Welcome to SpotSuite
Create, share and track routes realted to your interests
Find out
more

The route

Picasso i la Barcelona bohèmia

Picasso i la Barcelona bohèmia

Route created&published by Voltaire Price 0 €
Created: 06/01/14 lang: Català Topic(s): Art
Places: Barcelona Distance: 0 Km. Media: Walk
Keywords: Barcelona, Picasso, Bohemis, Les madmoiselles d'Avignon, els 4 gats, els quatre gats, eden concert, la llotja, Pablo ruiz picasso, cubisme

Description

Quan tenia tot just 14 anys, el jove Pablo Ruiz Picasso es traslladà a viure a Barcelona amb la seva família i s’hi va estar (alternant estances a Paris i Madrid) fins el seu trasllat definitiu a França el 1904. Així doncs, els anys de formació del jove Picasso van transcorre a la Ciutat Comtal durant un període d’eclosió socials i creativa que el van marcar per sempre, especialment al través dels artistes bohemis que s'aplegaven als Quatre Gats. Segons declararia anys més tard, si París va ser la seva universitat, Barcelona va ser la seva escola primaria i sempre va mantenir-hi estrets lligams.

Vote
Downloads: 0 Comments: 0
  • Spot 1 Arribada a Barcelona

    Arribada a Barcelona

    Published by on 18/01/14
    Location: Barcelona

    Els francesos consideren Picasso com un artista francès, i els catalans una mica els passa el  mateix: el consideren un artista català que s'en va anar a França.

    El cert, però, és que Picasso va néixer a Málaga, encara que quan tenia tot just deu anys, va marxar amb la seva família a la Corunya i quatre anys després els Picasso van completar el periple ibèric amb el trasllat a Barcelona.

    El motiu d'aquesta mobilitat era l'ofici del pare, José Ruiz Blasco, professor de dibuix acadèmic que va anar optant a diferents places docents. Justament va ser la costum dels amics catalans d'anomenar-lo per l'original Picasso (nom d'origen italià) en comptes del comú Ruiz, que va fer decantar la firma de l'artista cap al nom que el va fer famós.

    L'estiu del 1895 els Ruiz-Picasso van arribar al port de Barcelona procedents de Màlaga, lloc on havien passat unes breus vacances, a bord del Cabo Roca, un petit vaixell de càrrega que va trigar vuit dies a completar el trajecte mediterrani.

     

  • Spot 2 Primera casa

    Primera casa

    Published by on 18/01/14
    Location: Barcelona

    Els Ruiz-Picasso tindrien diverses cases a la ciutat, però el primer lloc on van anar a viure va ser en un pis baix i fosc dels Pòrtics d'en Xifré, el número 4, al costat de l'edifici de la Llotja on Picasso estudiaria i el seu pare exerciria de professor.

    La Barcelona que van trobar els Ruiz-Picasso era una Barcelona en plena eclosió econòmica, pràcticament l'únic indret d'Espanya on la industrialització estava funcionant. Això atreia a grans contingents de treballadors i la ciutat experimentava un gran creixement que s'anava annexionant els municipis veïns. Les muralles s'havien enderrocat, i l'Eixample era una quadricula pelna de descampats on s'hi anaven traslladant les famílies de la bona societat.

    També era, tant per cultura com per la seva ubicació geogràfica, la porta d'entrada a la modernitat que venia d'Europa, sempre amb un ull mirant cap a a la veïna França i, sobretot, París,  aleshores capital cultural del món.

    La triomfant burgesia s'aplegava al voltant del naixent catalanisme polític que es contraposava a les imposicions provinents de Madrid. Espanya estava abocada al col·laps del 98, quan va perdre les darreres colònies i es va constatar la profunda crisis d'un país dèbil i sense projecte en contraposició a les dinàmiques, liberals i modernitzadores de la burgesia catalana d'una banda, i amb les propostes anarquistes de l'altra.

    Eixample de Barcelona

    Mapa de l'Eixample segons el projecte d'Ildefons Cerdà. La part negra correspòn a la Barcelona intra-muralles (font Wikypedia)
  • Spot 3 La Llotja

    La Llotja

    Published by on 18/01/14
    Location: Barcelona

    El jove Picasso va ser inscrit a la Llotja, la escola d'art i oficis per la qual passarien alguns dels més destacats creadors del país i on el seu pare havia vingut a exercir  de professor.

    La escola, oficialment anomenada Academia de Belles Arts, popularment s'anomenava La Llotja degut al seu enplaçament a l'edifici del mateix nom que, en aquells temps i fins a èpoques ben recents, ha estat la seu del la borsa de Barcelona. 

    A la llotja Picasso va entrar en contacte amb l'esperit contestatari que impregnava bona part de la ciutat, amb el catalanisme i els problemes socials d'una banda i les noves concepcions estètiques de l'altre. De ben segur que Picasso va sentir a les aules de la Llotja a parlar d'impressionisme, decadentisme, anarquisme, catalanisme, wagnerisme, puntillisme....

    Autoretrat, 1896 

    L'art oficia.

    L'art oficial estava dominat per l'academicisme, i molts dels seus integrant maldaven per aconseguir un encàrrec del govern o una plaça de professor (com el mateix pare de Picasso). A Catalunay, però, s'hi podia trobar un altra mena d'art 'oficial' auspiciat en aquest cas per la burgesia: el seu projecte polític necessitava anar acompanyat d'una art nacional català, i per això, sobretot al voltant de la exposició Universal de 1888 es va anar bastint un estil eclèctic que bevia tant de les arrels gòtiques i medievals del país com de la modernitat europea.

    Però si bé la guerra estètica entre academicistes i les noves corrents tenien en les aules de la Llotja un dels seus camps de batalla, les matèries que s'hi ensenyaven no eren precisament revolucionaries i es basaven, sobretot, en el dibuix de models al natural (masculins, que el nu femení estava prohibit a la escola). 

     

    Pallarès i els primers amors

    Pablo passà les proves d'accés a la Llotja sense cap dificultat, i va rebre una bona acollida per part dels alumnes. Tenia tot just 13 anys, però ja demostrava un gran talent pel dibuix i un gran do de gent. A les aules de la Llotja Picasso faria algunes de les amistats que li van marcar els seus primers passos per la ciutat i per la vida.

    Una d'aquelles coneixences va ser Manel Pallarès, sis anys més gran que ell.  Pallarès va ser per a Picasso com un germà gran que el va introduir a l'ambient estudiantil i a la vida nocturna de la ciutat, donant-li a conèixer al jovenet artista el món de les tabernes i els bordells

    Precismanet va ser fent el calavera en companyia de Pallares que Picasso va tenir el seu primer amor, la seva primera amant. Es deia, o es feia dir, Rosita del Oro, i era una amazona de circ. El record d'aquesta primera passió marcaria l'afecció de Pablo pel món del circ que quedaria reflectit en nombroses obres.

    En tot cas les tradicionals ensenyances de la Llotja ben aviat avorririen a Picasso, que al cap de dos anys, marxaria a Madrid per estudiar a la Academia de San Fernando i, en tornar a Barcelona, abandonaria els seus estudis oficials.

  • Spot 4 El primer estudi

    El primer estudi

    Published by on 18/01/14
    Location: Barcelona

    Picasso va tenir a la ciutat molts estudis, quasi sempre compartits amb un o altre amic, però el primer que es coneix va ser en aquest indret del carrer de la Plata, a dues passes de la seva casa i la Llotja.

    En aquest espai Picasso hi va realitzar el 1897 el quadre 'Ciencia y Caritad', un dels primers i darrers reconeixements que l'academicisme oficial va donar al seu art amb una menció honorífica a la Exposición General de Bellas Artes de Madrid y una medalla d'or a la Exposición Povincial de Málaga.

    Era la primera fita d'una carrera. Don José havia decidit que el següent pas era el trasllat del jove a Madrid per anar a estudiar a la Academia de San Fernando seguint així el cursus honorum dels pintors oficials. Ciencia y Caridad era part d'aquest projecte, i les condecoracions rebudes aplanaven el camí. 

     

    Picasso. Ciencia y caridad

     

    Estada a Madrid

    A Picasso, però, no li agradà Madrid i, sobretot, no li agradà el sistema d'ensenyança de l'acadèmia. Escriu una carta al seu amic amic Joaquim Bas: “Aqui en España no somos tontos como o hemos demostrado siempre, sinó que nos educan muy mal; por eso....si tuviera un hijo que quisiera ser pintor , no lo tendroa ni un momento en España...”. A Madrid, però, Picasso visita i revisita el Museo del Prado admirant les obres de Velázquez i El Greco... La primavera de 1989 una escarlatina va precipitar al tornada de Pablo a Barcelona.

     

    Horta de Sant Joan

    Tornant de Madrid, Picasso no va continuar els seus estudis oficials a la Llotja, sinó que va emprendre una aventura molt més profitosa per al seu aprenentatge.

    Eren temps de la guerra de Cuba i es va cridar a fila als joves en edat militar. Però aquella guerra era molt impopular: tothom sabia que les malalties i la gana feien més estralls entre els soldats que les bales enemigues, i la estampa dels soldats retornats, vestits amb el seu uniforme de”rayadillo” lisiats,  i pidolant pels carrers marcaria molts anys el paissatge de la ciutat.

    Molts joves van fugir per evitar el reclutament, com el cas de Manel Pallarès, que va decidir anar a passar una prudent temporada a la seva masia familiar d'Horta de Sant Joan i va convidar a Picasso a acompanyar-lo en aquell retir. 

    La estança en aquell poble va ser decisiva en la formació de Picasso i en més d'una ocasió diria que tot el que sap ho va aprendre amb el contacte amb les gents senzilles d'Horta de Sant Joan.

    Horta de Sant Joan

    Horta de Sant Joan
  • Spot 5 Els Quatre Gats

    Els Quatre Gats

    Published by on 18/01/14
    Location: Barcelona

    En tornant de Madrid Picasso va anar ampliant el seu cercle d'amistats i ben aviat va trobar-se, tot i la seva curta edat, al mig del safareig artístic de la ciutat que, en aquells dies, tenia en els Quatre Gats el principal punt de trobada d'artistes i bohemis en general. Personatges com Pitxot, els germans Angel del Soto, Manolo, Torres-Garcia o els Gargallo van tenir i tindrien una influencia decisiva en la evolució vital  i creativa de Pablo.

     

    Els bohemis.

    Però qui eren aquells anomenats 'bohemis'? Bàsicament eren artistes en el sentit més ampli de la paraula. Per a ells l'art era la màxima expressió de tot, una concepció existencial i espiritual que es contraposava al seny i el materialisme de l'ordre burges. Hedonistes, sempre amb París com a referent, eren gent de llargues tertúlies i amics de la barrila, el beure i en alguns casos pioners en l'ús lúdic de les drogues.

    Deixaven clar la pertinença al gremi dels artistes moderns amb la seva manera de vestir: barret d'ala ampla, roba fosca, xalina i pantalons amples, a l'estil zuau. La seva condició d'ànimes elevades els portava a descuidar la higiene corporal i deixar que les pilositats creixessin sense censura, tot donant com a resultat melenes descuidades i llargues barbes i bigotis. Tant era la seva afecció a la vestimenta diferencial, que l'escultor Manolo Hugué en la seva estança a París, es vestia tot sovint de baturro o de pagès català. 

    Com que l'art no té hores i la seva pròpia vida era una obra d'art, sovint passaven del llit a la taula per dinar i, en acabat, s'encaminaven a un cafè per començar les tertúlies que s'allargaven fins a la matinada i, tot sovint, acabaven en algun prostíbul.

    La seva animadversió a l'ordre burgués, però, no es corresponia amb una expressió política de caire revolucionari, ni tant sols una alineació en els postulats anarquistes que tant de pes tenien en la Barcelona de l'època. En una ocasió Rusiñol va escriure aquesta màxima: “una revolució és el triomf dels ambiciosos de baix contra els mandrosos de dalt”.

    El cert és que aquells bohemis els hauríem d'entendre  mes com el revers de la moneda, una expressió portada al màxim de l'esteticisme i l'individualisme modern aixoplugat sota el paraigues de l'art. Fet i fet, els bohemis que es reunien al Quatre Gats eren fills de la burgesia i era el seu pressupost familiar el que els permetia ocupar el seu temps en les elevades tasques abans descrites. 

    Lógicament hi havia alguns bohemis que provenien d'altres extraccions socials i fins i tot alguns que passave gana de veritat, però difícilment provenien de les classes proletàries, que prou feina tenien per subsistir en un temps en que les jornades laborals eren de dotze hores i la única esperança de jubilació era tenir una prole prou nombrosa.

     

    Casas, Rusiñol i Utrillo

    Quan Pere Romeu va obrir aquest establiment el 1897 tenia molt clar els referents parisencs, especialment el famós Chat Noire. va encarregar la restauració de l'edifici i la seva conversió en cerveseria-taverna-hostal a l'arquitecte modernista Puig i Cadafalch. Els seus clients van ser, principalment, els artistes modernistes que tenien en Ramón Casas, Santiago Rusiñol i  Miquel Utrillo la seva santíssima trinitat i, de fet, eren els socis de Romeu en la obertura de l'establiment.

    Aquells artistes influirien decisivament en Picasso: Casas en l'estil de pintura que es pot apreciar perfectament en els dibuixos al carbó d'aquella època, i Rusiñol en el seu vitalisme polifacètic.

    Quan Picasso va començar a freqüentar els Quatre Gats, aquella generació de pintors havia estat referent durant mols anys de la vida artística de la ciutat i els seus postulats modernistes havien marcat el pols creatiu del país.

    De fet, als Quatre Gats s'hi trobaren els artistes que ja havien estat a París amb els que es delien per anar-hi. Generalment els artistes consagrats es reunien al voltant d'una gran taula presidida per l'amo de l'establiment, Pere romeu, mentre que els joves es reunien a una taula propera. Allà el jove Picasso va hi sentir a parlar de personatges com Nieztsche, Kropotkin, Verlaine o Wagner.

    Una de les activitats que es desenvolupaven cada dijous a l'establiment eren els teatres d'ombres xinesses, més o menys com ho feien a Le Chat Noir. De fet aquesta activitat i d'altres com els putxinel·lis, les vetllades musicals i les exposicions que s'hi feien van tenir força èxit entre els barcelonins i l'afluència de públic va contribuir a mitigar les desastroses aptituds que Pere Romeu tenia per a la gestió empresarial.

    Sembla  que Romeu tenia rigorosament prohibit que qualsevol cambrer netegés cap de els teranyines que poblaven el local i que la presència de clients que volien dinar provocava en ell un cert enuig. Preferia presidir la seva taula d'artistes i no perdre el temps amb les vulgaritats mundanes com anar a comprar subministraments o atendre amb correcció a la clientela. 

    Els Quatre Gats van tancar les seves portes el 1903, tot just cinc anys després de la seva obertura. El local que avui en dia ofereix els seus serveis de restauració és una recreació de la gloriosa cerveseria de Pere Romeu.

     

    Opisso: els quatre Gats

    Il·lustració de R. Opisso que escenifica una tertúlia a la taverna d’Els 4 Gats. S’hi representen, entre d’altres, Isidre Nonell, Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Picasso

     

    Algunes amistats

    Entre els joves els pintors Joaquim Mir, isidre Nonell i Ricard Canals. De Canals Picasso n'aprendria l'art del gravat i l'aiguafort, mentre que en Nonell Picasso va trobar un amic amb un enorme talent pictòric, fins al punt que quan Picasso es va distanciar i començà a criticar obertament el modernisme, les originals obres de Nonell en van quedar excloses. 

    Tot un personatge Nonell; aviat es va anar distanciant de l'ambient dels Quatre Gats i les seves inquietuds socials el van portar a relacionar-se amb les classes més baixes de la societat i a fer-ne pintures; la seva obra està plena de captaires, ancians i veterans de guerra pidolant. En aquella època les pintures de Nonell es consideraven subversives i un atac al bon gust.

    Capítol a banda mereix un personatge com Manolo Hugué, més conegut com Manolo. Fill ilegítim d'un general, va passar la infància pels carrers del Raval. Però l'artista que era Manolo ben aviat va saber superar aquells orígens i es va començar a relacionar amb els artistes de la ciutat. I tot s'ha de dir: bon coneixedor com era dels baixos fons, Manolo era per a aquells fills de la burgesia un excel·lent guia per endinsar-se als racons més sòrdids de la ciutat.

    Manolo

    Manolo Hugué vist per Ramon Casas, en un dibuix conservat al MNAC. Wikipedia

    Nonell

    Isidre Nonell. Dues gitanes, 1903,MNAC. Wikipedia

     

    Primera exposició

    Tenia 18 anys i Feia poc que el mestre Casas havia triomfat amb la seva exposició a la Sala Parés de retrats de personatges de l'època. Els amics de Picasso l'animaren a buscar la torna al mestre, i començaren a preparar el que seria la primera exposició de Picasso a la ciutat. Però si Casas retratava els burgesos de la ciutat que maldaven per obtenir un retrat del mestre consagrat, Picasso es dedicà a retratar els seus amics de la bohèmia, els mateixos que van muntar la exposició clavant els dibuixos directament a les parets dels Quatre gats sense marcs ni vidres. La exposició no va tenir, no de bon tros, l'èxit de la del mestre Casas, però els més clarividents ja van veure que l'estil improvisat i menys encarcarat d'aquell jove artista anunciava alguna cosa.

     

  • Spot 6 Jaume Sabartés

    Jaume Sabartés

    Published by on 19/01/14
    Location: Barcelona

    El 1899, tornant de Madrid i recuperat de la malaltia, el jove Picasso és un noi més independent i més madur que es distancia del seu pare i del projecte artístic que li tenien preparat. No torna a la Llotja i es matricula al Cercle Artísitc on pot aprendre dibuix sense classes ni professors.

    Picasso va instal·lar els seus estris de pintura a una habitació de l'apartament dels germans Josep i Santiago Cardona, qui coneixia de la Llotja. A la part de sota ho havia el taller de corseteria de la mare dels Cardona.

    Va ser aqui on Picasso va fer una de les amistats catalanes que mantindiria al larg del temps. Jaume Sabartés era un aspirant a escultor i poeta decadent, però no comulgaba amb els habits lúdics dels amics de Picasso en el terreny alcoholic i prostibulari. De fet, a Sabartés no li despertaven gaire simpatia els amics del pintor i el sentiment era recíproc. Però tot i així, Sabartés es va convertir en un dels amics més fidels i discrets de Picasso, a qui admirava i li aguantava les bromes pesades que Pablo li feia sobre les seves ínfules de poeta decadentista i aprenent de dandi.

    Al cap de molts anys, el propi Picasso cridaria a Sabartés al seu costat per tal que esdevingués el seu secretari personal i seria una de les figures claus en la gestació del Museu Picasso.

    Retrat de Jaume Sabartés. 1901.
  • Spot 7 Casagemes

    Casagemes

    Published by on 18/01/14
    Location: Barcelona

    A principis de 1900 aproximadament en aquest indret hi havia el Carrer Riera de Sant Joan, on Picasso compartí un estudi el pintor Carles Casagemes. L'obertura de la Vial Laietana el 1907 va acabar amb aquest tros de la Barcelona antiga.

    Provinent d'una rica família (el seu pare era cònsol dels EEUU a BCN), Casagemes era un un personatge notable, autodestructiu i amb una certa tendència a la provocació. Era l'únic fill d'una família poblada de germanes que li portaven molts anys, fins al punt que es va enamorar perdudament d'una de les seves nebodes, un amor que lògicament no va ser correspost. Quan Picasso el va conèixer el 1899,  ja era un decadentista decidit, addicte a l'alcohol i la morfina, convençut que l'únic que tenia sentit a al vida era l'art. 

    Casagemes i Picasso van estar molt units. Pablo va fer nombrosos retrats del seu amic i junts van fer el primer viatge a París on hi van compartir estudi. Però el noi tenia una forta tendència maniaco-depresiva, i sembla ser que patia alguna mena de problema d'incapacitat sexual potser fruit de la seva politoxicomania o dels seus desequilibris interns. A Paris, Casagemes es va enamorar perdudament d'una noia anomenada Germaine, una relació que va acabar d'enfonsar el noi.

    Picasso, Casagemes i del Soto

    Picasso, casagemes i Àngel del Soto a la terrassa de l'estudi.

    Després d'un viatge a Màlaga, Picasso es va distanciar de les tendències autodestructives de Casagmes i s'en va anar cap a Madrid. El 1901, en el transcurs d'un sopar a París, Casagemes i va treure una pistola, va disparar contra Germaine, afortunadament  sense arribar a tocar-la. Després es va disparar un tret al cap. 

    El suïcidi del seu amic Casagemes impressionaria poderosament a Picasso, que tot i no veure'n mai el cos, va fer diversos dibuixos en els que apareixia el seu amic mort amb el forat del tret a la templa. 

    L'ambient artístic de la època estava ple de suïcides i morts per tuberculosis, tisis i altres malalties letals, deixant tot plegat una petja sobre l'art. La fascinació per la mort, la malaltia i l'angoixa existencial  eren temes que arrencaven del romanticisme i tenien en les obres de Munch, la poesia de Verlaine o el tema de la mort i la donzella algunes de les seves expressions més conegudes.

    La mort de Casagemes

    Picasso. La mort de casagemes. 

     

    munch el grito

    Edward Munch. El Crit. 

     

    La vie

    Picasso tornaria a instal·lar-se al mateix estudi el 1903, després del seu tercer viatge a Paris. Casagemes reapareixeria aleshores a l'obra picassiana com a protagonista masculí del quadre La Vie, el quadre més emblemàtic i misteriós dle periode blau picassià.

    A França Picasso havia conegut Max Jacob, escriptor jueu que l'havia iniciat en els principis del tarot i l'astrologia, obrint al jove Picasso tot un món de simbolismes que impregnarien la seva obra. Justament La vie és una obra que desconcerta als entesos que en cerquen les diferents interpretacions simbòliques i al·legòriques; al mig de la composició el difunt Casagemes, tot i que en els primers esbossos la figura corresponia al propi Picasso. La noia es correspòn a Germaine, la noia per la que es va suïcidar Casagemes.

     

    Picasso. La vie. 1903. 
  • Spot 8 Sala Parés

    Sala Parés

    Published by on 18/01/14
    Location: Barcelona

    L'any 1901 Picasso exposà a la històrica Sala Parés del carrer Petritxol. Aquesta espai va ser una de els primeres sales d'exposició permanents que va conèixer la ciutat, i com a tal era un punt de trobada de pintors i intel·lectuals que hi feien una d'aquelles tertúlies diàries que abundaven pels cafès i rerebotigues de la ciutat.

    Per instigació de Miquel Utrillo, una de les ànimes dels Quatre Gats i editor de la revista modernista Pel&Ploma, Picasso va fer la seva primera exposició comme il faut a la ciutat, a la sala Parés, una exposició compartida amb el mestre Casas. Però en aquella època Picasso ja tenia el cap a una altra banda, cada cop més lluny del modernisme i de Barcelona. Acabava de tornar de Madrid, però ni tant sols va assistir a la inauguració de la seva exposició, ja que el dia abans va tornar a agafar el tren cap a París.

    Premonitoriament en aquella exposició de la que no en conservem cap catàleg, Casas va penjar-hi el cèlebre retrat del jove Picasso que ja apareixia amb la silueta de Montmartre de fons. 

     

    Retrat de Picasso, per Ramon Casas, conservat a la col·lecció permanent del MNAC.
  • Spot 9 Les senyoretes d'Avinyó

    Les senyoretes d'Avinyó

    Published by on 19/01/14
    Location: Barcelona

    Ja des de ben jove Picasso va experimentar una profunda atracció per l'erotisme i la seva vida va estar poblada de dones, amants i esposes. No tenim un gran coneixement detallat de les activitats prostibulàries picassianes, però tant les prostitutes com les gresques que acabaven als bordells van ser font d'inspiració Picassiana, com podem comprovar  en alguns apunts tant explícits com aquest en el que apareix una prostituta masturbant a Ángel del Soto mentre beu una copeta de Xampany (encara no en deien cava aleshores).

    De fet les visites als prostíbuls eren un fet habitual no tant sols entre els artistes, sinó entre una part important de la població masculina, que per una banda vivien en un ambient de moralitat cristiana però de l'altra tenien al seu abast diversos medis per alleugerir les tensions sexuals: prostíbuls, cabarets, publicacions sicalíptiques...

    Feia poc que s'havia obert l'avinguda del Paral·lel, però encara no era el centre d'oci que seria una dècada després. Les primes cafès instal·lats a la avinguda començaven a atreure un npúblic creixent, i entre fàbriques i descampats s'hi anaven instal·lant barraques fetes de canya i teles on s'oferien espectacles de categoria i moral dubtosa. Els mariners que arribaven al port es barrejaven amb el proletariat local per fruir dels plaers que oferia la ciutat, encara concentrats sobretot a la part baixa del Raval.

    En l'apartat cabarets també Picasso era un devot d'algunes estrelles rutilants de l'eros col·lectiu de l'època. La Bell Otero o La Bella Chelito i el seu ball de “La Pulga” despertaven la Passió del Jove Picasso i les  fotografies de l'actriu formaven part de l'imaginari i l'equipatge picassià.

    La bella Otero

    La Bella Otero

    Les senyoretes d'Avinyó

    Al número 44 del carrer Avinyó hi havia "Ca la Mercè", un conegut prostíbul de la ciutat al que s'accedia mitjançant una escala senyorial. Sembla ser que era un lloc habitual on acabar les vetllades artístiques, i el  record de les senyoretes que hi oferien els seus encants inspiraria anys després el que seria el quadre fundacional del cubisme: les senyoretes d'Avinyó.

    Las senyoretes d'Avinyó. 1907. MOMA.
  • Spot 10 El barri Xino

    El barri Xino

    Published by on 19/01/14
    Location: Barcelona

    El 1902 Picasso va deixar Paris per tornar a Barcelona, a casa dels seus pares, al carrer de la Mercè nº3. per motius ben prosaics: la indigència econòmica després de partir peres amb el seu marxant a París Pere Mañach. El canvi d'estil de Picasso que iniciava la seva etapa blava no facilitava els coses i les teles eren difícils de vendre. Vuit mesos havia durat aquesta segona incursió a Paris.

    Es va instal·lar a treballar en un estudi compartit amb Angle del Soto i Josep Rcarol al carrer Nou de la Rambla nº10, just al costat de l'Eden Concert. A París Picasso i els seus pinzells tenyits de blau havien retratat prostitutes i captaires, i ara podia seguir fent el mateix al cor dels baixos fons barcelonins.

    Barcelona seguia colpejada pels conflictes socials, una escalada de violència que culminaria el 1909 amb la Setmana Tràgica. Picasso i els artistes de la bohèmia estaven molt lluny del compromís anarquista, i si bé la misèria proporcionada per la injusticia social era un dels temes preferits per artistes com el mateix Picasso. Però això no es traduïa en una opció política, i fins i tot hi havia una certa admiració estètica i romàntica per les estampes de misèria que proporcionava la ciutat.

    Dona a l'Eden Concert. 1903.

    La ciutat de Nit

    Els barris baixos de la ciutat, un espai que anys després s'anomenaria el Barri Xino, delimitaven si fa no fa per les Rambles, el Carrer Nou de les Rambles i la recentment oberta Avinguda del Paral·lel.

    En tot cas ja era era un lloc sobretot miserable, en contraposició a la ciutat antiga que era l'altra abnda de les Rambles i, sobretot, amb la higiènica i moderna zona de l'Eixample. 

    Els burgesos i comerciants havien anat deixant la part vella de la ciuta tper traslladar-se a la ciutat nova, i els carrers foscos i tortuosos de ciutat Vella havien anat entrant en una progressiva pauperització que arribaria fins els any 80 de s.XX. Era el lloc de misèria, de bordells, mariners, immigrants, tavernes de mala mort i molta gana, on la cocaïna es venia en caixes de misto i l'anarquisme trobava un excel·lent caldo de cultiu on reclutar-hi militants rabiosos.

    Però aquell tros de ciutat era també una de els zones d'esbarjo dels burgesos que cercaven emocions fortes, una mena de parc temàtic per als jovenets de bona casa i els prohoms de la ciutat que, en sortit del Liceu, sovint s'escapolien per un carreró a cercar entreteniments més mundans.

    Llocs com L'Eden Concert, La Criolla o Cal Sacristà eren alguns dels espais mítics de la nit barcelonina on Picasso s'hi va passar motles hores prenent apunts i coneixent gent. Teatre de varietats, salons de ball, music Hall, bars de esnyoretes i prostibuls en poblaven els carrers oferint diversions epr a tots els gustos i butxaques.

    Un altre local pensat per a servir aquesta clientela més distingida, hi havien establiments mes especialitzats. Un exemple era el famós bordell de Madame Petit, situat a l'Arc el teatre 6, en un edifici avui desaparegut. El bordell ocupava tot l'edifici i els sostres estaven decorats amb sumptuoses pintures eròtiques. Sembla que els seves cambres, profusament decorades, van ser les primeres de la ciutat ne tenir bidets i comptava amb ascensor, restaurant i, lògicament oferia tot tipus de serveis sexuals: menage a trois, disfresses variades, una cambra amb un cofre i quatre ciris, nois i noies de diverses nacionalitats i edats. 

  • Spot 11 La Guayaba

    La Guayaba

    Published by on 19/01/14
    Location: Barcelona

    En aquesta època Picasso va conèixer Joan Vidal i Ventosa, un escultor apassionar en l'art romànic que havia realitzat diverses excursions per descobrir i retratar el patrimoni del romànic català. La descoberta del romànic va servir a Picasso per descobrir noves formes d'expressió artística que, junt amb altres influencies com l'africanisme o les estampes japoneses, va aplanar el camí cap al cubisme.

    Joan Vidal i Ventosa compartia estudi amb Quim Borralleras a la Plaça de l'Oli nº 4, un indret que avui en dia no existeix ja que vas ser engolit per l'obertura de la Via Laietana. Aquest estudi es va convertir en un centre de trobada d'artistes, especialment després de que els Quatre gats tanqués les seves portes el 1903.

    RICARD Opisso: Cinto Raventós, Pablo Picasso, Ramón Raventós, Vidal i Ventosa a Els 4 Gats.

    La paraula Guayaba és un derivació de la paraula alemanya Wallhala, el cel dels guerrers nòrdics. Una bona mostra del wagnerisme que impregnava la època i del sentit de l'humor dels artistes locals.

    Eren els darrer temps que Picasso estava a Barcelona, ja que el 1904 agafaria definitivament el tren a París. Després de les seves experiències franceses, Barcelona se li començava  a quedar petita. El món del modernisme i les capelletes locals el posava de mal humor. Les festes, els burdells i les interminables tertulies ja no l'atreien, i cercava estar sol per poder treballar. Paris era la seva sortida natural, el lloc on trobar nous estímuls i donar a conèixer el seu art a un públic molt més ampli.

    Encara va tornar alguna vegada a la ciutat, com la breu estança que realitzar-hi el 1906 abans d'anar a passar una temporad al poble de Gòsol. En aquella ocasió Picasso va visitar els seus amics de la Guayaba poc abans que les brigades anorreessin el barri.

  • Spot 12 Museu Picasso

    Museu Picasso

    Published by on 19/01/14
    Location: Barcelona

    Picasso va deixar definitivament Barcelona el 1904 per instal·lart-se a França. Encara va tornar alguna vegada, però la ciutat cada vegada li semblava més provinciana, sense aquell alè que hi havia trobat en aquells anys d'adolescència i primera joventut.

    La guerra Civil va fer la resta: Picasso va donar suport decidit al bàndol republicà, pintat el celebèrrim Guernica per a la exposició Universal de Paris de 1937. Si durant els seus anys barcelonins havia mantingut una actitud bàsicament apolítica, amb el temps es va decantar  per les idees d'esquerra, abraçant de forma heterodoxa però decidida la causa comunista. Per això Picasso va negar-se a trepitjar la Espanya franquista i, d'altra banda, el règim havia proscrit qualsevol referencia de l'artista.

    Tot i així, Picaso va seguir mantenint vius els contactes amb la ciutat de Barcelona, amb la seva familia que encara hi residia, i amb alguns dels amics que havia fet en la seva llunyana joventut. Entre aquests vells amics destaca la figura de Jaume Sabartés que va ser clau per a la creació del Museu Picasso de Barcelona. Sabartés i altres intel·lectuals catalans van aconseguir tirar endavant un projecte que semblava políticament inviable: que el comunista Picasso obrís el museu més important centrat en la seva obra a una ciutat amb un alcalde franquista.

    El procés va ser discret i complicat, però finalment el museu va poder obrir les portes el 1963 amb el nom de 'Col·lecció Sabartés', comptant amb els fons del propi Sabartés, aportacions particulars i públiques i la nombrosa donació que el propi Picasso va fer al museu.

    A les seves sales podeu resseguir-hi mitjançant les seves obres els passos que aquell jove Picasso va fer a la ciutat.

    Inauguració de la Col·lecció Sabartés el 1963.
  • Spot 13 Bar Pastís

    Bar Pastís

    Published by on 19/01/14
    Location: Barcelona

    Queden pocs racons a Barcelona on es pugui respirar aquella bohemi del tombant de segle XIX. El temps, la guerra i la degradació fa temps que van acabar amb els espais més emblemàtics on es movien Picasso i els seus amics.

    Una bona proposta és anar a prendre una copa al bar Pastís, un lloc on encara un pot fer-se una il·lusió de bohemia acompanyat de personatges rocambolescos. Estem a la part baixa del “Barri Xino”, un lloc que de nits encara podem qualificar de barri conflictiu.

    I potser és un bon moment per tastarl’absenta, aquella beguda ritual que alguns anomenaven “la fada verda” i que amania amb les sedes propietats psicoactives i neurotòxiques les divagacions estètiques dels nostres benvolguts bohemis.

    Picasso. El ebevedor d'Absenta. 1903
close

Share the Route

close

Share by e-mail