Welcome to SpotSuite
Create, share and track routes realted to your interests
Find out
more

The route

Passeig per les muralles del 1714

Passeig per les muralles del 1714

Route created&published by Voltaire Price 0 €
Created: 28/03/14 lang: Català Topic(s): History
Places: barcelona Distance: 0 Km. Media: Walk
Keywords: baluard de Sant Antoni, 1714, guerra de Successió, setge, baluard de santa clara, portal nou, ronda universitat, castell de Montjuic, Baluard de Migdia, portal de santa madrona

Description

Per a fer aquesta ruta ens caldrà un calçat còmode i ganes de caminar una estona, ja que proposem fer un repàs pel perímetre que ocupaven els muralles del 1714 i conèixer alguns dels seus baluards i els llocs més significatius del setge qua va haver de suportar. També aprendrem d'on venien aquelles muralles i que s'en va fer després d'aquells fets. No cal dir que la bicicleta també és un excel·lent mitjà per fer aquest recorregut.

Vote
Downloads: 0 Comments: 0
  • Spot 1 Portal de Mar

    Portal de Mar

    Published by on 28/03/14
    Location: barcelona

    Durant molt temps aquí s'alçava  la única entrada que tenia la ciutat pel cantó marítim i, per tant, era la porta d'arribada de totes els mercaderies que entraven a Barcelona pel cantó de mar.

    EL portal va ser construit al XVI i donava entrada al pla de Palau, un dels centres neuràlgics de Barcelona presidit per edificis relacionats amb el comerç marítim com el Consolat de Mar o la Llotja de Mar
     
    Durant el setge de 1714 es va establir un setge naval a la citat per part de vaixells francesos que no va evitar, però, l'arribada de diverses naus provinents de Mallorca o Gènova amb provisions per a la ciutat. Tampoc va impedir i la sortida de barques i vaixells com la -fallida- expedició militar que el diputat Antoni de Berenguer va fer amb l'objectiu d'aixecar el rerepaís en armes.
     

    Aspecte del Portal de Mar a principis del s.XIX

    Aspecte del Portal de Mar a principis del s.XIX

     

  • Spot 2 Muralla de Mar

    Muralla de Mar

    Published by on 28/03/14
    Location: barcelona

    Durant l'edat mitjana la ciutat no tenia cap muralla pel cantó de mar, però al s.XIV es va fortificar aquesta secció tant per prevenir les incursions pirates que assolaven el litoral català, com per combatre els estralls causats pels temporals de mar. Al segle XVI es va fortificar amb els baluards de Llevant i del Migdia que durant el setge del 1714 van contribuir a la defensa de la ciutat.

    Aspecte de la façana litoral de la ciutat amb la muralla encara dreta.

  • Spot 3 Rambles

    Rambles

    Published by on 01/04/14
    Location: barcelona

    La ciutat medieval arribava per la  banda de ponent fins a les Rambles. Al s. XIII, sota el regat de Pere III el Cerimoniós es va fer una ampliació de les muralles que va donar protecció als barris que s'agrupaven al voltant del convent del Carme i que va configurar l'actual Raval. Durant molt temps, però, la ciutat nova i la ciutat vella van seguir separades per la muralla que recorria el traçat de les Rambles fins al seu enderroc el 1777.

    De totes formes, la ciutat nova, el Raval, el 1714 era una zona poc poblada, on s'hi podien trobar diversos convents, algunes cases i, sobretot, molts horts.

    Aspecte de Barcelona el s.XVI. S'hi pot apreciar clarament la muralla de les Rambles que va fins les Drassanes. Font: Wikypedia. Orígen: Galera, M., Roca, F., Tarragó, S., Atlas de Barcelona, Col.legi Oficial d'Arquitectes, 1982, pp.22-23 Autor: Francesco Valesio, 1579

  • Spot 4 Drassanes

    Drassanes

    Published by on 28/03/14
    Location: barcelona
    Les Drassanes de Barcelona sempre havien estat part de l'entramat militar de la ciutat i de la estratègia bèl·lica i comercial de la corona. S'havien ampliat la s.XVI per tal de fabricar les galeres necessàries per conjurar el perill turc, i durant la Guerra de Successió van servir de taller i magatzem d'armes i municions.
     
    Després de 1714 el compte de Lecherraine va projectar enderrocar l'edifici i fer-hi una fortificació, però aquest projecte va quedar descartat en favor de la construcció dela Ciutadella, a l'altra banda de la ciutat. 
     
    Des de la cantonada del recinte emmurallat, on avui en dia arrenca el Paral·lel, hi sobresortia  el baluard del Rei, també anomenat baluard de Mar, que protegia aquest flanc de la ciutat.
     
     
    Vista de la muralla de les Drassanesamb el Portal de Santa Madrona i el Baluard del Rei. (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

    Les Drassanes i el Baluard del Rei

    Les Drassanes i el Baluard del Rei
  • Spot 5 Portal de Santa Madrona

    Portal de Santa Madrona

    Published by on 28/03/14
    Location: barcelona
    Les Drassanes van ser fortificades al s.XVI amb motiu de la Guerra dels Segadors. D'aquesta època data el magnífic portal de Santa Madrona  que conserva la seva estructura original. 
     
    Aquesta porta donava entrada a la ciutat pel carrer Hospital, però l'ampliació de les Drassanes per la seva part posterior (la part de davant havia quedat inutilitzada per l'avanç de la línia de la costa) va marcar la seva integració al recinte militar i això va salvar-lo de la seva destrucció quan es van enderrocar els muralles al s.XIX. 
     
    De fet, aquest fragment de muralles és l'únic tros visible que queden tant de els muralles medievals de la ciutat com del les que van intervenir en la defensa de la ciutat el 1714
     
    Una mica més endavant, davant del pany de muralla situat entre aquesta porta i el baluard de Sant Antoni, en sortia una trinxera que connectava la ciutat amb el castell de Montjuic defensat per la Coronela.

    Muralla de Santa Madrona al s.XIX, amb el Baluard Reial de fons. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

  • Spot 6 Ronda de Sant Pau

    Ronda de Sant Pau

    Published by on 28/03/14
    Location: barcelona
    La presència del castell de Montjuïc protegia aquest cantó de la ciutat amb la seva artilleria. Els atacants borbònics mai es van plantejar un atac directe sobre el castell per la dificultat que comportava, així que van centrar els seus esforços a l'altra punta de la ciutat, al cantó de llevant.
     
    Aquí comença la Ronda de Sant Pau. Com el seu nom indica, les rondes eren els trams de muralla per on circulaven les tropes de guàrdia, i en enderrocar-se les muralles al s.XIX, els perímetres van quedar gravats tant en la fisonomia com en la toponímia d'aquests carrers que encerclen la part vella de la ciutat.
     
     

    Montjuic amb la trinxera que el conecta a la ciutat

    Montjuic amb la trinxera que el conecta a la ciutat
  • Spot 7 Baluard de Sant Antoni

    Baluard de Sant Antoni

    Published by on 28/03/14
    Location: barcelona
    Al punt on avui en dia trobem el mercat s'alçava el baluard de Sant Antoni que, com en el cas de les Drassanes, no va patir l'assalt de les tropes borbòniques per estar a l'empara del castell de Montjuïc. Entre aquest baluard i el de Tallers, hi havia dos baluards més que també van quedar apartats dels combats més ferotges.
     
    El baluard de Sant Antoni guardava la Porta de Sant Antoni, que era l'accés a la ciutat des del cantó del Llobregat i entrava a la ciutat pel carrer del Carme.
     
    Però arribats a aquest punt és un bon moment fer un repàs de la situació de les defenses de la ciutat el 1714 i la importància del sistema de baluards.
     
    En l'època de la Guerra de Successió, les construccions militars havien evolucionat molt degut al desenvolupament de l'artilleria. El gran factotum d'aquesta evolució constructiva va ser l'arquitecte militar francès Louis Vauvan, que va proposar el nou model de fortificació on els murs es convertien en terraplens massissos i baixos que no podien ser enderrocats per l'impacte de les bombes i adoptaven formes d'estrella per tal d'evitar angles morts i poder escombrar amb fusells i artilleria tota la base dels murs en cas que l'enemic s'hi aproximés.
     
    Però Barcelona seguia amb les seves muralles medievals que van ser reformades diverses vegades i al s.XVII s'hi van afegir els baluards per contrarestar el poder de la artilleria. Pel mateix motiu la part de davant de les muralles i baluards  s'hi havien excavat glacis i fossars i, amb la terra extreta, s'havien omplert amplis terraplens a la part posterior dels murs medievals per reforçar-les i permetre el pas de tropes (inclosa la cavalleria) i albergar peces d'artilleria. 
     
    Els 11 baluards afegits les defenses, junt amb el castell de Montjuïc, eren les peces claus per defensar els panys de muralla que s'estenien entre un i altre, encara que no sempre podien cobrir tots els angles de foc necessaris com succeïa ales construccions militars proposades per Bouvan i els altres enginyers militars del s.XVII.
     
     
    Tiìca fortificació bouvaniana: projecte per defensar la ciutat de Hüninguen. Font: Wikipedia
     
     
    Plànol on es poden veure les trinxers d'aproximació i les paral·leles fetes pels exèrcits borbònics. Font: Gallica.

    Image title

    Image title
  • Spot 8 Baluard de Tallers

    Baluard de Tallers

    Published by on 28/03/14
    Location: barcelona
    Aquest baluard era la punta del llança de les ciutats pel cantó de muntanya del Raval, però no va haver de suportar els atacs més ferotges del 1714. Com la resta de les muralles de Barcelona, el baluard va ser enderrocat e s.XIX
     
    El 1854 uns quant prohoms de la ciutat van promoure el manifest '¡Abajo las Murallas!' En el que es proposava als barcelonins enderrocar el cinturó de muralles que constrenyia la ciutat així com la fortalesa de la Ciutadella, símbol de la opressió sobre la ciutat.
     
    Barcelona havia crescut molt en els més de cent anys transcorreguts dels dels fets del 1714, i les condicions de vida del carrers medievals, foscos i sense uns sitema de clavegueram decent, preocupaven al l'incipient moviment higienista, al mateix temps que els urbanistes prpugnaven la necessitat de bastir una ciutat moderna i adaptada als nous temps, amb carrers amples i avingudes que convertissin Barcelona en la capital europea que aspirava a ser.
     
    Així,  el El 7 d’agost de 1854 es va iniciar l'enderroc de les muralles, unes tasques que no s'acabarien fins els anys 70 del s.XIX. I que van comportar la transformació de la Ciutadella en un parc i la creació de l'Eixample d'Ildefons Cerdà.

    Enderroc del balurad de Tallers el 1856

  • Spot 9 Rambles-Plaça catalunya

    Rambles-Plaça catalunya

    Published by on 28/03/14
    Location: barcelona

    Des de l'enderroc de les muralles, aquest indret va passar a ser un dels punts neuràlgics de la ciutat, la frontissa entre la ciutat nova i la vella a la que s'accedia par les Rambles. Però a l'edat mitjana les Rambles havien estat això, un curs d'aigua ocasional que marcava la part de ponent de la muralla, i que en ser ampliada amb el Raval, va ser necessari desviar el curs d'aquell torrent. De fet, aquest espai era només el punt de torbada entre les dues muralles, però no hi havia cap entrada a la ciutat per aquest lloc, ja que la porta es torbava una mica mes endavant, al Portal de l'Àngel.

  • Spot 10 Porta de l'Àngel

    Porta de l'Àngel

    Published by on 28/03/14
    Location: barcelona

    El que avui és una de les arteries més comercials de la ciutat acollia una entrada fortificada que donava accés al pla de Barcelona. Abans de bastir  les muralles medievals, per aquí passava una riera d'aigües fecals anomenat el Cagalell o Merdençar i que desembocava a les Rambles (fora de les muralles, doncs).

    Durant molt temps la escultura d'un àngel custodi presidia aquest portal, una escultura encarregada per Pere IV en agraïment per la fi d'una epidèmia que havia solat la ciutat. Tot i que la estàtua va ser retirada en enderrocar-se les muralles, un altre Àngel presideix discretament la porta des de la façana de l'edifici del Banc d'Espanya.
     
    A partir d'aquí entrem a la zona on es van concentrar els combats més intensos de l'onze de setembre, ja que els tropes borbòniques van iniciar l'assalt pel cantó de llevant de els muralles.
     
    És un bon moment per recordar els fets que portaren al setge. A partir del tractat d'Utrech (1713), l'emperador Carles d'Austria havia acordat amb els Borobons repartir-se Europa i, en conseqüència, retirar les seves tropes de la península ibèrica (que va ser només un dels escenaris en els que es va lliurar aquesta guerra d'abast europeu).
     
    El Principat de Catalunya però va restar fidel a un emperador que, a la pràctica, havia pactat que la pertinença del Principat a la Espanya borbònica, havia entregat les places fortes als exèrcits borbònics, i havia fet embarcar els seves tropes i bona part dels seus seguidors cap a Viena tot recomanant de manera discreta als catalans que es rendissin a la superioritat militar borbònica.
     
    Però anys abans havien caigut en mans de Felip V els regnes de València i Aragó, on s'havien derogat totes les constitucions i institucions pròpies en favor d'un procés centralitzador que imposava la monarquia absolutista com a model unificador. 
     
    Amb bona part del territori en mans borbòniques i sense l'exèrcit imperial de la seva banda, però, la Junta de Braços reunida a Barcelona va decidir resistir a ultrança contra els exèrcits borbònics i reclutar un exèrcit per fer front l'enemic.
     
    Però Barcelona era la única plaça forta d'importància que encara no estava en mans borbòniques. A l'altra banda del mar, Mallorca seguia fidel al bàndol austriacista, però a l'interior només Cardona encara resistia i les tropes del marques de Poal fustigaven l'enemic en una guerra de guerrilles. Les tropes borbòniques controlaven els punts més importants del territori i qualsevol intent de revolta o, simplement, el fet de no jurar obediència a Carles V era severament castigat. 
     
    La ciutat Comtal, doncs, era el gran bastió de la resistència catalana i austriacista, i per tant el lloc on confluirien tots els exèrcits de la corona francesa i espanyola per tal de posar punt i final a aquella guerra que feia més de deu anys que durava.
     

    El que no sabia Felip V és que conquerir Barcelona li costaria més d'un any i que hi hauria de destinar bona part dels seus contingents militars.

    Imatge de l'ÀNgel custodi que rpesidia l'entrada de la ciutat i donava nom a la porta. Va ser destruït durant la Guerra Civil.

  • Spot 11 Baluard de Jonqueres

    Baluard de Jonqueres

    Published by on 28/03/14
    Location: barcelona
    On avui hi ha la Plaça Urquinaona, s'alçava el baluard de Jonqueres, l'indret on Rafael de Casanovas acompanyat del sisè regiment de la Coronela va iniciar el seu desesperat contraatac al temps que Antoni de Viallroel fes el seu darrer esforç al Born.
     
    Qui era Villaroel?  Fill de militars castellans, Villaroel havia nascut a Barcelona i havia començat la seva carrera al servei de la causa borbònica fins que s'havia canviat de bàndol. En retirar-se les tropes imperials ell restà a la ciutat on va ser nomenat comandant suprem de les forces catalanes. Villaroel és un bon exemple per descobrir qui eren els defensors de la ciutat de Barcelona, molts d'ells ciutadans o gent de Catalunya, però també aragonesos, balears i restes de l'armada imperial, hongaresos, alemanys o anglesos que per un motiu o altra havien decidit romandre a al ciutat.
     
    Villaroel, un militar professional, va ser el que es va encarregar d'ordenar l'exèrcit de Catalunya. Va reclutar i organitzar diferents regiments de cavalleria i infanteria. També va reordenar la Coronela, la organització militars formades pels integrants dels diferents gremis de la ciutat i que tindrien un paper destacat en el darrer tram de la defensa de la seva ciutat. 
     
    Però per a la defensa -o l'atac- d'una plaça fortificada un dels elements més importants era l'artilleria, una tasca que Villaroel encomanà al general mallorquí Basset. De fet, bona part dels artillers que defensaren Barcelona eren originaris de les Balears, uns soldats amb la merescuda fama de ser els millors artillers d'Europa. Les principals armes de l'artilleria eren el canó, que disparava bales massisses i tenia un gran abast, i el morter, que podia disparar granades amb un tir parabòlic que sortejava les muralles. La granada es disparava amb la metxa encesa i l'artiller havia de calcular si volia que explotés a l'aire o després de tocar el seu objectiu. 
     
    Menció a banda es mereixen els miquelets o fusellers de muntanya de llarga tradició al Principat. Generalment eren unitats irregulars que sovint feien de mercenaris per un o altre bàndol, experts en les lluites de guerrilla i els cops de mà a les zones muntanyoses. Villaroel, però, va organitzar-los en diferents unitats que es van mostrar molt efectives ten els incursions fora muralles en terra de ningú, en el pla de Barcelona solcat per rieres, horts i cases derruïdes.
     
     
    Gaspar Ferràn, de la companyia d'argenters de la Coronela de Barcelona. Font: wikipedia
     
     
  • Spot 12 Estatua Casanovas al Baluard de Sant Pere

    Estatua Casanovas al Baluard de Sant Pere

    Published by on 28/03/14
    Location: barcelona
    Aquesta estàtua és un dels punts més emblemàtics dels actes commemoratius de l'onze de  setembre. Va ser a principis del s.XX quan el catalanisme polític va recuperar la historia de Catalunya i va erigir aquest monument al lloc on va ser ferit el Conseller en Cap. 
     
    A les 7 del matí de l'11 de setembre, quan els tropes borbòniques havien ocupat diversos baluards i començaven a entrar a la ciutat, el Conseller en Cap va alçar la bandera de Santa Eulàlia per iniciar un contraatac.
     
    Santa Eulàlia va ser la patrona de la ciutat fins que va ser suplantada per la Mercè i la bandera de santa Eulàlia es penjava a la façana de la Casa de la Ciutat quan un perill amenaçava la Barcelona. L'11 de setembre, en veure que les tropes entraven a la ciutat, Rafael de Casanova i els membres del sisè batalló de la coronela van alçar la bandera per efectuar el contraatac, i en veient la ensenya, el poble i les restes de les unitats defensores es van arremolinar al seu voltant.
     
    Des del baluard de Jonqueres van avançar per la muralla en direcció el baluard de Sant Pere on ja havien arribat els enemics que venien de la zona Portal Nou, però abans d'arribar al seu objectiu el Conseller en Cap va ser ferit i retirat del combat. De totes maneres el contraatac va seguir. L'ample de la muralla permetia avançar set o vuit homes i des de les cases de la ciutat es disparava contra els invasors, així que els defensors van aconseguir arrabassar no només el baluard de San Pere sinó que va seguir fins al Portal Nou on finalment van ser aturats. Aleshores van retirar-se una altra vegada fins a Jonqueres on van plantar la Bandera de Santa Eulàlia i van resistir fins al final.
     
     
    La bandera de Santa Eulàlia a la Casa de la ciutat. 
     
     
    Recreació de l'episodi de Rafael de Casanvoa i la bandera de Santa Eulàlia vist pel pintor Antoni Estruch (1909)
  • Spot 13 Portal Nou

    Portal Nou

    Published by on 28/03/14
    Location:

    El Portal Nou era una de les principals vies d'accés a la ciutat i el baluard s'havia construït al voltant de la entrada i els torres medievals, una porta que li feia de gola (accés únic al baluard, estret i defensable per impedir el pas en cas que l'enemic l'ocupés)

    El primer intent d'assalt a la ciutat va ser el 12 d'agost, i van arribar a controlar el baluard de Santa Clara i Portal Nou, la defensa aferrissada va fer convèncer a Berwick que calía estovar encara més les defenses de la ciutat a base d'artilleria i ampliar les bretxes que s'obrien a les muralles de la ciutat.
     
    Abans però es proposà una rendició a la ciutat. Rafel de Casanovas veient la manca d'aliments i que tan sols tenien pólvora per aguantar uns quants dies va proposar d'acceptar, però la Junta de Braços va negar-se a a venir-se a la proosta dee Berwick. Davant aquesta negativa, el comandant militar de Barcelona, Antonio de Villaroel, va dimitir del seu càrrec, però quan va començar l'assalt final de l'11 de setembre va reincorporar-se per defensar la ciutat.
     
    Quan van començar l'assalt massiu de l'11 de setembre, el Portal Nou va aguantar bé l'envestida. Els sapadors borbònics van intentar fer una voladura però només va caure en part de la fortalessa i els atacants van ser rebutjats, però ben aviat les tropes que entraven per les bretxes van atacar per la rereguarda els defensors que van haver de fer-se forts al monestir de Sant Pere de la Puel·les.

    Image title

    Image title
  • Spot 14 Bretxa Reial

    Bretxa Reial

    Published by on 01/04/14
    Location: barcelona
    Després de mesos d'intens atac d'artilleria, a l'estiu del 1714 les muralles presentaven set grans esvorancs i part dels baluards de Portal Nou i Santa Clara estaven enderrocats. La bretxa més gran de la muralla es trobava aproximadament en aquest indret, feia més de cent metres de llargada i s'anomenava la Bretxa Reial, però en aquest mateix tram de muralla hi havia un altre obertura i més endavant, passat el baluard de Santa Clara dos forats més.
     
    Els defensors sabien que aquells serien els punt d'entrada a la ciutat i es van afanyar a fer un terraplè i una trinxera a la part del darrera de les muralles, enderrocant alguns edificis per fer espai i fortificar la primera línea de cases per quan al marea borbònica comences a penetrar per aquell sector.
     
    De totes maneres, arribats l'11 de setembre, els primers atacs no es van fer per la bretxa reial, ja que els enginyers borbònics sospitaven, amb raó, que el terreny podria estar minat. Però ben aviat les primeres unitats van poder veure que la pólvora de les mines era molla degut a les plujes, així que els soldat de les Dues Corones van començar a entrar en massa per l'esvoranc on van ser rebuts per un intens foc de fuselleria des de la trinxera i els cases de la ciutat. 
     
     
    Atac a aSanta Clara i les bretxes per jacint Rigau
  • Spot 15 Porta de Sant Daniel

    Porta de Sant Daniel

    Published by on 28/03/14
    Location: barcelona

    L'any 2005 es van realitzar unes excavacions que van posar al descobert les restes del Portal de Sant Daniel, una de les portes de la muralla medieval barcelonina, annexe al baluard de Santa Clara obra probable de principis del segle XIV i que va ser enderrocada el 1716 per construir la ciutadella. El portal estava flanquejat per dues grans torres poligonals, de les quals se'n pot contemplar ells fonaments  i l'obertura d'entrada.

    Les restes d'aquesta portalada medieval estàn molt ben conservades ja que van ser inserides en fortificacions posteriors, primer al baluard de santa Clara i després al baluard de de Rey, dintre del recinte fortificat de de la Ciutadella.

    No queda molt clar, però, si la porta en temps de la guerra de Successió eprmetia la entrada a la ciutat o si era la gola que donava accés a l'interior del baluard. En tot cas, en els excavacions al oltant del portal hi han aparegut monedes i restes dels combats del 1714 com bales de fusell i de canó.

    Al estar inserit dins del conjunt de la Ciutadella, la porta de Sant Daniel va ser enderrocada al mateix temps que la resta del conjunt.

    Portal de Sant Daniel

  • Spot 16 Baluard de Santa Clara

    Baluard de Santa Clara

    Published by on 28/03/14
    Location: barcelona
    Aquest baluard estava presidit per la torre de Sant Joan, gairebé la única torre que no s'havia escapçat durant la remodelació de les muralles i que, evidentment, va ser blanc de l'artilleria borbònica. Enganxar al darrera del baluard hi havia el convent de Santa Clara, que també seria un dels darrers punts de resistència dels catalans.
     
    Durant el primer intent d'assalt borbònic l'agost de 1714, el baulard de Sant Clara havia esta registrat uns combats molt intensos que van durar tres o quatre dies. 
     
    Els granaders havien entrat en massa al baluard, però per sorpesa per Berwick, la seva tropa d'elit va ser rebutjada pels membres de la coronela que defensaven aquella plaça. Immediatament es va ordenar un segon atac de més de 10.000 homes contra aquell punt que, aquesta vegada si, va aconseguir fer retrocedir la defensa catalana que es va fer forta a les muralles de l'esquena del baluard i en fer una trinxera del pati. Per la seva banda els borbònics van establir la seva barricada a la muralla del baluard i els combats van seguir sense que ni uns ni altres poguéssim avançar.
     
    Villaroel va fer un darrer esforç per parar la penetració enemiga i va aplegar unitats de la coronela i va aconseguir apostar dos canons per escombrar el baluard. A les dotze del dia 13 els barcelonins van iniciar un assalt massiu contra les posicions borbòniques que van haver de retirar-se de les seves posicions. El baluard de Santa Clara es va recuperar, però la victòria va ser massa cara: 800 baixes del defensors i un gran nombre de municions van perdre's en aquell combat que fa afeblir encara més les defenses de la ciutat.
     
    L'11 se setembre, però, bona part del baluard estava enderrocat i les tropes de Berwick, evitant la bretxa i els seves mines van llançar-se sobre els baluard de Llevant, Santa Clara i Portal Nou per conquerir aquestes fortificacions i poder entrar a la ciutat.
     
    La defensa catalana no va poder fer res per parar la marea blanca que va enfilar-se per tots els esvorancs i aviat va arrabassar les barricades que s'havien fet rere les bretxes. Amb els borbònics ocupant les muralles de llevant i entrant a la ciutat, els defensors es van fer forts als convents de Sant Agustí i Sant Pere de les Puel·les o es van retirar a l'interior de la ciutat, on el general Villaroel va intentar el darrer i desesperat contraatac a la plaça del Born.
     
    Després de la capitulació tot aquest tram de Muralla i les seves fortificacions, junt amb el barri de la Ribera van ser enderrocats per tal d'aixecar la Ciutadella. Una fortalesa de planta bouviana concebuda per controlar i reprimir la ciutat de Barcelona i els seus habitants.

    Seqüencia de l'atac a Santa clara segons la sèrie de gravats de Jacint Rigau

  • Spot 17 Baluard de Llevant

    Baluard de Llevant

    Published by on 28/03/14
    Location: barcelona
    Dins del que avui és el recinte zoològic, s'hi ubicava el Baluard de Llevant. Aquesta fortificació corresponia a un tros de muralla de nova creació afegida a la muralla medieval, i per això al part de darrera, hi havia una arbreda (que va desaparèixer durant el setge), uns molins i un polvorí. 
     
    El Baluard de Llevant era una de les 'cantonades' que tancava el recinte amurallat per aquest sector despoblat de la ciutat, i dels peus de les seves muralles, més enllà del glacis, en sortia una trinxera que portava fins a una petita fortalesa anomenada Reducte de Santa Eulàlia que es va construir davant la perspectiva del setge per tal de frenar atacs enemics cap al port i el Portal de Mar.
     
    Durant els mesos de bombardeig la cara sur va ser enderrocada per els bombes, quedant-ne una pila de ruïnes i va ser un dels  punts d'entrada de els tropes borbòniques. Els defensors del reducte de Sant Daniel es van haver de retirar al baluard per bé que les tropes borbòniques no van poder accedir al cantó de mar degut a una barricada feta amb barques i defensada pe la gent del poble. Tos els defensors de Llevant van ser exterminats en van ser atacats per darrera per les tropes que havien entrat per la Bretxa Reial i Santa Clara.
     

    Image title

    Image title
  • Spot 18 Baluard de Migdía

    Baluard de Migdía

    Published by on 28/03/14
    Location:

    Unes obres iniciades per Sacyr Vallehermoso el 2007 van permetre descobrir les restes d'aquest baluard que controlava la entrada pel Portal de Mar, però tot i la voluntat de l'Ajuntament i la societat de preservar aquest patrimoni, la constructora va deixar-lo encaixonat en una plaça que impossibilita la contemplació del conjunt. De fet, ara per ara, només es poden observar les restes des d'una mena de vitrines instal·lades al pàrquing dels edificis d'alt standing.

    Image title

    Image title
close

Share the Route

close

Share by e-mail