Welcome to SpotSuite
Create, share and track routes realted to your interests
Find out
more

The route

La ruta dels generals de 1714: Casanova, Moragues i Villaroel

La ruta dels generals de 1714: Casanova, Moragues i Villaroel

Route created&published by Garci07 Price 0 €
Created: 10/04/14 lang: Català Topic(s): History
Places: Barcelona Distance: 0 Km. Media: Walk
Keywords: Rafael de Casanova, Villaroel, 1714, Moragues, El Born, El Fossar de les moreres, la Ciutadella

Description

En aquesta ruta explicarem el que van fer i on van lluitar els principals generals del setge de Barcelona i a més també veurem alguns dels punts més rellevants d’aquell setge i que actualment agafen més força que mai. El punt de partida serà el monument a Rafael de Casanova i acabarem al Born i concretament al fossar de les moreres. Al ser un recorregut que és una mica llarg cal que tot aquell que la vulgui fer vagi amb un calçat còmode i que estigui disposat a caminar, pèrò també es pot fer amb bici i passerem per molts llocs on es pot seure, descansar i al mateix temps estar atent a la visita.

Vote
Downloads: 0 Comments: 0
  • Spot 1 Rafael de Casonova: mite, heroi/traïdor i covard

    Rafael de Casonova: mite, heroi/traïdor i covard

    Published by on 10/04/14
    Location: Monument a Rafael de Casanova

    El punt de torbada serà l’estàtua de Rafael de Casanova que es troba a Ronda Sant Pere amb Ali Bei.

    Amb la figura de Casanova trancarem algun dels mites que envolten la seva figura, però primer de tot veurem qui era.

    Rafael de Casanova (1660-1743), veient la data de la seva mort ja queda clar que no va morir el 1714 defensant la ciutat de Barcelona com molta gent pot pensar.

    Casanova neix a Moià el 1660 i era fill d’una família de camperols rics. Gràcies a l’herència familiar va poder estudiar dret a Barcelona i el 1668 és quan aconsegueix doctorar-se. Però no serà fins l’esclat de la Guerra de Successió que entri en política. El gener del 1706 és extret per insaculació com a nou conseller de Barcelona, un any després Carles d’Àustrica li dona la titulació de ciutadà honrat de la ciutat i el 1708 forma part de la delegació del Consell de Cent que va rebre a Elisabeth de Brunswick. Però això és l’únic que es coneix de Casanova avanç del setge de la ciutat que és quan agafa importància De fet no serà fins el 1713 quan torni aparèixer la seva figura i es gràcies a la seva actuació en la batalla que es transforma en mite.

    El 30 de desembre es nomenat coronel de la Coronela (Milícia Ciutadana de gremis) i també va ser elegit membre de la junta de govern que s’encarrega d’estudiar les propostes del cap militar (Villarroel). El fet de que agafi les regnes del poder en el període més salvatge del setge de Barcelona és el que permet lloar la seva figura. Cal dir que Casanova i Villarroel eren partidaris de capitular i posar fi al setge, però van seguir amb la lluita fins l’onze de setembre de 1714. És en aquesta data quan Casanova se’l pot titllar d’heroi o de traïdor i de covard segons com es mirin els fets. Heroi perquè és el moment en que lluita contra les tropes borbòniques amb la bandera de Santa Eulalia (patrona de la ciutat en aquell moment) i dirigeix la Coronela. Malauradament és ferit quan defensava la ciutat. En canvi d’altres diuen que és un covard i traïdor per les paraules que va dir en el moment d’anar a la lluita: “Por nosotros y toda la nación española”. Aquestes paraules juntament amb el fet de que un cop ferit i a l’hospital decideixi firmar la capitulació són fets que no se li perdonen. Al mateix temps són paraules que fan sevir els nacionalistes espanyols, per dir que el catalanisme té com a mite un heroi que realment no era català sinó que era espanyol, però s’ha de dir que Espanya no és una realitat com a tal fins el XIX i que els nacionalismes es donen al mateix segle.

    L’ombra de la traïció que envolta a Casanova també es dona per la condemna que va rebre ja que no va ser tant dura com la de Moragues i això que tenia una càrrec més important. A Casanova se li confisquen els seus béns, però en el 1725 se li tornen i el 1715 torna a exercir d’advocat i farà fins els 1743.

    De fet Casanova es mitifica al segle XIX i es fa perquè el nacionalisme català necessita crear herois per reivindicar la seva identitat i ell és la figura perfecte ja que va ser ferit defensant la ciutat de Barcelona i perquè no dir-ho els drets de Catalunya davant de Felip V que era el representant de l’opressió espanyola (visió molt nacionalista, pròpia del XIX). A més se’l representa amb la bandera de Santa Eulalia i la gent de la Coronela darrere com si fos la Llibertat guiant al poble  de Delacroix.

    Rafael de Casanova en el moment que és ferit mentre defensa la ciutat

    Rafael de Casanova en el moment que és ferit mentre defensa la ciutat

    Estatúa de Rafael de Casanova i símbol del catalanisme

    Estatúa de Rafael de Casanova i símbol del catalanisme
  • Spot 2 La Ciutadella

    La Ciutadella

    Published by on 10/04/14
    Location: El parc de l a Ciutadella, Barcelona

    La desfeta de l’11 de setembre de 1714 va representar per Felpi V  la reorganització de les defenses de la ciutat de Barcelona. Però el que es va fer no era per defensar la ciutat de l’enemic exterior sinó que també es va fer per atacar la ciutat,

    El projecte ideat per Joris Prosper Van Verboom ,que era un enginyer militar, consistia en construir bastions de defensa exterior i per controlar la ciutat. Com a paradigma de bastió que serveix per les dues coses, tenim el Castell de Montjuic, però Verboom va dissenyar la fortalesa de la Ciutadella.

    La Ciutadella era una fortalesa de planta pentagonal i de dimensions similars a fortaleses europees com Anvers. Per dur a terme la construcció es va destruir part del barri de la Ribera ja que el conjunt estava rodejat per una gran esplanada. Es van enderrocar 38 carrers i els habitants van ser traslladats al barri de la barceloneta el 1753.

    L’ajuntament de Barcelona va demanar l’enderroc de la Ciutadella el 1794, però la petició es va desestimar i no serà fins el 1868 amb la revolució de la gloriosa que s’enderroqui. El 1869 la Ciutadella se la queda l’ajuntament de Barcelona i la pot tirar a terra, sempre i quan hi faci un Parc amb jardins i casernes en substitució de les que hi havia.

    L’enderroc es va allargar fins el 1878 i es van conservar alguns edificis interns com la capella, el Palau del Governador i l’Arsenal que en el 1888 va ser Palau reial i des de 1979 el Parlament de Catalunya.

    El projecte iniciat el 1872 es modifica el 1888 arrel de l’exposició Universal, que és el que es pot veure actualment, però sense alguns edificis que es van instal·lar per la Expo. Tot i així encara es conserva el Museu Martorell i el Castell dels tres dragons fet per Domènech i Muntaner (antic museu de la zoologia) que actualment és un dels pilars del Museu de Ciències naturals.

    Un cop finalitzada l’ Expo es construeix el Zoo de Barcelona i s’inaugura el 1892. Però la Ciutadella destaca per la font de la cascada feta per Fonsterè i va comptar amb l’ajuda de Gaudí.

    Disseny  de la  fortalesa de la Ciutadella

    Disseny de la fortalesa de la Ciutadella

    Font de la  cascada  que presideix el Parc de la Ciutdella

    Font de la cascada que presideix el Parc de la Ciutdella

    Castell dels Tres Dragons, fet per  Domènech i Muntaner

    Castell dels Tres Dragons, fet per Domènech i Muntaner

    Joris van Verboom, enginyer militar que va  dissenyar la  Ciutadella

    Joris van Verboom, enginyer militar que va dissenyar la Ciutadella
  • Spot 3 Moragues el màrtir de 1714

    Moragues el màrtir de 1714

    Published by on 12/04/14
    Location: Pla de Palau

    El general Moragues va ser un general que va lluitar al bàndol austriacista a la guerra de successió i és un personatge que es coneix poc. El general Moragues va néixer a Sant Hilari de Sacalm el 1669 i provenia d’una bona família. Moragues feia vida de pagès, però fart de les invasions de les tropes franceses decideix entrar al grup de vigatans. Els vigatans eren gent de la plana de Vic que mostraven la seva oposició a les tropes franceses que estaven a la zona. Degut al fort sentiment antifrancés de Moragues, quan Felip V de Borbó és nomenat rei d’Espanya, decideix posicionar-se cap al bàndol de l’Arxiduc Carles d’Àustria (Carles III). De fet serà un dels que firma el Pacte dels vigatans que havia d’aportar 6 mil homes quan els anglesos arribessin a Barcelona (1705) tal com deia el Pacte de Gènova. En el 1707 passa a formar part del regiment de la reial Guardia Catalana (regiment d’elit de l’exèrcit català) i aviat serà general. A inicis del 1707 va ser nomenat governador de Castellciutat, fortalesa de la Seu d’Urgell, per poder controlar l’entrada dels francesos, però al mateix any té lloc la batalla d’Almansa que la van guanyar les tropes borbòniques i això va significar un forta derrota pels austriacistes.

    Però el fet que ho canvia tot i que també afectarà a Moragues serà que el 1711 Carles III passa a ser l’emperador d’Àustria degut a la mort del seu germanastre. Aquest fet propicia el Tractat d’Utrecht de 1713 on anglesos, holandesos i austríacs trenquen l’aliança amb Catalunya ja que si donen suport a Carles III, pot ser un emperador amb molt de poder tal i com ho seria Felip V abans de la Guerra de Successió.

    Davant d’aquesta situació els dirigents catalans segueixen tirar endavant i planten cara als borbons. Tot així Moragues el 1713 cedeix Castellciutat als borbons, però seguirà lluitant per les comarques de Catalunya fins arribar al setge de Barcelona que va caure l’onze de setembre de 1714.

    Un cop acabada la guerra es va retirar a Sort amb la seva família, però va ser reclamat pel capità general de Barcelona. Per por de ser assassinat va voler fugir a Mallorca que encara dels anglesos, però va ser detingut.

    Finalment el 27 de març de 1715 va ser jutjat, torturat i mort de manera infame. Se li van retirar els honors militars, se’l va descalçar, el van vestir amb camisa de penitent i va ser arrossegat per un cavall pels carrers de Barcelona fins arribar al patíbul on va ser penjat i esquarterat.

    El cap de Moragues va ser posat en una gàbia de ferro que es va penjar a portal de Mar i no es va retirar fins el març de 1727 tot i les peticions de la viuda. Per aquest motiu se’l considera màrtir català, però al mateix temps és un personatge poc conegut i que tampoc té grans monuments que el commemorin. De fet només n’hi ha dos: el bust del seu cap a Pla de palau (Barcelona) i un conjunt escultòric a Sant Hilari de Sacalm que representa el cap de Moragues dintre de la gàbia.

     

     

     

    Monument del general Moragues  a  Sant Hilari Sacalm.

    Monument del general Moragues a Sant Hilari Sacalm.

    Bust del general  Moragues  a Pla de Palau

    Bust del general Moragues a Pla de Palau
  • Spot 4 El general Villarroel

    El general Villarroel

    Published by on 12/04/14
    Location: El Born

    El general Villarroel tot i néixer a Barcelona el 1656 no se’l pot considerar català ja que en aquella època això no significava res. Ell era gallec i  militar igual que el seu pare. La peculiaritat de Villarroel és que va estar en els dos bàndols en poc temps. En el 1697 va defensar  Barcelona contra els francesos, però a les ordres de Felip V i el 1709 va estar implicat en la conjura del Duc d’Orleans contra Felip V. Això va causar el seu desterrament i va marxar a Galicia. Serà en terres gallegues on es posi en contacte amb les tropes austriacistes. Però tot i això cal dir que el 1710 Villarroel es presenta a Felip V per ajudar-lo contra la invasió austriacista. Malauradament descobreix una noble francesa de la Cort de Felip V que conspirava contra ell i decideix posar-se al servei de Carles III. Al entrar al exèrcit austriacista es nomenat tinent mariscal. Degut a la bona feina que va fer a la batalla de Villaviciosa i en l’evacuació d’Aragó (1711) va poder ser nomenat comandant suprem de les forces catalanes. Villarroel va estar al setge de Barcelona poc temps, però tot i així va organitzar les defenses de la ciutat contra els atacs del Duc de Pòpuli. En el 1714 veient els forts atacs, Villarroel i Josep Bellver i Balaguer, van decidir organitzar una rèplica ràpida, però els borbònics van obrir noves bretxes. Davant d’això Villarroel decideix convocar un consell de guerra a esquenes dels consellers de la ciutat per capitular i acceptar les condicions del Duc de Berwick. Però Casanova i els consellers s’hi oposen. Aleshores Villarroel vol dimitir, però al veure que l’11 de setembre té lloc l’assalt que serà definitiu, prepara les seves tropes per fer fora l’enemic  del pla d’en Llull. Malauradament va ser ferit i queda fora de combat igual que Casanova. És en aquest moment quan Villarroel li diu al Coronel Ferre (cap en aquell moment) que seria millor capitular per protegir els ciutadans.

    Tot i capitular, els 25 caps van ser empresonats i Villarroel va ser enviat al Castell d’Alacant. El 1715 al de Corunya i finalment a Segòvia on va viure fins el final de la seva vida. Carles IV  el va alliberar gràcies a la pau de Viena.

    Antonio de Villarroel

    Antonio de Villarroel

    Junta militar on estan Casanova i Villarroel per decidir si capitulen o no

    Junta militar on estan Casanova i Villarroel per decidir si capitulen o no
  • Spot 5 El Born de 1714

    El Born de 1714

    Published by on 12/04/14
    Location: El Born centre cultural

    En el tram final de la ruta anirem al Born Centre Cultural ja que en el que era l’antic mercat del Born, s’han trobat les restes de l’antic barri i així ens podem fer una idea de com eren les cases i els carrers d’aquella època i com va patir. A més el Born o també conegut com a barri de la Ribera va patir canvis amb la construcció de la Ciutadella ja que es van enderrocar carrers per poder-la construir i també és el barri on Villaroel va ser ferit. Concretament va ser ferit a la plaça del Bornet,  però aquesta plaça ja no existeix. En el BCC el que també veiem és com afecta una guerra en un ciutat ja que podem veure les bales i la destrucció que aquestes van causar en els edificis del barri. Això és així ja que en un setge i més el de Barcelona, quan les tropes atacants no poden destruir l’enemic, el que fan és malmetre la població per rendir la ciutat.

    No gaire més lluny del BCC tenim el Fossar de les Moreres que serà l’últim punt del recorregut.

  • Spot 6 El Fossar de les Moreres

    El Fossar de les Moreres

    Published by on 12/04/14
    Location: El Fossar de les Moreres

    El Fossar de les Moreres va ser utilitzat coma fossa comú. Cal dir que el fossar anteriorment havia sigut el cementiri de Santa Maria del Mar. L’antic cementiri es va utilitzar per enterrar els soldats de la guerra de successió.

    L’actual fossar no ha tingut sempre l’aspecte d’avui en dia. En el 1775 el bisbe Climent inaugura el cementiri del Poble Nou, com a primer cementiri extramurs i s’avança a la cèdula reial promulgada per Carles III el 1787. D’aquesta manera s’eliminen els cementiris parroquials de la ciutat, però el fossar es va seguir utilitzant per que el del Poble Nou va ser destruït per els tropes napoleòniques. I finalment va ser empedrat el 1819. Això va fer que s’oblidés, però Pitarra amb una poesia el recupera, però no serà fins el 1966 que es facin obres per recuperar-lo de veritat. El projecte de Porciles consistia en destruir el pont adjacent a Santa Maria del Mar i fer una plaça, però no es va dur a terme. El 1978 Òmnium Cultural vol que la plaça es transformi en un lloc per commemorar la memòria del 1714. Aleshores el 1981 l’ajuntament de Barcelona fa un pla per rehabilitar el barri de la Ribera i també accepta la proposta d’Òmnium Cultural de transformar el fossar en un lloc commemoratiu a més de voler recuperar el pont de Santa Maria del Mar que anava fins a Pla de Palau. El projecte de tornar a construir el pont i fer la plaça, finalment no es fa i el 1989 es decideix fer el projecte de Carme Fiol que consisteix en fer una plaça de totxana vermella i rehabilitar les cases del voltant. El projecte de Carme Fiol és el que es pot veure actualment, una plaça diàfana i oberta al públic. En el 2001 es constitueix el memorial de la guerra de 1714 i es transforma en el lloc on es commemora la Diada Nacional de Catalunya.

    El memorial es un pebeter amb una flama eterna ja que mai s’apaga i commemora els morts de 1714.

    Pebeter del fossar de les moreres amb la flama sempre encesa que recorda als morts de 1714

    Pebeter del fossar de les moreres amb la flama sempre encesa que recorda als morts de 1714

    Plaça del fossar de les Moreres un cop oberta al públic

    Plaça del fossar de les Moreres un cop oberta al públic

    Pont de l'església de Santa Maria del Mar que anava fins a Pla de Palau

    Pont de l'església de Santa Maria del Mar que anava fins a Pla de Palau
close

Share the Route

close

Share by e-mail