Welcome to SpotSuite
Create, share and track routes realted to your interests
Find out
more

The route

El Canigó

El Canigó

Route created&published by Voltaire Price 0 €
Created: 11/02/13 lang: Català Topic(s): Literature
Places: Rosselló, el Conflent Distance: 0 Km. Media: Vehicle
Keywords: verdaguer, canigó, literatura catalana, roselló, catalunya,

Description

Aquesta ruta transcorre per la geografia que configura el poema de Jacint Verdaguer ‘el Canigó’, un espai on la historia deixa pas a una èpica que, a la manera de Virgili, volia conferir a la nació catalana un origen mitològic sobre el que bastir la seva identitat. Per completar aquesta ruta haurem de caminar força i fer servir el vehicle, motiu pel qual requereix un cap de setmana ben bo. Podeu trobar el poema sencer en aquest enllaç: http://ca.wikisource.org/wiki/Canigó

Vote
Downloads: 0 Comments: 0
  • Spot 1 La Mare de Déu del Mont

    La Mare de Déu del Mont

    Published by Alababalà on 11/03/13
    Location: Mare de Déu del Mont
    Per començar el viatge us proposem una parada al santuari de la Mare de Déu del Mont, encara al cantó Sud del Pirineus. Allí, a l’estiu del 1884 Jacint Verdaguer va fer una estada durant la qual va escriure alguns fragments del poema Canigó.
     
    Des d’aquest indret es pot contemplar una vista privilegiada dels la espinada pirinenca, i per tant, és un lloc magnífic per recrear el vol que Gentil i Flordeneu fan per sobre els Pirineus al cant IV.
     
    Recordem que la reina de les fades, Flordeneu, disfressada de la pastora Griselda ha seduït el jove compte Gentil, i decideix ensenyar-li els seus dominis. Volant sobre les crestes de les muntanyes, els dos enamorats ressegueixen el Pirineu, que ens és descrit amb unes indicacions geogràfiques ben precises: Canigó- Núria - Puigmal - Toses - Cadí - La Seu - Sort - Boí - Bissiberri - Maleïda (o Maledeta) - Vall d’Aran - Andorra - Ordino - Carlit - Canigó. 
     
    Us convidem doncs, a seure al costat de la estàtua de Mossèn Cinto i (si el dia ho permet) contemplar el paisatge i repassar aquell mític vol dels dos enamorats:
     
     
     
    Un gran arbre ajagut és lo Pirene
     
    que mira ses brancades poderoses
     
    esbadiar-se de València a Roses,
     
    entreteixir-se amb serres i turons,
     
    on penja, com ses flors immusteïbles, 
     
    les blanques caseries i vilatges
     
    i, més a prop del cel, los ermitatges,
     
    que en semblen, allí dalt, los escalons.
     
     
     
    O llegir el cant en aquest enllaç: 
     
    Podeu sentir els versos corresponents a aquest cant a través dels vídeos del projecte Canigó 125 veus, en que diversos personatges reciten el poema verdaguerià.
     
     
     
     

    Image title

    Image title
  • Spot 2 El Castell de Rià

    El Castell de Rià

    Published by Alababalà on 13/02/13
    Location: Rià
    La senyera ens indica el lloc on s’alçava el Castell de Ria (a la localitat de Ria i Cirach), demolit el 1672 per ordre del rei Lluís XIV.  Aquí probablement hi va néixer el fundador de la nissaga dels comtes-reis catalanoaragonesos, atès que el pare de Guifré el Pilós, Sunifred I, hi tenia el seu comtat i el seu castell, i és el lloc des d’on Gentil, durant la seva guàrdia nocturna,  s’esbalaeix mirant les congestes de neu del Canigó tot pensant en la seva Griselda. 
     
    Al castell, Gentil hi fa la vetlla nocturna i contempla la resplendor de les congestes canigonenques. El seu escuder li diu que són “los mantells d'ermini de les fades” i que, si en pot robar un, tindrà tots obtenir els desitjos que vulgui. Desitjós de posseir l'amor de Griselda, Gentil dubta entre la seva obligació de cavaller i l’amor cap a la noia, però ja se sap que l’amor és més fort que l'espassa, i Gentil s'enfila a cavall cap al cim per aconseguir allò que li ha de concedir els favors de Griselda.
     
    A dalt, l'esperen les fades que el porten en presència de Flordeneu, la reina de les fades que pren la forma de Griselda per enamorar el cavaller i encantar-lo. Prou recorda el seu compromís de lluitar contra els moros, però les atencions de Flordeneu (transmutada en Griselda) i les seves fades aconsegueixen que el noi oblidi les seves obligacions guerreres:
     
     
    A un signe de la Fada , ses donzelles
     
     ab flochs lo lligan, cintes y garlandes:
     
     —Senyora, —ell va dihent,— deixaume lliure;
     
     doscents arquers m'esperan en la plana;
     
     si á la lluyta no'ls meno ans que'l sol isca,
     
     tots doscents me dirán traydó á la patria.
     
     —Es lluyta més suau la que t'espera,
     
     es lluyta del amor hont l'amor guanya;
     
     si es la cadena que't posí trenquívola,
     
     de ferro'n tinch, d'argent y d'or encara.—
     

    Rià

    Rià
  • Spot 3 Cova de Sirach

    Cova de Sirach

    Published by Alababalà on 13/02/13
    Location: Ripa i Celrach
    En aquesta cova de la població de Sirach (o Cirac) arriben Gentil i Flordeneu després del seu vol per sobre el Pirineu. És una cova que dóna accés al regne màgic i telúric de les fades, el palau de Flordeneu i comunica directament amb la cima del Canigó.
     
     
    Gentil ja passa la Tet
     
    de la fada en la carroça;
     
    ¡qué bonich es y ben fet,
     
    qué aixerida ella y qué rossa!
     
     
     
    De la cova de Sirach
     
     ja's rumbejan per l'entrada,
     
     cem una barca en un llach
     
     hont les gojes fan bugada.

  • Spot 4 Cortalets - punt per pujar al cimd el Canigó

    Cortalets - punt per pujar al cimd el Canigó

    Published by Alababalà on 13/02/13
    Location: Canigó
    Us proposem una ascensió a la muntanya del Canigó des d’on es pot veure una magnífica vista sobre els Pirineus i la plana del Roselló. Farem la ruta més senzilla que surt del del Cortalets i dura unes cinc hores enmig d’aquest paisatge espectacular. Fet i fet, el Canigó era on s’amagava l’esplèndid palau de les fades. Podeu trobar tota la informació relativa a aquesta ruta al Wikiloc: 
     
     

  • Spot 5 El cim del Canigó

    El cim del Canigó

    Published by Alababalà on 13/02/13
    Location: canigó

    Arribats a la cima de la muntanya és moment d’analitzar el paper que té el massís per al poema. A banda de donar-li nom, des d’un punt de vista geogràfic és la clau de volta al voltant del qual pivoten els escenaris físics i espirituals de l’obra. 

     

    El palau de Flordeneu

    Al cant III, anomenat L’Encís, trobem Gentil i Flordeneu, la goja que l’ha enamorat difressada de Giselda. Es passegen per les coves on les estalactites i les estalagmites que configuren el palau de la fada, tot enfilant-se cap al cim del Canigó. Es trenca un cop més la narració amb un llarg poema -Lo Rosselló- on juguen la mitologia, la història i la descripció del paisatge. A la fi del poema apareixen totes les goges del Pirineu, que entonaran la famosa cançó Muntanyes regalades.

     

    —Aguayta!—diu l'hermosa, y en mágich panorama

     obrir ven á ses plantes lo pla del Rosselló

     per entre cortinatges de boyres d'or y flama,

     y ací's veu, com en somni d'amor, prop de sa dama

     y al cim de Canigó.

     

     Cinch rius brollan d'aqueixa montanya grandiosa,

     cinch rius d'aygua de gebre, mitj perles y mitj gel,

     de tots ab les escumes lo Rosselló s'arrosa;

     aixís sos raigs escampa l'estrella més hermosa

     per los jardins del cel.

     

     Apar una almorratxa descomunal que vessa

     per sos cinch brochs de vidre cinch rius d'aygues d'olors;

     la aixeca entre eixes cimes Pirene gegantessa

     com quant, dintre la plaça, dançant la pabordessa

     arruixa'ls balladors.

     

     Gegant ample d'espatlles, al torb y a la tempesta

     y als núvols deixa ferhi cada hivernada aplech;

     ramades té que viuhen de romaní y ginesta

     en cada arruga esteses de sa rumbosa vesta,

     y un poble en cada plech.

     

     Allá d'allá Colliure, del Pirineu derrera,

     se ven rojench è informe sortir lo sol naixent,

     com far que ab braç de ferro sosté la cordillera,

     y al náixer ja ab sa rossa y estesa cabellera

     s'abriga'l firmament.

     Cant IV Nuviatge

     

    Muntanyes regaldes

     

    chor de gojes, fent la sardana

     

     Montanyes regalades

     son les de Canigó,

     elles tot l'any floreixen,

     primavera y tardor.

     

     la goja de mirmanda

     

     Quant Barcelona era un prat

     ja Mirmanda era ciutat,

     forts gegants l'han aixecada,

     que de pedra ab glavi tosch

     quant los veyan dintre'l bosch,

     fins los roures tremolavan.

     

    Mort de Gentil

    Però si el Massís del Canigó és el lloc on Gentil i Flordeneu viuen el seu amor, també és el lloc on el jove ha de trobar la mort en mans del seu oncle, que arriba a la muntanya escapant dels sarraïns, convençut que la desfeta del seu exèrcit és per culpa de la deserció de Gentil. En sorprendre el dos amants, i encegat per la fúria, Guifré agafa el seu nebot i l’estimba muntanya avall.

     

    La victòria de la creu

    Al Cant XII, anomenat La creu de Canigó, els monjos encapçalats per Oliba fan una processó per acomplir el darrer desig de Guifré: plantar una creu al cap d’amunt del Canigó. Els monjos tenen l’ajuda de tots els sants, fet que els ajuda e enfrontar-se amb l’equip contrari, les fades i gojes de les muntanyes que volen barrar el pas a la sacra comitiva que vol a profanar el seu palau amb tempestes i borrasques. Però els monjos, ferms, segueixen la creu i, mentre el palau de Flordeneu s’ensorra, i arriben a la cima de la muntanya des d’on poden contemplar el seu país, alhora lliure de sarraïns i de fades. Fet i fet aquest és un dels eixos temàtics del Canigó: la victòria del cristianisme contra les forces paganes.

     

    Oh, salve, Catalunya,

    la fosca nit s'allunya,

    la nuvolada es fon.

     

    Així les coses, les gojes no tenen més remei que emprendre una retirada. Totes les gojes, la de Mirmanda, la de Galamús, la de Ribes, es planyen perquè per tot veuen com les seves possesions s’omplen d’ermites i esglésies. El cor de goges convida Flordeneu a anar-se'n, i ella recorda els versos que cantava en els temps de l’amor amb Gentil i que ara contenen una variació dolguda:

     

     

    Cim del Canigó

    Cim del Canigó
  • Spot 6 Casteil - sortida per pujar a St. Martí

    Casteil - sortida per pujar a St. Martí

    Published by Alababalà on 13/02/13
    Location: Casteil

    Des d’aquest indret agafarem la pista que ens portarà fins al monestir de Sant Martí del Canigó. És una caminada molt fàcil, d’uns tres kilòmetres per una pista encimentada. Podeu veure detalls de la ruta en aquest enllaç: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=464088


  • Spot 7 Ermita de Sant Martí Vell

    Ermita de Sant Martí Vell

    Published by Alababalà on 20/02/13
    Location: casteil, sant martí del Canigó

    Aquesta preciosa església romànica és l’indret on s’inicia la llegenda del Canigó. Bé, la veritat és que no tenim clar si aquesta és la ermita de l’aplec inicial o bé l’ermita s’alçava en l’espai on ara hi ha el monestir, però ens servirà perfectament per al decorat en que s’inicia el primer cant del Canigó, anomenat “L’Aplec.”

    Aquí arriba Talalferro, el seu fill Gentil i el seu oncle Guifré per participar en l’aplec. Baixen de caçar i s’uneixen a la festa, i el jove Gentil demana d’ésser armat cavaller. Així comença el nostre poema:

     

    Ab son germá, lo comte de Cerdanya,

    com áliga que á l'áliga acompanya,

    devalla Tallaferro de Canigó un matí;

     ve ab son fill de caçar en la boscuria,

     quant al sentirhi mistica canturia

    se n'entra al hermitatge devot de Sant Martí.

     

    Allà, Gentil, s'enamora d'una pastora anomenada Griselda, que, “coronat de violes del bosc son front serè”, dansa amb els seus companys una sardana. El pare, que veu de que va el tema, adverteix dels inconvenients d’aquell amor insinuat. 

     

    Lo ram santjoanenc

    La narració s’interromp quan un joglar entona una cançó -Lo ram santjoanenc- que ens narra una llegenda situada a La màgica nit de Sant Joan: un galant arriba a casa la seva estimada, però aquesta ha fet un ram en forma de creu que ha penjat a la porta de casa. El galant es queda a la porta sense atrevir-se a entrar.

     

    —¿Donchs per què't quedas defora?

     —Perque'm barras lo portal

     ab les flors d' aqueixa toya.

     —¿Un ramellet te fa por?

     —Me fa por d'aspi sa forma.

     —No es d'aspi, no, que es de creu;

     si't fa por, no ets cosa bona.

     —Donchs so'l maligne esperit

     que les ánimes se'n porta.

     Si no fos lo ramellet

     la teva fora ma esposa,

     avuy jauríam plegats

     en mon jaç de foch y sofre.—

     

    I acaba el poema:

     

    D’ençà que això succeí,

    ribera amunt del Garona,

    lo matí de Sant Joan,

    des del Cantàbric a Roses,

    les nines del Pirineu 

    posen un ram a la porta.

     

    La presència del joglar provoca un rebombori que s’acaba ràpid amb l’arribada de noves terribles: els àrabs han arribat a aquelles terres per fer-hi una de les seves ràtzies de destrucció. Tallaferro corre a presentar batalla i Gentil baixa a Cornellà amb el seu oncle, on esperen poder destruir l'exèrcit enemic.


  • Spot 8 Sant Martí del Canigó

    Sant Martí del Canigó

    Published by Alababalà on 19/02/13
    Location: sant martí del canigó

    Arribar a l’abadia romànica de Sant Martí del Canigó sempre és un plaer. L’escenari, magnífic, carregat d’història, ideal per un poema de mitologia fundacional com és el Canigó. Fóu als voltants de l’any 1000 quan per iniciativa del compte de Cerdanya i Conflent, Guifré Cabreta, que s’iniciaren les obres de construcció de l’abadia. Els primers pobladors del cenobi foren una comunitat de monjos benedictins que vingueren des de Sant Miquel de Cuixà, fet que ja hem investigat en el spot relatiu a Sant Martí Vell.

     

    Centrem-nos, doncs en els episodis luctuosos que tenen lloc en aquest indret i que porten a la fundació del monestir, tal i com se'ns narren als cants IX, X i XI.

     

    L’enterro.

    Assabentat de la mort del seu fill perquè l’escuder en porta el cadaver fins a la ermita, Guifré confessa el seu crim davant del seu germà. Empès per la ira, Tallaferro vol matar Guifré i només la providencial intervenció d’Olibaa aconsegueix que no es vessi més sang. Guifré vol expiar el seu crim es fa monjo i funda, sota la direcció de l'abat Oliba, el monestir benedictí de Sant Martí del Canigó allà on és enterrat Gentil. 

     

    Al Cant XI se'ns descriu el claustre, la cripta, la basílica i el monestir que es va construint. Guifre, corsecat pel remordiment, s'aplica obsessivament a cavar la pròpia fossa en la roca.

     

    Sovint, a l'aspra i mortuòria celda

    arriba el crit salvatge de Griselda

    que, boja, va cridant: -Gentil, Gentil!

     

    Un dia arriba la nova de la mort de Tallaferro, negat en les aigües del “Rose”. Al cap d'un temps, mor també Guifre que, en les seves últimes paraules, demana que plantin “la creu, del Canigó al bell cim”. Es dóna el cas que existeixen dues tombes sobre la roca, a la zona nord del campanar i que, efectivament, pertanyen a Guifré Cabreta, mort el 1049 i a la seva segona esposa.

    Les ruïnes del monestir en temps de Verdaguer

    Les ruïnes del monestir en temps de Verdaguer
  • Spot 9 Sant Miquel de Cuixà

    Sant Miquel de Cuixà

    Published by Alababalà on 19/02/13
    Location: sant miquel de cuixà

    No podem deixar el massís del Canigó sense visitar l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, una de les més magnífiques mostres del romànic català que podem trobar a ambdós costats dels Pirineus. Aquest monestir va ser fundat el 879 i deu el seu origen a l'abadia de Sant Andreu d'Eixalada, avui desapareguda, fundada cap al 840 i situada al capdamunt de la vall de la Tet. A la tardor del 878, una forta crescuda del riu Tet va destruir el monestir (situat prop del llit del riu) i va obligar els monjos a refugiar-se als voltants. El cenobi sempre va estar lligat als comptes de la Cerdanya i el Conflent. El 1008, l’abat Oliba,és nomenat tercer abat de Ripoll i de Cuixà, i amb ell el monestir assoleix la seva plenitud.

     

    Eixalada

    La historia de la fundació del monestir està narrada de forma poètica en el poema anomenat Eixalada que trobem incrustat en el cant IX, anomenat L’Enterro. En aquesta composició, el poeta ens explica com, en temps de l’emperador Carlemany, cinc monjos es presenten davant l’emperador i li expliquen que el seu monestir ha estat arrasat per un aiguat. El motiu? una goja, una dona d’aigua, havia enamorat un home quan es banyava en un estany. Des d’aleshores el desgraciat havia oblidat esposa i fills resseguia tots els torrent i rius cercant la seva estimada

     

     

    Caygué en sos braços

     

    y oblidá prompte, d'aquells llaços

     

    en la presó,

     

    sos fills, sa esposa y sa maysó.

     

     

    Com fil de plata

     

     

    que lliga al pla la serra ingrata

     

     

    de Puig Pedrós,

     

     

     lo riu la Tet, desde Lanós,

     

     

     tot fent joguines,

     

     

     á besar baixa les ruines

     

     

     del monestir.

     

     

     

     Lo cavaller fins al Capcir

     

     

     segueix á estones

     

     

     del riu febrós les clares ones,

     

     

     caçant, cruel,

     

     

     lo coll-vert d'or, d'ales de cel,

     

     

     bech groch y negre,

     

     

     que al aixecar lo vol alegre,

     

     

     més que un aucell

     

     

     ala-pintat, sembla un joyell

     

     

     de pedres fines

     

     

     fet per les sílfides y ondines.

     

     

     

    Un dia, però, el prior del monestir es troba els dos amants i posa les coses al seu lloc

     

     

    Nostre prior

     

     

     trobál un día ab son amor

     

     

     y ab veu amiga

     

     

     li parlá aixís: «Cal que us ho diga,

     

     

     no ho podeu fer

    Image title

    Image title
  • Spot 10 Cotlliure

    Cotlliure

    Published by Alababalà on 20/02/13
    Location: Cotlliure
    És moment d’allunyar-nos de les muntanyes del Canigó i atansar-nos fins a la costa per visitar aquesta magnífica i turística vila, una de les més famoses i concorregudes de la contrada. La veritat és que recòrrer els seus carrerons i les seves platges és una delícia.
     
    Però en l’afer que ens ocupa, Cotlliure és escenari d’esdeveniments molt menys plàcids: assabentats de la presencia musulmana en les seves terres, Tallaferro havia retornat a la plana on s’havía prduït una batalla ferotge entre cristians i sarraïns. Però les coses no surten del tot bé, i Tallaferro és ferit,  fet presoner i portat en una nau fondejada a Cotlliure. Amb l'ajuda dels fallaires i de la divina providencia, Tallaferro aconsegueix de trencar les seves cadenes, alliberar els captius  i incendiar les barques dels musulmans. El cant s'acaba amb unes paraules del comte a qui un vell fallaire senya les ferides i li pregunta si el fa patir:
     
     
     
    No és per mi si sospiro, que és per Gentil,
     
    quan penso, pobre pare, què fa el meu fill?
     
     
     
    Des del Canigó el seu germà, el compte Guifré (que acaba d’assassinar el jove Gentil) veu el fum i entén de seguida que passa i davalla a ota pressa epr auxiliar el seu germà abans els sarraïns no enviïn reforços a Cotlliure. En la seva carrera s’uneixen els fadrins de la contrada i formen un exèrcit que conflueix sobre Cotlliure amb els ballesters de Besalú que han vingut a combatre els moros.
     
     
     
    En sa gropa se'n pujan molts cristians
     
     en seguiment de Guifre, que'ls va aplegant.
     
     D'aplegadisses llances quan té un bon ram,
     
     al Rosselló devalla com una allau
     
     que creix ab lo que troba tot rodolant.
     
     
     
    A partir d’aquí s’inicia una lluita ferotge descrita en el cant  VIII, anomenat La fosa del gegant, per totes les terres rosellonenques i que acaba amb la derrota dels sarraïns quan miren d’escapar-se per la Cerdanya, direcció el Segre i cap a Lleida. Tallaferro, ajudat per les pregaries del seu germà Oliva, els encalça i aconsegueix matar el gegant Gadur, cap dels musulmans, fet que marca la victòria decisiva de les forces cristianes.
     
     
     
    La cimitarra mora sembla una falç,
     
    feta á fer caure testes com brins de blat;
     
    cercant la del bon comtc, damunt li cau;
     
    lo partirá, si'l troba, de dalt á baix,
     
    l'osberch de fèrrea malla, com l'elm daurat,
     
    les armes y la sella, comte y cavall.
     
    Mes Guifre se n'adona, lo colp rebat,
     
    y abans que'l moro aixeque l'arma y lo braç,
     
    sa espasa l'atravessa de part á part.
     

    Cotlliure

    Cotlliure
close

Share the Route

close

Share by e-mail