any "de la gran nevada").
    A primera vista podria passar com un bar normal i corrent. Peró no. Si hi fots el nas, amb un parell d'ullades, descobreixes els seus secrets.
     
    Tot i tenir les botes de vi inutilitzades pel pas dels anys, segueixen servint a granel.
    Hi ha oferta i bon consum de vi, moscatell i vermut de Batea. També es serveix en porró. I per descomptat anxoves de la casa, etc.
     
    En Rafel, gran conversador, té el privilegi de poder oferir cava etiquetat amb marca pròpia i d'altres reconeguts.
     
    En Rafel ens explica l'origen del local. Sembla ser que abans de la Guerra Civil era un restaurant d'alt nivell. A partir de l'època postguerra va ser una orxateria. A resultes d'aquestes influències - no sabem ben be quina de les dues - roman un excel·lent enrajolat, abastament ampli, que ens mostra la història de Don Quixot. És tan exclusiu que hi va gent d'arreu per veure'l.
     
    Cal destacar el molt bon ambient resultat de la capacitat d'en Rafel de mantenir els seus parroquians contents i feliços.
     
    Només teniu que anar i comprovar-ho. (Ens han comentat que hi ha gent que hi va des de punts no gaire propers per gaudir de bons esmorzar de forquilla, les males llengües parlen d'uns bons peus de porc per exemple)
     
    Tel. 934 425 624 Horari:
    De dilluns a divendres: de 6 a 21 h
    Dissabtes: 6 a 15,30
    Diumenge: tancat

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 22 La Pubilla del Taulat

    La Pubilla del Taulat

    Published by mededebebe on 06/09/13
    Location: Barcelona
     
    Aquesta bodega és probablement la més antiga que hem visitat, ja que és oberta com a tal des de 1886. L'any 1908 un servei de transport de viatgers, “La Catalana”, va començar a enllaçar el Poble Nou amb el Clot, i els carruatges tirats amb cavalls tenien una parada al costat de la Bodega. No es difícil d'imaginar als viatgers entrant a beure un petricó de vi del Priorat i demanant unes “almejas” que sembla a ser que tenien fama per el seu tamany.
     
    Això ens ho explica el Jesús que amb el Miquel Àngel porten actualment aquest establiment. El pare d'aquests dos germans l'any 1968 se’n va fer càrrec i va dividir l'espai que ocupava l'antiga bodega diferenciant el que és el bar actualment. Fins aquella data havia estat en mans de diferents generacions de la família Serradell.
     
    A la part de bodega el Jesús segueix despatxant vi i vermut (boníssim) a dojo. També tenen vi i cava embotellats especialment per a la “La Pubilla”. El Miquel Àngel s'ocupa de la part sòlida es dir, de les anxoves, seitons, calamars, “cañaillas”, musclos , entre d'altres, aixi com un assortit de “montaditos” de disseny exòtic.

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 23 Celler de Frank Petersen

    Celler de Frank Petersen

    Published by mededebebe on 06/09/13
    Location:

    Fundada al 1999 després de recuperar un antic colmado del barri. Hi son al capdavant dos germans de color, la Lu i l'Armando, per aixo tothom li diu "la bodega dels negritus".Es un espai relativament petit, proporcionat, te un feng shui entre ravalero i tropical que força a una proximitat física que afavoreix la comunicació.

    Conte una geografia humana molt interessant i curiosa que reflecteix bastant be la diversitat que hi ha entre el veïnat d'aquesta banda del barri.

    Vermut de la casa, anxoves, formatges i embotits.

    Obert de 10 a 23h. Diumenges tancat.

     

     

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 24 Bodega Massana

    Bodega Massana

    Published by mededebebe on 06/09/13
    Location:

    La Bodega Massana es pot considerar una Top Ten de les de Barcelona. La va fundar una família provinent de Ripollet l’any 1930, i amb aquest nom era coneguda fins l'any 1950 en que en Josep Massana se'n va fer càrrec. Venia de Sant Pau de l'Ordal, era el cabaler de la família i segons els costums de l'època en que el patrimoni familiar el pillava l'hereu, va tenir que marxar a buscar-se la vida. Li va donar el nom a la bodega. També el va acompanyar i treballar amb ell la seva germana Maria, que amb el temps es va casar amb l'Isidre Massana, que tot i venir del mateix poble i tenir el mateix cognom no eren parents. Els va succeir el seu fill Jordi i al faltar aquest la seva vídua, la Cris, va seguir amb el negoci. I des de fa 15 anys té l'ajut del seu cunyat en Carles que de matinada obre l'establiment i hi es fins que tanca, ja sigui a la cuina o rera la barra.

     És una bodega amb molta història i el fet de estar al bell mig d'Horta, un barri diferent amb tanta personalitat pròpia, en un carrer sense cotxes, fa que quan ets dins no tinguis la sensació d’estar a Barcelona, sinó més aviat dins d'un bar antic de poble.Té una forma curiosa, només entrar veus una barra molt maca de fusta, bastant llarga que tomba cap a l'esquerra i desemboca en una sala amb taules de marbre, il·luminada per la llum que li entra d'un pati interior a on els dissabtes hi fan carn a la brasa. A les parets hi ha fotos antigues d'Horta que ens remeten a un passat rural no massa llunyà. També hi ha un detall curiós, tradició d'aquest passat que pocs llocs conserven avui en dia: la "barreja", la mescla de cazalla i moscatell que en altres temps els treballadors i pagesos bevien en dejú abans de començar la feina. És obvi que no és una tradició saludable ni recomanable, però està clar que si entres a la feina amb aquest puntillo alcohòlic, ho fas més content. En Carles, de bon matí col·loca a la barra una fusta amb uns gots i l'ampolla de cazalla i la de moscatell, els parroquians fan self service i a l'hora de pagar ells mateixos diuen quantes han begut. Té una bona col·lecció de botes i una molt curiosa convertida en rellotge on els punts de les hores venen marcats per aixetes.

    És un lloc on hi va personal amb ganes de començar el dia amb esmorzars potents tipus botifarra amb seques. Fan entrepans diversos, de llom, bull, etc, també plats combinats. Tenen bones anxoves, seitó i d'altres aperitius. En qüestió de begudes despatxen vi a doll, vins embotellats que no trobaràs al Super de la cantonada i un rioja de cosechero embotellat especialment per a la Bodega, bo i bé de preu. Un producte curiós és un Kit de vermut "take away" que consisteix en tres llaunes (musclos, berberetxos i navalles) empaquetades en plan cassola juntament amb una ampolleta amb salsa especial de la casa amb ingredients secrets. El vermut de la casa es l'Yzaguirre. I és l'únic establiment del barri que té Moritz de barril. En Carles i en Jordi, que l'acompanya darrera la barra, són d'aquest professionals de les bodegues que et fan sentir com a casa.
    Horari: Feiners de 7 a 19 h. Dissabte de 7 a 15 h. Diumenges i festius tancat.
    Tl.934291038
     

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 25 Bodega Montse

    Bodega Montse

    Published by mededebebe on 06/09/13
    Location:
    Una de les més antigues de BCN. Diuen que té 120 anys des de la seva obertura com local i vivenda.
    Ara, i des de fa 41 anys la porta en Javi, fill de la Montse. En Xavi és un amant de la història de Barcelona cosa que comprovem en veure les fotografies antigues que pengen de les parets (Catedral sense façana neogòtica, Circo Maravillas instal·lat a Plaça Catalunya, etc) i l'afany en mostrar els seus llibres històrics.Cartells de toreros, botes, gerres per mesurar vi en fraccions.
    El local no pot amagar la seva antiguitat, sobretot mirant segons quins prestatges amb la pols (increïble, biologia pura) acumulada a les ampolles.
    La clientela és molt Ravalera, de tota la vida. Més grandots que jovenets.
    Vermut de la casa, anxoves, tapes de llauna, i ¡¡alerta!! porrons i porronets, que poden estar plens de vi, cervesa amb gasosa al gust del consumidor i a preus populars.
    Horari: 9/2:30-5/9 H. Diumenge 9-3. Dimecres tancat.
    Tel. 933021834

     

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 26 Bodega Marín

    Bodega Marín

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona

    Establiment obert l'any 1916 com a "colmado", poc després va passar a ser bodega. El nom de Marin li ve d'un parell de famílies que en temps successius l'havien portat. Des de fa uns 20 anys està a càrrec de la Tere i l'Antoni. Té un increïble assortit d'ampolles de tot tipus, també venda a granel de vi i d'altres. Gran varietat de tapes , especialment de croquetes i “empanadilles”. Les anxoves són excel·lents. Bon ambient en un tranquil carrer típic del barri.

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 27 Bodega Fermin

    Bodega Fermin

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona
    La bodega Fermin va ser fundada l'any 1967 per en Fermin i la seva dona, la Soledad. Els seus fills, en Josep i la Rosa són els que la fan funcionar a l'actualitat. És bastant àmplia, amb taules ,una barra i un altell també amb taules. Té una bona col·lecció de botes i encara despatxen vi a doll. I com elements decoratius curiosos es poden veure llistes de preus pre-éuro, encara amb "pelas" de begudes i una llista curiosa de preus de tabac. Els nostàlgics del temps en que es podia fumar dins dels establiments podran comprovar el que es pagava fa bastants anys per una faria o per un paquet de tabac americà , i amb l'avantatge que abans no es tenien que llegir a aquests avisos de que si fumes pringaràs manera ben fotuda o tenir que veure aquestes horribles fotos de dentadures post-nuclears.
     
     
    Informació per a fumadors de fondo: Paquet de Bisonte corto, sin filtro: 12,60 pessetes=0.07.-euros
    Celtas cortos : 4,80 pessetes =0,02.-euros (wow!el que os heu perdut les noves generacions).
    Això eren preus de 1969
     
    També tenen fotos antigues de la bodega, amb publicitat dels 60 que ens il·lustren sobre els canvis en la manera de menjar-nos el tarro que tenen els publicistes. El més destacat d'aquesta bodega és la part literària de la seva oferta en tapes , torrades i demés. El capítol de les torrades és molt extens, variat i amb uns noms d'allò mes curiós. Exemples:
     
      Ferofa (sic):pate, pernil dolç, nous, anxoves , formatge gratinat
      El lladre: Xoriço ibèric
      Sobreàtic: pernil, sobrassada, tonyina i olives
      Meloque: sobrassada, mel, formatge de cabra gratinat.
     
    També tenen montaditos per socialitzar, és a dir et serveixen un plat amb dues peces iguals, d'aquesta manera en una parella no hi hauran conflictes per allò de que a tu sempre t'agrada més el que li han posat al del costat. Hi ha una bona oferta d'amanides ben variades. També tenen vermut de la casa en bota.
     
    Horari: dilluns - divendres de 8,30 a 9,30.
    Dissabte:  9 a 3,30

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 28 Bodega Manolo

    Bodega Manolo

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona
     
    En Manolo és la segona generació de Manolos que fa funcionar la bodega Manolo, és a dir el seu pare és qui li va donar el nom a la bodega l'any 1961 quan va començar a gestionar aquest local, que abans ja era bodega, tot i que no disposem d'informació exacta del temps que abans ja funcionava com a tal. Junt amb la seva dona, la Sílvia, han mantingut el local amb els mateixos elements clàssics que tenen aquestes bodegues de més de 50 anys.
     
    Les botes de vi són de les de forma ovalada i no sabem perquè però aquest tipus de bota sempre ens han semblat mes elegants que les rodones, tenen una simetria més complexa (segur que valien més calers). La nevera és força gran, amb tiradors de llautó d'origen i les portes de diferents mides. Té un parell de sales interiors bastant espaioses.
     
    Han sofert les visites dels diversos inspectors de les diverses administracions que amablement t'obliguen a fer coses com pintar parets i sostres que tenien caràcter i història però que sembla a ser que no són políticament correctes.
     
    En Manolo deu tenir a la sang plaquetes, glòbuls blancs , glòbuls vermells, glòbuls de Priorat i glòbuls de Gandesa, segur que lo de les bodegues ho porta a la sang, ja que el seus avis per part de mare també tenien un altre bodega més antiga.
     
    Va estudiar cuina amb Josep Lladonosa , actual cap de cuina del 7 Portes, i també ha fet estades a altres restaurants. De dimarts a dissabtes fa un menú al migdia, amb cuina de mercat i especial atenció al peix fresc i als vespres,els dijous, divendres i dissabtes fa sopars. Al migdia, a l'hora del vermut té una bona oferta de tapes clàssiques, anxoves, seitó, musclos i una especialitat de la casa: patates chips amb brie fos i salsa
     
    Horari:
    Migdia de dimarts a dissabte de 1 a 4
    Sopars:dijous, divendres i dissabte de 9 a 11
    Festius tancat
    Tl.93 284 43 7

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 29 Bodega Manolo

    Bodega Manolo

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona
     
    En Manolo és la segona generació de Manolos que fa funcionar la bodega Manolo, és a dir el seu pare és qui li va donar el nom a la bodega l'any 1961 quan va començar a gestionar aquest local, que abans ja era bodega, tot i que no disposem d'informació exacta del temps que abans ja funcionava com a tal. Junt amb la seva dona, la Sílvia, han mantingut el local amb els mateixos elements clàssics que tenen aquestes bodegues de més de 50 anys.
     
    Les botes de vi són de les de forma ovalada i no sabem perquè però aquest tipus de bota sempre ens han semblat mes elegants que les rodones, tenen una simetria més complexa (segur que valien més calers). La nevera és força gran, amb tiradors de llautó d'origen i les portes de diferents mides. Té un parell de sales interiors bastant espaioses.
     
    Han sofert les visites dels diversos inspectors de les diverses administracions que amablement t'obliguen a fer coses com pintar parets i sostres que tenien caràcter i història però que sembla a ser que no són políticament correctes.
     
    En Manolo deu tenir a la sang plaquetes, glòbuls blancs , glòbuls vermells, glòbuls de Priorat i glòbuls de Gandesa, segur que lo de les bodegues ho porta a la sang, ja que el seus avis per part de mare també tenien un altre bodega més antiga.
     
    Va estudiar cuina amb Josep Lladonosa , actual cap de cuina del 7 Portes, i també ha fet estades a altres restaurants. De dimarts a dissabtes fa un menú al migdia, amb cuina de mercat i especial atenció al peix fresc i als vespres,els dijous, divendres i dissabtes fa sopars. Al migdia, a l'hora del vermut té una bona oferta de tapes clàssiques, anxoves, seitó, musclos i una especialitat de la casa: patates chips amb brie fos i salsa
     
    Horari:
    Migdia de dimarts a dissabte de 1 a 4
    Sopars:dijous, divendres i dissabte de 9 a 11
    Festius tancat
    Tl.93 284 43 7

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 30 La Vermuteria del Tano

    La Vermuteria del Tano

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona
     
    Era una casa de pagès del barri de Gràcia i existeixen documents de l’any 1927 que parlen d’una autorització administrativa per a la venda d’oli, vi, ous i aviram. Ens imaginem als pagesos de l’entorn deixant l'aixada a la porta, parant a veure un petricó de vi negre per treure's la pols de la gargamella.
     
    Ja convertida en bodega en els anys 50 era el senyor Joan que hi era al front i en aquell temps era coneguda com a Cal Mosques. Quatre anys abans de jubilar-se va agafar un aprenent, en Cayetano Gabernet. Aquest és el protagonista de la història d'aquest establiment des de fa 21 anys quan li va traspassar l'esmentat Joan.
     
    Els gitanos de la plaça del Raspall, grans afeccionats a anar-hi a fer el vermut els caps de setmana amb la família, tots tan ben engalanats com només ells saben fer-ho, són els que li van posar el nom de Tano al local. Els rumberos de “Sabor de Gracia” hi van a carregar les piles amb vermut per fer el ventilador amb les guitarres. Des d’aquí una nota d'homenatge i admiració a la gent romaní del barri que aporten als carrers la seva nota de color, alegria, ritme i sentit de l’humor (Només ells són capaços de decorar la seva plaça a les festes de Gràcia amb centenars de braços de gitano penjant del sostre).
     
    El vermut de la casa és el Peruchi, fet a Capmany (Girona), un dels dos amb més història i solera de Catalunya junt amb el Yzaguirre de Reus. Per acompanyar el vermut estan especialitzats en aperitius de llauna de gran qualitat, tenint una oferta molt àmplia d’escopinyes, seitó, sípies, olives, carxofes, anxoves o delicatessen tan senzilles com les patates Torres amb salseta casolana.
     
    Fins fa poc venien vi a doll, ara ja no ho fan però encara hi han les botes que li donen caliu al local juntament amb la nevera d'obra i una extensa col·lecció de rellotges, despertadors i d'altres antiguitats . Per últim destaquem que el Tano és un personatge amb experiència, gran professional coneixedor del barri i la seva gent, que quan et serveix un vermut et fa sentir com si te l'oferís a la saleta de casa i no com si t'estés foten un favor (Això últim passa a molts baretos de BCN).
     
    Horari:
    Feiners: de 9 a 21h
    Dissabte i diumenge de 12 a 16 h
    Tl 93 213 1058

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 31 Bodega Vilaseca

    Bodega Vilaseca

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona

    Aquesta bodega, per la seva ubicació al costat dels Encants hi deu haver estat l'escenari on la gent mes singular deu haver anat a segellar amb un vermut les transaccions mes curioses. Les mateixes parets del local mostren una àmplia col·lecció de objectes tan antics i diversos com els que podrem trobar a les parades de la fira de Bellcaire, que sembla ser que té orígens documentats des del segle XIV com a lloc de venda d'objectes usats i segona mà (Avui seria mes políticament correcte parlar de “reciclats”)

    Actualment es en mans de l'Andreu Valls, des de fa 5 anys. Ell ja tenia experiència en el tema , havia treballat al Tano del carrer Bruniquer. Uns quants anys abans la duia, fins que es va jubilar, el senyor Ramon que va néixer a la mateixa bodega que era dels seus pares, tot això ens dona una idea dels anys que porta oberta.

    Té unes botes força antigues, alguna de format curiós. L'espai sembla petit però un passadís estret que voreja la nevera (fantàstica), ens descobreix una sala interior bastant gran on podrem seure per gaudir de la varietat de tapes que ens ofereix l'Andreu: anxoves, seitó, berberetxos, almejas, pop i especial menció al platet assortit de tot l'anterior.

    Horari;

    Obert tots el dies nomes matins.

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 32 Bar Bodega Salvat

    Bar Bodega Salvat

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona
    La bodega Salvat és probablement la més antiga que hem visitat. Al bell mig de Sants, en una zona de poc trànsit de vehicles, l'entorn ja ens convida a prendre les coses amb calma. La tradició oral diu que cap afinals de la dècada dels 70 del segle XIX hi havia un estable per guardar les mules o 4x4 similars. Les informacions més documentades confirmen que al 1880 la família Salvat, encapçalada per Pere Salvat hi va començar a exercir l'activitat de venda i consum de vi i licors. Hi va existir una saga de Peres Salvat, al menys tres, entre pares, nebots i oncles que van dirigir el negoci, fins arribar a la Dolors Salvat, la Senyora Lola que ho va portar fins al final de 2010 quan ho va traspassar al Jordi Ibañez i al seu soci , en Joaquin. Des de l’1 de gener de 2011 és el Jordi el que a diari fa que aquest vaixell de fusta i marbre vagi " viento en popa a toda vela".
     
    Per sort aquest local centenari no ha patit el destí d'altres que han acabat convertits en subministradors de Shawarmas, o en mans dels Xinesos. Igual que a la bodega Quimet de Gracia els nous gestors han respectat la decoració original, el mobiliari, les neveres de fusta i tots aquests elements que contribueixen a que aquests locals siguin autèntics. I la decoració de la Salvat és fantàstica, les rajoles supercromàtiques de les parets representen caps de personatges, amb motius decoratius que hom no es cansa de mirar com si fossin les tires d'un còmic. Quan et recolzes sobre la barra de marbre blanc, tot gaudint d'un vermut de la casa, pots tenir la sensació de formar part d'un Karma etílic especial, d'una consciència lúdica col·lectiva amb flaire d'anxova. A partir del segon vermut si et concentres i mires fixament al mirall ovalat que hi ha rera la barra (el van posar durant la República) podries veure-hi reflexat l'esperit de tantes generacions d'homes i dones que durant més de cent anys, al mateix punt han fet el mateix que tu: gaudir del moment i la companyia. A part del marbre, la fusta és un element molt present en aquest espai, tant a les portes de la nevera com a les prestatgeries de rera la barra, tot plegat ens fa pensar que esta molt bé que s'hagi inventat la fibre de vidre i el kevlar, però que l' elegància del materials nobles clàssics és única.
     
    Testimonis de tot el que hi passava al davant de la barra han estat durant més de 40 anys els cambrers Josep Pérez i en Juan Esteban. Aquest últim ens ha explicat moltes històries que han succeït aquí. En diu que en Kubala, quan encara jugava al Barça hi anava sovint, a vegades acompanyat del Kocsis i en Csibor i es fotien uns gots immensos plens de vodka. No hem acabat d'esbrinar si ho feien abans o després dels partits.I com una prova més de que aquests locals han fet la funció de clubs socials, a la Salvat va haver durant molt temps un club d'escacs.El grup barceloní de música indie Valero va editar fa poc un LP molt recomanable titulat Bar Bodega Salvat.
     
    El vermut de la casa és el Simó de Reus i un fet a destacar d'aquesta Bodega és la cervesa, especialment la negre de Damm i el que la diferència és que quan la tiren en lloc de refredar-se al moment a través d'un serpentí, com arreu, surt directament freda de la nevera, dins la quan hi posen els contenidor metàl·lics.
     
    Les seves anxoves tenen fama merescuda, també hi ha seitó, escopinyes, moixama, cecina i piparres una espècie de guindilles verdes i llargues que no piquen gens i són molt bones. Segueixen despatxant vi a doll.

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 33 La Bodega d’en Rubén

    La Bodega d’en Rubén

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona
    Fantàstica bodega! .Barrio chino puro y duro! (Això ho poso en castellà perquè és més adient). Només entrar t'impressiona la nevera de fusta, molt gran, preciosa, (de totes maneres abans ja t'haurà impresionat tot el que has vist al carrer, per funcionar a aquesta zona s'ha de saber llegir entre línies e interpretar els senyals).
     
    En Rubén és un gran personatge, havia estat cuiner a bons restaurants i des de fa 13 anys porta aquesta bodega. I des de fa molts més és un habitant i coneixedor d'aquest barri, el que li permet fer d'amfitrió amb molta mestria. Té varietat de tapes: anxoves, seitó, morro fregit i sorpresa, acostuma a tenir ostres fresques!. I també serveix olivetes a l'estil tradicional.
     
    Abans que l'Ajuntament posés a treballar la seva maquinària de destrucció de la història, la Bodega estava situada just davant del local que ara ocupa, que era un magatzem que tenien des de feia més de 60 anys, segons testimonis dels veïns. L'ambient és el que podríem definir com “canalla”. Resumint: lloc molt especial i únic.
     
    Horari: 1-5 h./7-10:30 h. Dimecres festa
    Tel.933011216

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 34 Bar Bodega Can Salva

    Bar Bodega Can Salva

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona
    Raval en estat pur. És increïble com al bell mig d'un entorn que ha sofert tants canvis en la seva gent i el seu paisatge urbà, trobem aquesta bodega que conserva tan la seva decoració original com la clientela de barri de tota la vida, no s'hi troben ni immigrants, ni  guiris, ni erasmus (els trestipus de forasters més comuns a BCN).
     
    Qui sap molt bé com mantenir aquest ambient és en Salva i ens explica que el seu pare va agafar el local fa 7 anys i que abans l'havien portat altres persones, i tot i que no es coneix exactament des de quan funciona, és obvi que és força antiga.
     
    L'Ajuntament, sempre fent amics, els ha obligat a buidar i inutilitzar les botes de vi, tot i que ell ha fet un invent i segueix despatxant vi a doll per les aixetes de les botes. Fan menú diàriament, tenen anxoves, seitó, chocos... I també serveixen vi en porrons individuals!. Mereixen especial atenció el ventiladors “neogòtics” que penjen del sostre. En resum, lloc autèntic i genuí

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 35 La Masia

    La Masia

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona

     

    La Montserrat és 3G, porta aquest establiment després que el seu pare, en Carles, agafés el relleu de l'avi Josep que és va establir aquí a 1952. Mentre parla, em fixo en una immensa truita de patates, no desconstruïda, de sinuosa arquitectura que podria estar signada per en Jean Nouvel.

    És un local no massa gran, per el que han passat incomptables generacions d'aprenents d'actor de l'antic Institut del Teatre que estava al costat. Tot i que ja no serveixen vi a doll, l'esperit de bodega hi és present. A les parets, fotos antigues de l'entorn ens mostren com eren les rodalies abans de que Don Tocho comences la seva feina.

    Tenen un gran assortit de tapes i el bacallà segons recepte de l'àvia té fama ben merescuda. Diu la Montserrat que era mestra, peró que va decidir seguir amb el negoci familiar, (deu ser més gratificant apaivagar la sed que rivalitzar amb la Play). L'ambient és relaxat i de gent jove d'arreu.

     

     

     

     

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 36 Bodega Josefa

    Bodega Josefa

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona

    Bodega força antiga, tal i com es pot comprovar a les nombroses fotos d'època que hi ha a les parets. Sabem que als anys trenta el Tio Quico i la Tia Maria estaven establerts en aquest local que a més a més era també el locutori telefònic del barri. Això feia que els clients mentre jugaven a la brisca s'assabentessin de les intimitats dels que parlaven pel telèfon, o sigui venia a ser com el Salvame de Luxe d'aquells temps.

    Va prendre el relleu la seva neboda Josefa que l'hi va donar el nom actual del local, també conegut al barri com Ca la Pepeta. I després va ser en Manel nebot d'aquesta última qui, amb el seu germà, porta la bodega des de 1985.

    Pel que veiem a les fotos abans hi havia bastantes botes de gran tamany, ara no n'hi ha tantes però encara venen vi a doll. Una part del local esta decorada amb motius del Far West. Té una barra petita molt autèntica. També fan dinars al migdia. Tenen vermut de la casa, anxoves, seitó i unes patates braves “del Tio de la vara” que porten una salsa explosiva. Zona wifi pels clients.

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 37 Bar Bodega Escala

    Bar Bodega Escala

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona

    El que mes crida l'atenció d'aquest establiment són les seves dimensions. Es molt ampli amb sostre molt alt amb revoltons, fins i tot un claustrofòbic es podria trobar a gust.

    Els membres de la família Escala hi són al capdavant des de 1929. No hi ha constància que l'Alfons XIII s'acostés a fotre's un carajillo aprofitant que aquell any va anar a inaugurar l'Exposició Internacional a Montjuïc que cau a la vora.

    Tenen una nevera d'obra, amb portes de fusta, força gran. A destacar la barra de marbre de diversos colors, peça d'època amb molt bon estat, preciosa. Vi a doll en botes antigues de bones mides. Es respira un ambient molt tranquil amb clientela del barri de certa edat.

    Tenen anxoves, seitó i fan menjars casolans tenint entre d'altres el capipota amb recepta de l'àvia com una de les especialitats de la casa.

    Dissabtes a la tarda i diumenges tancat.

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 38 Bar Bodega Electricitat

    Bar Bodega Electricitat

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona
     
    Quan s'anomena la Barceloneta hom ja ensuma flaires que fan intuir que hi hauran bons menjars i bones begudes.La bodega Electricitat no és una excepció. Situada a una de les cantonades de la plaça del mercat, aquesta bodega trenca una miqueta amb l'arquetip de la bodega de sempre, doncs al contrari de ser petita, abigarrada i opaca, té molta llum exterior. Fa cantonada i té tres portes de cristall transparent amb reminiscències modernistes proporcionant un ambient lluminós prou agradable. 
     
    Així, podem veure a la perfecció la barra de fusta llistada i marbre, les neveres i els barrils tots originals des de la seva fundació a l'any 1908. L'origen d'aquest local ve donat perque a finals del XIX allà hi va haver el primer "pou de llum" de la Barceloneta que encara roman en el soterrani, segons ens informen. Comenten, també, que abans del 1908 havia estat una barberia.
     
    La Tere i el seu germà Coqui mantenen la promesa de conservar tant el local en sí, com l'oferta pels parroquians. És a dir; les tapes (molt variades) segueixen sent les de sempre. Un altre fet que ens confirma el seguiment de la tradició és que els treballadors van entre setmana amb el seu propi bocata i demanen el clàssic porro de vi o cervesa i el seu cafetó o carajillo.
     
    Els caps de setmana a l'hora del vermut esta ple de gom a gom, però en Coqui sempre ens trobarà un lloc si volem compartir taula.
     
    Vermut amargant del bò, vell de-de-bò, tapes fredes excel·lents a dojo que es poden consumir també en combinats.
    Ambient molt agradable, i el mar a la vora. Dilluns tancat.

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 39 Bar Bodega Amposta

    Bar Bodega Amposta

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona

    Bodega autentica, conserva tots els seus elements originals. La nevera (Joia d'època) i les botes es mereixen una ullada. No sabem quan es va fundar, però sembla ser que té bastants anys.

    A la pared pengen fotos antigues què ens descobreixen com era la zona a l'època de l'Exposició del 29. Un document gràfic testimonia que a 1953 era la seu de la penya excursionista “Los Sensatos” ,(uala!).
     
    Des de fa 11 anys la porta en Manolo, que és un expert en establir complicitats amb el parroquians. Ambient molt del barri i força tranquil. Tenen anxoves, seitó, patates al forn, etc.

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 40 Bodega Xavier

    Bodega Xavier

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona
     
    És un establiment petit, molt proporcionat de mides, no té taules, però sí al mig hi poséssim un sofà et podries sentir com a casa, petant la xerrada en família. Els parroquians habituals fan self-service, prenen ells mateixos els quintos de la vella nevera de fusta. Nevera clàssica dels anys quaranta, amb un compartiment gran per les barres de gel que abans venien a comprar els veïns, amb tiradors originals de llautó, bon exemplar d'arqueologia del fred.
     
    En Xavier i l'Asun porten aquesta bodega des de fa 9 anys i amb la seva manera de fer aconsegueixen crear un ambient especial.Abans d'ells en Quimet hi va ser-hi des de que va entrar als 14 anys com aprenent fins que es va jubilar y abans d’ell la duia el Fidel, nom amb el que els més veterans encara li donen al Xavier.
     
    Tenen vi a doll, bon vermut, varietat de vints embotellats i unes anxoves de bona mida i qualitat, molt recomenables, cosa de la qual va donar testimoni el Ferran Adrià un dia que les va tastar aprofitant que estava per allí a la vora muntant un megaxiringito.
     
    Horari: 10-3 i 6-10
    Tancat Dissabte tarda

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 41 Gran Bodega Elkano

    Gran Bodega Elkano

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona
    Aquesta bodega es indefinible, podria tenir com a subtítol el nom d'aquella peli japo “El imperio de los sentidos” perquè un cop ets dins els cinc sentits es foten a tope. El sentit auditiu d'entrada tindrà que distingir entre la tele i música tipus cassette de benzinera sonant simultàniament, a mes del soroll del personal. També es barregen les olors de la gran varietat de tapes, del vermut i altres begudes. El sentir del gust el posareu a treballar al provar les tapes i fusions tan senzilles com demanar unes anxoves i que te les serveixin amb uns quants berberetxos, olives i carxofes.
     
    La vista pot ser el sentit que tindrà uns efectes mes estimuladors de les sinapsis, el camarot dels Marx Brothers era un paisatge desert comparat amb el que hi ha aquí. Rodes de carro, tricornis de Guàrdia Civil, peces d'artilleria diversa, un tamboret amb potes de cabra (¿ Marcel Duchamp?), una xarxa de pesca farcida de l'inesperat i mil objectes mes. Arribem al capítol de les fotos, és el que ens provoca mes confusió al percebre les imatges de Franco, José Antonio i Tejero. Arribats a aquest punt ens preguntem: les anxoves, tenen ideologia? Els seitons, tenen memòria històrica? La confusió augmenta quant veus un pòster gran de Fidel Castro. Un consell: pren-ho com informació històrica del segle passat i gaudiràs més del vermut, que es molt bo.
     
    L'Antonio Vàzquez i la seva dona Mª Rosa són els responsables de tot això des de fa 16 anys. Ell sap molt bé com tractar amb els parroquians i fer-te sentir a gust , ella es una gran cuinera , (les sardines en escabetx, quina bona pinta!), fa una gran varietat de tapes clàssiques, a més d'uns bocates potents.
     
    Anteriorment havia estat una bodega que es deia "La Pilarica", amb moltes botes de fusta de les que encara en queda alguna.
    La clientela habitual son veïns de tot tipus d'aquest barri amb tanta personalitat.

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 42 Celler Ca la Paqui

    Celler Ca la Paqui

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona

    És una obvietat dir-ho, però el Celler de la Paqui sense la Paqui no seria el Celler de la Paqui. Aquesta senyora, cordovesa internacional, xerradora descomunal, encisadora de qualsevol que se li posi al davant, impregna amb la seva forta personalitat tots els racons d'aquesta petita i acollidora bodega, des de 1987. I ja se sap que darrere d'una gran dona sempre hi ha un home que s'ho ha de currar per donar el nivell i això el Juan ho fa estupendament.

    Tenen un assortit de tapes impresionant. Les anxoves són d'una qualitat, i mida, dificilment superables. També tenen seitó, olives farcides XXL, musclos, pop a la gallega, "Botillo" i tapes fusió com carpaccio de bacallà amb salmorejo. Varietat de vins a doll, vermut de la casa, amb amargant inclòs, que es pot comprar embotellat pel fabricant especialment per al Celler. Una curiositat: Vega-Sicilia del 62 a 380 Euros, (¿algú s'anima?).

    La clientela és variada. Hi ha una foto de l'Alcalde Hereu amb la Paqui darrere el mostrador (¿Populisme? ¿Passió sincera per les anxoves?). Els diumenges a l'hora del vermut és dificil trobar-hi lloc. Potser el Clot queda una mica apartat del centre de BCN però anar fins allá es molt recomanable.

    Horari: Feiners 8:30-3 h./18-21:30 h. Dissabte i dimenge 9-4 H.

    Tl. 654366853

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 43 Bodega J.Cala

    Bodega J.Cala

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona
    Aquesta bodega queda un pel allunyada del centre. (Si considerem que el centre del món ès la plaça Catalunya, tal i com pensa molta gent de manera equivocada. El personal que hi entén sap que com deia Salvador Dalí el centre del món és a l'estació del tren de Perpinyá). Va ser fundada per la família Roca l'any 1927. Després de dues generacións servint vermuts ho varen traspassar fa 30 anys a la mare de Jose Antonio G. Cala, el qual juntament amb la seva parella, la Rosa, salvadorenya que li dona el toc tropical al local, és al capdavant de l'establiment.
     
    És un local amb una llum molt especial que li entra per les vidrieres d'una àmplia portalada. Altre fet remarcable és que potser és un dels establiments més "nets i polits" dels que hem visitat. És curiós que ara sigui a la vora de la modernitat del Fòrum, però segons ens explica en Jose A. en una època va tenir que fer una selecció de clientela perquè la proximitat del barri de la mina feia que a voltes hi anés personal amb comportaments poc convenients.
     
    Té una bona col.lecció de botes de fusta de forma oval. Aquest tipus de bota li confereix a l'espai un aire de lleugeresa, en contraposició a les rodones que donen la impressio d'estar més ancorades a terra. Hi ha una nevera d'obra amb portes de fusta i tiradors originals de llautó, destacant especialment un element central de marbre amb una petita repisa i dues aixetes conformant el conjunt un testimoni d'elegáncia d'altres temps. Les parets tenen diverses fotos i pòsters de tema taurí, flamenc i coses tan dispars com una gran foto de Salvador Allende amb Pablo Neruda, fotos de boxa o una gran foto antiga de la familia Roca al complert. Hi ha també una extensa col.lecció de clauers i alguna que altra ampolla antiga.
     
    Horari: De 9 a 16 h. Dilluns tancat

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 44 Ca’l Pep

    Ca’l Pep

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona
    Funciona des de 1941. El tal Pep va ser el fundador. Encara n'hi han fotografies seves de quan regentava el local, que sembla ser, com a molts casos, que era vivenda a més d'establiment. Aquestes esmentades fotos ens mostren que el temps no ha passat en lo referent en la disposició del local, doncs podem veure que segueix estant més o menys igual i que n'hi han molts elements decoratius que encara perduren i estan col·locats al mateix indret que fa desenes d'anys.
     
     Es un bar bodega abastament àmpli, sense barra (amb cafetera exprés, això si) unes botes que fan de taules i una sala amplia al fons amb taules (n'hi ha una de llarga en plan "meson") i al fons un pati que sembla que estan habilitant. Nevera i tonells "ad-hoc".
     
    Vermut de la casa, anxoves, seitons en vinagre, tapes de llaunes i un variat assortit de bocates.
    Ens va atendre en Rafael, que és qui regenta el local des de fa 22 anys. Molt amable ell, i el servei en general.
     

    Image title

    Image title
  • Spot 45 Gran Bodega Eduardo

    Gran Bodega Eduardo

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona
    L'Ajuntament tindria que recalificar la Bodega Eduardo i passar a considerar-la Equipament Social del barri Prosperitat. L'Angeles i l'Angel que estan actualment al capdavant d'aquest establiment haurien de passar a la categoria administrativa de gestors culturals. L'Angeles fa un temps que va reinventar el “Book Croosing” posant una caixa de plàstic per fruites plena de llibres al mig del carrer, a la porta de la bodega, convidant al personal a deixar-hi i prendre llibres de manera lliure i des de llavors, aquest intercanvi de cultura impresa no ha parat i s'ha convertit en una pràctica comuna alentida pels veïns que aparten la caixa perquè no es mulli quan plou. L'Angel ens parla de les celebracions que allà es fan per el fet que un vehicle de canalització d'energies del barri com és “La Montañesa” ha pujat a Tercera, (ara l'hi podran fotre canya a l'Europa!).
     
    L'Eduardo la va obrir com a bodega l'any 1954 i li va donar el nom, ell era conegut com “papa anchoa” per unes tapes famoses que s'havia inventat, un palillo amb dues olives i anxoves, els hi deien “bicicletes”. Després el va succeir el seu fill, i des de fa deu anys són L'Angeles i l'Angel que se'n fan càrrec, per això també és coneguda com la bodega “dels àngels”.
    Es un local força gran, tenen moltes botes de fusta, una, la que te vi del Priorat es una relíquia maquíssima i realment antiga. Té una nevera d'obra amb les portes de fusta i tiradors originals que és una meravella estètica. En origen era la nevera a on es conservava el gel que es venia als veïns, després l'hi van posar motor.
     
    Es un local força gran, tenen moltes botes de fusta, una, la que te vi del Priorat es una relíquia maquíssima i realment antiga. Té una nevera d'obra amb les portes de fusta i tiradors originals que és una meravella estètica. En origen era la nevera a on es conservava el gel que es venia als veïns, després l'hi van posar motor.
     
    Tenen una extensa oferta de cerveses nacionals i d'importació. Com a tapes, apart de les clásiques anxoves i berberetxos, també tenen coses com cecina de toro, chorizo picante del Bierzo i salchichón de ciervo.
     
    És un autèntic espai de socialització del barri on hom s'hi pot trobar molt a gust.

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
  • Spot 46 Bodega Casas

    Bodega Casas

    Published by mededebebe on 08/09/13
    Location: Barcelona
     
    Hi ha bodegues en les que el passat, en forma d'història enganxada a les seves parets, és el tret més determinant del seu caràcter. En aquest cas és el present el que marca aquesta bodega relativament jove (ara farà 50 anys). I aquest present ve determinat per la manera de fer de l'Antoni, que hi és al capdavant des de fa uns 19 anys. Ell és 2G (segona generació), els seus pares van obrir la bodega l'any 1961. El fet de créixer entre botes de vi i ensumar l'olor del sofre que les purifica deu tenir molt a veure amb el caràcter d'aquest senyor al que sempre trobem amb un somriure a la boca i que des de el primer cop que hi vas et tracte com si fossis un client de tota la vida.
     
    El local té molt d'espai, ben il·luminat, la fusta d’un bon nombre de botes situades en una posició elevada transmet calidesa. Tot això contribueix a que si hi vas una mica estressat podràs comprovar que el millor ansiolític és un vermut de la casa amb anxoves.( El dia que ho descobreixi la indústria farmacèutica ens el voldran vendre en blíster).
     
    Des de l'època dels seus pares aquesta bodega ha estat especialitzada en vins i sobre tot en un variat assortit de licors a doll. El vermut de la casa es el Peruchi. De tapes tenen un repertori clàssic: anxoves, molt bones, seitó, berberetxos, olives, ametlles, pinxos etc.
    També es pot fer un bon esmorzar amb porró, que no es perdin els bons costums. El seu cafè, al barri, té fama de ser molt bo.
     
    La clientela és gent diversa del barri. També és possible que algun dia hi vegis a la prota d’alguna telenovel·la de la TV3, la sala Becket és a la vora i els seus actors sovint hi van.
    Aquest proper Juliol estaran de festa celebren el seu 50 aniversari: Felicitats, que sigui per molts anys!
     

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title

    Image title
close

Share the Route

close

Share by e-mail