Welcome to SpotSuite
Create, share and track routes realted to your interests
Find out
more

The route

L'ou com balla

L'ou com balla

Route created&published by Spotsuite Price 0 €
Created: 30/05/13 lang: Català Topic(s): History
Places: Barcelona Distance: 0 Km. Media: Walk & public transport
Keywords: barcelona, l'ou com balla, ou, tradicions, festa, corpus

Description

L'ou com balla és una tradició que té lloc a diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi, originada, sembla, a la Catedral de Barcelona. Aquesta ruta es centra en els llocs on es pot contemplar aquesta tradició al centre de la Ciutat Comtal. La cosa consisteix en buidar un ou mitjançant un petit orifici i, posteriorment, tapar el forat amb cera. L'ou, es col·loca sobre el raig d'aigua d'un brollador d'una font, de manera que giravolti sense caure. A més, la font es guarneix amb flors i fruites del temps primaveral. La tradició es remunta com a mínim al s. XVI, ja que es té constància de la seva presència al claustre de la Catedral, però el que no queda gaire clar és el significat de la mateixa. Us convidem a fer una ruta pels indrets on contemplar com balla el nostre ou, que de passada és una excusa ideal per entrar en edificis que sovint son tancats al públic. Ruta el·laborada a prtir del material promocional realitzat per l'Ajuntament i textos de la Wikipedia catalana.

Vote
Downloads: 0 Comments: 0
  • Spot 1 Reial Academia de Bones Lletres

    Reial Academia de Bones Lletres

    Published by Voltaire on 30/05/13
    Location: Barcelona

    La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) fou una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segismon Comas i Codinach, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya. Pretenia ser la successora de l'Acadèmia dels Desconfiats, fundada el 1700 per Pau Ignasi de Dalmases i Ros, marquès de Villalonga, i que fou clausurada el 1714 a la fi de la Guerra de Successió. Des del 1907 la seva seu és al Palau Requesens, situat al carrer del Bisbe Caçador, 3, al barri Gòtic de Barcelona.

     

    Història

    Va rebre el títol de Reial Acadèmia mercè el reial decret de 7 de generde 1752 signat pel rei Ferran VI, i aprovà uns estatuts on l'objectiu de l'Acadèmia era l'estudi de la història de Catalunya i formar la joventut en filosofia i literatura. Es va plantejar la redacció d'una Història de Catalunya i un Diccionari de la Llengua Catalana, interromputs el 1807 amb la invasió de les tropes napoleòniques, període en què l'acadèmmia fou clausurada (1808-1814). Els treballs es van continuar el 1814, però la incorporació del baró d'Eroles o Fèlix Torres i Amat de Palou no els ajudà a reeixir. Amb el Trienni Liberal iniciat el 1820 entraren nous acadèmics com Ramon Muns, Ignasi Santponç, Bonaventura Carles Aribau, Ramon López i Soler, Wenceslao Ayguals de Izco i Pròsper de Bofarull, els quals revitalitzaren l'entitat. Però la tornada de l'absolutisme més intransigent de Ferran VII feu que el 1824 es clausurés novament.

    El 1833 va reobrir per iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona per dedicar-se a l'ensenyament de diverses disciplines de lletres, ja que la ciutat encara no tenia universitat arran del càstig de 1714. Col·laborà activament en la reobertura de la Universitat de Barcelona el 1837 (el seu primer rector era membre de l'Acadèmia) creant fins a cinc càtedres ella mateixa. També lluità contra la destrucció de monuments artístics produïda arrel de la desamortització. També va dur a terme tasques de regularització gramatical del català literari.

    Va ser una de les institucions més dinàmiques culturalment a partir del 1850. Comptà entre els seus membres amb els noms més brillants de la Renaixença catalana : els filòsofs Ramon Martí d'Eixalà

    L'Acadèmia va practicar el bilingüisme durant tot el segle XIX, amb un clar predomini del castellà. Tanmateix convocà, el 1841 i 1857, dos concursos poètics que van servir de llevat per a la reinstauració dels Jocs Florals. Pel que fa a la normativització, no va fer oficial la seva posició fins el 1884, amb la publicació de l'Ortografía de la lengua catalana de Josep Balari i Jovany, A. Blanch i Antoni Aulestia Pijoan, la qual no fou mai acceptada majoritàriament. L'Acadèmia va mantenir aquestes normes fins pràcticament els anys trenta del segle XX, gràcies a la tossuderia de Ramon Miquel i Planas i Francesc Matheu i Fornells.

     

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Acad%C3%A8mia_de_Bones_Lletres_de_Barcelona

     

    font: wikipedia

    font: wikipedia
  • Spot 2 Arxiu de la Corona d'Aragó - Palau del Lloctinent

    Arxiu de la Corona d'Aragó - Palau del Lloctinent

    Published by Voltaire on 30/05/13
    Location: Barcelona

    L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics. Des del 1994 té la seva seu al carrer dels Almogàvers de Barcelona, d'on fou traslladat del Palau del Lloctinent. Fou creat el 1318[3] a Barcelona pel rei en Jaume II d'Aragó el Just com a arxiu unificat de tots els territoris de laCorona d'Aragó i així fou des del 1318 fins el 1348, any en què les Corts de Saragossa crearen l'Arxiu del Regne d'Aragó. El 1419 també es creà l'Arxiu Reial de València,[3] on es dipositaren els fons de la magistratura de control econòmic de l'administració del regne i els de l'Arxiu del Mestre Racional del Regne de València. Havent passat la Guerra de Successió (1701-1714), en fou nomenat cap d'arxiu (1740-1783) Javier de Garma, que intentà crear un autèntic Arxiu de la Corona d'Aragó reunint a l'Arxiu Reial de Barcelona, seu de l'arxiu mare, tots els fons de l'administració reial dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. El projecte de Garma inspirà la política dePròsper de Bofarull i Mascaró, cap de l'arxiu entre 1814 i 1849, i creador de l'actual Arxiu General de la Corona d'Aragó.

    Des del 1318 i fins el 1993 tingué seu al Palau del Lloctinent del Palau Reial Major de Barcelona, i partir d'aquella data s'efectuà un traslladat parcial a l'Edifici Almogàvers, de manera que actualment té dues seus: la històrica del Palau es manté per a actes protocolaris, exposicions i cursos, mentre que la nova serveix per a la investigació i custòdia.

    El 20 de gener del 2007 es firmà la creació del Patronat de l'Arxiu de la Corona de Aragó al Palau del Lloctinent deBarcelona, per part dels presidents de Catalunya, José Montilla, d'Aragó Marcelino Iglesias, de la Comunitat Valenciana Francisco Camps, i de les Illes Baleares Jaume Matas, així com la ministra de Cultura Carmen Calvo.

     

    Creació

    El rei en Jaume II d'Aragó el Just creà el 1318 l'Arxiu Reial al Palau Reial Major de Barcelona i, alhora, també es va crear l'Arxiu del Mestre Racional. Aquell arxiu es va crear amb caràcter d'arxiu únic i central de tota la Corona d'Aragó, conservant la documentació de tots els territoris sobre els que s'exercia sobirania (bona part de l'orient de la Península Ibèrica, part de l'actual Sud de França, i parts d'Itàlia, Grècia i Àfrica). Els documents es conservaven en funció de qui els atorgava (el rei, la reina, etc.) i no segons un criteri territorial; això és déu a que en els temps inicials la Cancelleria Reial no registrava els documents en grups separats per a cadascun dels diferents estats, sinó per ordre d'emissió.

    Per altra banda el dipòsit de documents del Monestir de Santa Maria de Sixena (Regne d'Aragó) va ser traslladat el 1308 al dipòsit reial de Barcelona conservat al monestir de Sant Joan de Jerusalem. Altrament també existien dipòsits de la Casa del Temple de Barcelona, de la Casa del Temple de Saragossa i al Palau Reial de Barcelona.

     

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Arxiu_de_la_Corona_dAragó

    Autor: Kippelboy  Font: Wikimedia

    Autor: Kippelboy Font: Wikimedia
  • Spot 3 Museu frederic Marès

    Museu frederic Marès

    Published by Voltaire on 30/05/13
    Location: Barcelona
    El Museu Frederic Marès es troba al centre de la ciutat deBarcelona, a la Plaça de Sant Iu, 5. Allotja la col·lecció donada a la ciutat per l'escultor Frederic Marès (Portbou 1893 - Barcelona 1991).
     
     
    Història
     
    La idea del museu va néixer el 1944 quan Marès va realitzar una exposició de gran part de la seva col·lecció. La mostra incloïa diversos objectes com alguns llibres incunables o mostres d'escultures medievals. Marès va prometre llavors donar la seva col·lecció a la ciutat. El 1946 es va inaugurar la primera seu del museu, instal·lat en un primer pis d'un edifici del carrer Comtes de Barcelona.
     
    El museu va ser inaugurat de forma oficial el 1948, inicialment constava només de quatre sales i estava situat en una part de l'antic Palau Reial dels comtes de Barcelona, al cor del Barri Gòtic. Marès no va abandonar mai la seva pasió pel col·leccionisme i l'edifici s'amplià amb noves sales fins al 1970, any en què el museu adquireix el seu volum actual. A partir del moment en què el museu ja no es pot engrandir més per manca d'espai, Marès decideix repartir la seva col·lecció. Així, poden trobar-se obres procedents d'aquesta col·lecció al Museu d'Història de Sabadell, al Museu de l'Empordà de Figueres o, a Madrid, al Museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. També va crear nous centres museístics, com el Museu Frederic Marès de Montblanc, el Museu d'Arenys de Mar i el Museu del Llibre Frederic Marès a la Biblioteca de Catalunya.
     
    El 1997 s'inicia un projecte museogràfic, realitzat en tres fases, que afecta la secció d'escultura i que finalitza el 2011.
     

    Autor Foto:Guillem F-H  Font: Wikipedia

    Autor Foto:Guillem F-H Font: Wikipedia
  • Spot 4 Claustre de la Catedral

    Claustre de la Catedral

    Published by Voltaire on 30/05/13
    Location: Barcelona

    La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estil neogòtic, no obstant això, és molt més moderna (segle XIX). L'edifici és Bé d'Interès Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, Monument Històric Artístic Nacional.

    La catedral està dedicada a la Santa Creu, la seva advocació principal, i a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, una jove verge que, d'acord amb la tradició cristiana, va sofrir el martiri durant l'època romana. La dedicació del temple a la Santa Creu, molt poc habitual, és una de les més antigues del món cristià i probablement es remunta a mitjan segle VII.[1] La dedicació a Santa Eulàlia es coneix des del 877,[1] quan el bisbe Frodoí va localitzar les restes de la santa i les va traslladar solemnement a la catedral.[2]

     

    Edifici

    L'edifici està format pel temple i el claustre perfectament units pel seu mateix estil gòtic. Les mides de la catedral són a l'exterior de 93 metres de longitud per 40 d'ample i 28 d'altura en la nau central; el jardí del claustre fa 25 metres per costat més per sis d'amplària de cada galeria de les quatre que l'envolten. Els campanars fan 53 metres d'alçada; el cimbori, 70 a l'exterior i 41 a l'interior, del terra a la clau de volta.

    A l'interior, les naus fan 79 metres de longitud i 25 d'amplada, als que s'han de sumar sis metres per cada banda per la profunditat de les capelles laterals. Aquestes fan nou metres d'alt i sis d'ample en l'entrada. La nau central fa 26 metres d'alçada i tretze metres d'amplada; les laterals, 21 d'alt i 6 d'ample (tant com les capelles). Els pilars, des del terra fins a les impostes, fan 15,5 metres d'alt.

     

    Claustre.

    En temps del bisbe Frodoí al segle IX va ser quan es va instituir el col·lectiu de canonges, que se suposa associat a l'existència d'un claustre. L'actual claustre gòtic està emplaçat a la mateixa banda que ocupava el primitiu romànic, més petit.

    La seva construcció data dels segles XIV i XV i hi van participar grans arquitectes com Andreu Escuder i escultors com els Claperós, pare i fill. Al claustre s'accedeix per les portes exteriors de la Pietat i de Santa Eulàlia a més de la de l'interior de la catedral situada en el creuer realitzada en marbre blanc amb arquivoltes de fines columnes i un timpà clarament gòtic.

    L'ou com balla és una tradició del dia de Corpus, consistent a fer ballar un ou buit sobre el raig del brollador de la font del claustre, que es guarneix de flors, i bé és una tradició que actualment es realitza en altres fonts de la ciutat vella.

    Als relleus dels pilars dels arcs del claustre s'hi poden veure escenes de l'Antic Testament i a les claus de volta, del Nou Testament,[3] així com als relleus tallats a la franja a manera de capitell que envolta les columnes dels arcs ogivals podem veure la llegenda de l'Arbre de la Santa Creu.

    A tres de les seves galeries s'hi troben capelles, que al principi estaven sota l'advocació del patró d'alguna institució o gremi, així com panteó d'alguna família. Totes les capelles són cobertes amb voltes de creueria (la majoria quatripartites) amb claus de volta al punt d'unió dels nervis.

    Al centre del claustre hi ha un jardí renovat el 1877 amb magnòlies i grans palmeres; fins aleshores, havia estat plantat de tarongers, (també havien tingut patis de tarongers la Casa de la Ciutat, la Llotja i el Palau de la Generalitat, però només en roman el d'aquest últim).[3] Els tarongers, juntament amb llimoners i xiprers ja hi eren el 1494, segons la descripció que en feu Jerònim Münzer, viatger alemany, i per recordar-los el 1974 s'hi va tornar a plantar un taronger.

    Al safareig del claustre hi ha tretze oques blanques, nombre que la tradició relaciona amb l'edat de Santa Eulàlia i amb el nombre de turments que va patir.

     

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Barcelona

     

    Façana de la catedral Font: Wikipedia

    Façana de la catedral Font: Wikipedia

    Claustre de la Catedral. Autor: Josep Renalias.   FOnt: Wikipedia

    Claustre de la Catedral. Autor: Josep Renalias. FOnt: Wikipedia


  • Spot 5 Ateneu Barcelonès

    Ateneu Barcelonès

    Published by Voltaire on 30/05/13
    Location: Barcelona

    L'Ateneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 (amb el nom inicial d'Ateneu Català) ubicada al carrer de la Canuda núm. 6, al Palau Savassona. 

    Personalitats molt significatives del país n'han ocupat la presidència en diversos moments, entre els quals podem destacar: Àngel Guimerà, Valentí Almirall, Lluís Domènech i Montaner, Bartomeu Robert, Joan Maragall,Pompeu Fabra, Lluís Nicolau d'Olwer, Eduard Fontserè i Riba, Amadeu Hurtado i Miró, Heribert Barrera, etc. Els discursos inaugurals de curs, pronunciats sempre per la presidència, constitueixen una magnífica font per conèixer l'evolució de la història de la cultura catalana.

     

    Història

    Inicialment es va fundar el 1860 sota el nom d'Ateneu Català (també conegut per Ateneo Catalán), entitat presidida per primer cop per Joan Agell i Torrents i amb Manuel Milà i Fontanals com a bibliotecari.[1] Posteriorment el 13 d'abril del 1872 es va fusionar amb el Casino Mercantil Barcelonès (fundat el 1869 i també conegut per Centro Mercantil Barcelonés), una entitat cultural i recreativa, fundant l'actual Ateneu Barcelonès.Les primeres seccions de l'entitat foren: Ciències Morals, Econòmiques, Físiques, Agricultura, Indústria, Literatura i Belles Arts. Aquest període inicial fins el 1895 (coincident a grans trets amb el de laRestauració) fou el de major incidència en la vida pública catalana.

    Ja des dels seus inicis va gaudir d'una gran fama com a centre promotor de la cultura: va promoure importants conferències, va organitzar cursos de formació propis; va pagar diversos premis com ara els dels Jocs Florals (i altres competicions); durant un temps va publicar el seu Butlletí; acollí penyes artístiques o literàries... Al llarg del temps l'Ateneu ha anat acumulant una important i rica biblioteca (5.900 títols l'any 1877, 13.500 el 1887, 19.000 el 1892, 50.000 el 1921, 175.000 el 1969, i el 2007 ja n'aplegava uns 300.000) fins a esdevenir la primera biblioteca privada del país,[3] amb importants col·leccions de revistes i premsa diària. Durant molts anys fou la més viva i útil de la ciutat de Barcelona.

    El 1906 l'Ateneu va inaugurar com a nou local el Palau Savassona al carrer de la Canuda,que encara avui és la seu de l'entitat més de cent anys després.

    Durant les primeres tres dècades del nou segle XX l'activitat de l'Ateneu Barcelonès va estar molt mediatitzada pels debats de les diverses penyes de socis, sobretot la formada al voltant de Quim Borralleras, de la qual en va sortir la iniciativa del Premi Crexells de literatura. A la guerra civil espanyola la biblioteca restà sota el control de la Direcció del Servei de Biblioteques Populars i esdevingué pública.

     

    El Palau Savassona

    El Palau Savassona va ser construït l'any 1796 per Josep Francesc Ferrer, baró de Savassona.L'edifici fou ideat per a ser una casa senyorial seguint el atró dels palaus urbans del gòtic català amb les dimensions i l'ordenació pròpies del procés academicistaneoclàssic. Arquitectònicament cal destacar l'entrada de carruatges, l'escala noble, les sales de conversa i l'excel·lent biblioteca.

    L'any 1906 va esdevenir la seu de l' Ateneu Barcelonès, després d'un llarg període de debats i litigis, i d'un esforç econòmic que va suposar una dura prova per a la capacitat i solvència de l'entitat. El projecte de reformes va estar en mans de l'arquitecte Josep Font i Gumà i el llavors estudiant Josep Maria Jujol.

     

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Ateneu_Barcelon%C3%A8s

     

    Entrada de l'Ateneu. Autor: Pere López.  Font: Wikipedia

    Entrada de l'Ateneu. Autor: Pere López. Font: Wikipedia

    Façana de l'Ateneu.  Autor:Amadalvarez.   Font:Wikipedia

    Façana de l'Ateneu. Autor:Amadalvarez. Font:Wikipedia


  • Spot 6 Església de Santa Anna

    Església de Santa Anna

    Published by Voltaire on 30/05/13
    Location: Barcelona
     

    Santa Anna de Barcelona és una església i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del segle XII, i situat al carrer de Santa Anna de Barcelona, prop de l'actual plaça de Catalunya. El conjunt dóna nom al barri de Santa Anna, un dels integrants delbarri Gòtic. L'església romànica va ser declarada monument nacional l'any 1881 i ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

     

    Història

    L'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem va enviar l'any 1141 uns monjos, dirigits per Guerau, amb l'objectiu d'establir-se a Barcelona i a la resta de la península. El 1145 ja hi ha constància del primer prior, Bernat, antic canonge de la catedral de Barcelona, que s'encarregà del nou monestir barceloní mentre que Guerau va actuar com a prior general per tota la península.

    Inicialment es varen establir en una església situada prop de la catedral i començaren a registrar donacions a favor de la comunitat. El 1177 hi ha constància de la construcció d'una nova església situada a l'indret actual. L'any 1215 una butlla del papa Innocenci III va confirmar les propietats del monestir.

    El 1423 es va unir amb el monestir de Santa Eulàlia del Camp, que anys abans s'havia traslladat al convent desocupat dels frares del sac. Amb aquesta unió el cenobi va passar a denominar-se de Santa Anna i Santa Eulàlia. L'any 1489 va ser suprimit l'orde del Sant Sepulcre, que s'incorporà a l'Orde de l'Hospital, però el monestir de Santa Anna va continuar anomenant-se del Sant Sepulcre.[3]

     

    Arquitectura 

    La construcció de l'església va iniciar-se a mitjans del segle XII en el períoderomànic. El monestir fou edificat per l'arquitecte Ramon Amadeu, amb l'església col·legiata de Santa Anna. La construcció continuà durant els tres següents segles, ja en període gòtic.

    Actualment es conserva l'estructura romànica original del temple, amb absisquadrat i planta de creu, coberts amb una volta de canó apuntada del segle XIII . La porta d'estil gòtic és de l'any 1300. En el segle XIV es va allargar la nau que ja fou coberta amb volta gòtica de creueria i en el segle XV es construí el cimbori. El cimbori va ser reconstruït en obra vista després de la guerra civil espanyola. La capella dels Perdons, del segle XIV, està situada a l'esquerra de l'absis. Cal destacar el sepulcre del cavaller Miquel de Boera, del segle XVI. La nova capella del Santíssim està decorada amb pintures de Pere Pruna.

    Claustre de l'església.   Autor:  Farisori   Font: Wikipedia.

    Claustre de l'església. Autor: Farisori Font: Wikipedia.

    Façana de Santa Anna.   Autor: Ludvig14.   Font: Wikipedia.

    Façana de Santa Anna. Autor: Ludvig14. Font: Wikipedia.
  • Spot 7 Basílica de la Puríssima Concepció

    Basílica de la Puríssima Concepció

    Published by Voltaire on 30/05/13
    Location: Barcelona

    El Monestir de Santa Maria de Jonqueres és un antic monestir de monges de la ciutat de Barcelona que va estar al carrer de Jonqueres des del segle XIII fins el XIX en que el monestir va ser traslladat pedra a pedra al carrer d'Aragó i avui en dia forma part de l'església parroquial de la Concepció al districte de l'Eixample.

     

    Edifici 

    L'església és d'una única nau de planta ampla dividida en sis trams, amb voltes de creueria. Té un absispentagonal, coberta amb una volta d'ogives que recorda a una vela de vaixell inflada pel vent. En els laterals de la nau es troben capelles entre els contraforts. Encara que no es tenen dades concretes, se suposa que l'església va ser consagrada el 1448; l'obra deu datar del primer terç del segle XV. La porta de la façana estava originalment a un lateral.

    El claustre és senzill i va ser construït en el segle XIV. Té una longitud de 30 metres i un ample de 17 metres. Consta de dos pisos dividits en galeries. Cadascun dels pisos disposa d'un total de 72 arcs.

     

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Jonqueres

    Claustre.  Autor: Pere prlpz.  Font: Wikipedia

    Claustre. Autor: Pere prlpz. Font: Wikipedia
  • Spot 8 Col·legi Escolàpies Llúria

    Col·legi Escolàpies Llúria

    Published by Voltaire on 30/05/13
    Location: Barcelona

  • Spot 9 Monestir de Pedralbes

    Monestir de Pedralbes

    Published by Voltaire on 30/05/13
    Location: Barcelona

    El Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes és un convent de l'orde de les clarisses situat al barri de Pedralbes de Barcelona. Els seus edificis formen un notable conjunt monumental d'estil gòtic.

     

    Història 

    El monestir va ser fundat pel reiJaume el Just i per la seva esposaElisenda de Montcada el 1326, amb la intenció que servís de lloc de retir per la reina en el moment d'enviudar, que es preveia proper per l'edat i la salut del rei. El monestir es va inaugurar amb una missa solemne el 3 de maigde 1327. Albergava una comunitat de monges clarisses, formada en la seva major part per filles de nobles.

    La reina va posar especial interès en aquest monestir al qual va dotar de diversos privilegis. Gràcies a un d'aquests privilegis, el monestir quedava sota la protecció directa de la ciutat, a través del Consell de Cent, que es comprometia a defensar-lo en cas de perill.

    La pròpia Elisenda va fer construir un palau annex al que es va traslladar al morir el seu marit, el 1327. Elisenda va residir al palau del monestir fins el moment de la seva mort el 1364. Malgrat que la pròpia reina va ordenar al seu testament que l'edifici fos derruït després de la seva defunció, l'any 1972 Maria Assumpta Escudero i Ribot va considerar que havia descobert les restes del Palau dins del mateix monestir de Pedralbes al costat del dormitori de les monges, si bé d'altres investigadors han proposat hipòtesis alternatives sobre la situació del palau, més obert a l'exterior. 

    Des del 1329 hi va haver al monestir una petita comunitat de frares franciscans (inicialment sis) per cuidar-se de l'espiritualitat de les monges; aquests frares s'allotjaven a l'edifici conegut com el conventet. 

    Durant la Guerra dels Segadors de 1640, les monges van ser exclaustrades i es van allotjar a la residència del marquès d'Aitona. En virtut de l'acord establert per Elisenda de Montcada amb la ciutat, les religioses van ser escortades fins a la seva destinació per soldats armats. La mare abadessa tancava el seguici, acompanyada pel segon conseller de la ciutat.

    El 1835, després de la crema de convents produïda a Barcelona, les monges van fugir i la comunitat va restar dispersa durant tres anys. Tot i això, el monestir no fou afectat per la desamortització, cosa que ha contribuït a la seva bona conservació en comparació amb d'altres elements del patrimoni eclesiàstic del país. 

    El 1931 l'estat va declarar el monestir Monument Històric Artístic i, en esclatar la guerra civil, se'n féu càrrec la Generalitat i va ser cremat el retaule major. A partir del 1949 una part del monestir es va obrir al públic, i el 1975 es va construir un nou convent a l'antic hort per tal de destinar la major part de les instal·lacions antigues al Museu-monestir de Pedralbes, que a les darreries del segle XX va passar a formar part del Museu d'Història de la Ciutat. En aquest museu s'exhibeixen peces relacionades amb la vida monàstica, gairebé totes pertanyents al patrimoni de les religioses.

    El 1993 es va destinar una part del recinte a allotjar una petita part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza. El 2004, aquesta col·lecció es va traslladar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

    Una petita comunitat de monges clarisses segueix residint al nou convent. El 13 de juliol de 2011, el regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi,Joan Puigdollers, afirmà que treballaria perquè el seu districte recuperés el monestir en detriment de les Corts. 

     

    Claustre

    És l'element més important del monestir després de l'església, és l'espai al voltant del qual s'ordena el monestir, té tres pisos d'altura i una longitud de 40 metres. Donen a l'esmentat claustre el sepulcre de la reina Elisenda, el dormitori, l'abadia, la infermeria, el menjador (refetor) i la sala capitular.

    Els dos pisos inferiors són del s. XIV amb arcs espaiosos apuntats, sobre columnes amb capitells molt estilitzats, amb escuts dels reis d'Aragó i de la casa de Montcada. El pis superior és sense arcades i amb sostre en vessant.

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Pedralbes

    Claustre del monestir.  Autor: Marc Figueras.  Font: Wikipedia.

    Claustre del monestir. Autor: Marc Figueras. Font: Wikipedia.

    Façana.  Autor: Ludvig14.   Font: Wikipedia.

    Façana. Autor: Ludvig14. Font: Wikipedia.
  • Spot 10 Taller Escola Sant Camil

    Taller Escola Sant Camil

    Published by Voltaire on 30/05/13
    Location: Barcelona

  • Spot 11 Parròquia de Sant Jeroni de Montbau

    Parròquia de Sant Jeroni de Montbau

    Published by Voltaire on 30/05/13
    Location: Barcelona

close

Share the Route

close

Share by e-mail