Welcome to SpotSuite
Create, share and track routes realted to your interests
Find out
more

The route

Els passos perduts de Salvador Dalí a Figueres

Els passos perduts de Salvador Dalí a Figueres

Route created&published by Bufarut Price 0 €
Created: 28/05/13 lang: Català Topic(s): Literature
Places: Figueres Distance: 0 Km. Media: Walk
Keywords: dalí, figueres, museu dalí, gala, cadaqués, rambla de figueres, museu del joguet, cafe astoria, hotel duran, torre galatea

Description

Si bé el mestre del surrealisme deia que el centre del món era a la estació de Perpinyà, les primeres llums les va veure a Figueres. Abans de Paris, abans de Nova York i fins i tot abans que Cadaqués, el jove Salvador va iniciar el seu camí a la capital de l'Empordà, el mateix lloc on el va acabar, ja que les seves restes descansen sota la cúpula del museu que porta el seu nom. I per seguir els primers passos i la relació posterior de Dalí amb la seva ciutat natal , comptarem amb la inestimable ajuda d'un altre insigne empordanès: Josep Pla.

Vote
Downloads: 0 Comments: 0
  • Spot 1 Casa natal

    Casa natal

    Published by Alababalà on 28/05/13
    Location: Figueres

    Fins i tot algú com Dalí va haver de passar pel tràngol del naixement, una cosa traumàtica i utèrica que sens dubte el va marcar. De fet, el primer capítol de la seva autobiografia Vida secreta de Salvador Dalí s'anomena justament 'Memòries de la meva vida intrauterina', tot relatant els seus records en aquell període redescobert gràcies a les lectures freudianes.

    El petit Salvador va néixer l'11 de maig de 1904 al número 20 del carrer Monturiol, coneguda com Casa Puig, un edifici modernista dissenyat per Josep Azemar que va ser arquitecte municipal entre els anys 1899 i 1914 i del qual s'en poden veure altres edificis a les rodalies com l'antic Escorxador Municipal, la Casa Salleras, la Casa Cusi i la Casa de Puig-Soler, situades en els números 16, 20 i 27 de la Rambla.

    En aquest immoble el futur pintor va a viure-hi a amb els pares i la germana Anna Maria fins a 1922, any en què es trasllada a Madrid. Tot i pertànyer a l'Ajuntament i haver-hi un projecte de museització , la casa encara no es pot visitar.

    El seu pare fou el senyor Salvador Dalí i Cusí, natural de Cadaqués, advocat i notari. (...) Exercí sempre a Figueres, on arribà a ser una figura conegudíssima no solament a la capital, sinó a tot l'Empordà. (...) Una vegada jubilat, es retirà al Llaner de Cadaqués, on passà els últims anys de la seva vida vivint en casa pròpia, cultivant un hort, practicant la religió catòlica, discutint amb el seu fill, de vegades de forma vociferant.. ”

    Josep Pla. "Salvador Dalí, una notícia". Homenots, quarta serie. Obra complerta.


    Un dels fets destacats de la infància daliniana és que el jove Dalí va tenir un germà que va morir nou mesos abans de que ell nasqués i que va tenir el mateix nom que ell, Salvador. Quan tenia cinc anys els seus apres el van portar a veure la tomba del seu germà mort, el Salvador Dalí que ja no hi era, i li van venir a dir que ell era una reencarnació, cosa que va arribar a creure.

    ... ens semblàvem com dues gotes d'aigua, però donàvem reflexos diferents ... El meu germà era probablement una primera visió de mi mateix, però segons una concepció massa absoluta.

    Dalí, Vida secreta de Salvador Dalí

    Acusava als seus pares de que havien comès un crim al posar-li el mateix nom que al seu germà mort i va fer mans i mànigues per reclamar la seva personalitat, els eu lloc, caient en un narcisisme desmesurat que seria part constituent de la seva personalitat i del seu personatge. D'altra banda, la identificació amb el germà mort el va portar a una obsessió per allò putrefacte i pels cucs.

    Un tercer fet remarcable de la primera estança daliniana és la possible existència de l'origen dels seus famosos bigotis (uns bigotis que Josep Pla va augurar que “farien forat”) en el retrat del militar català Josep Margarit que penjava a la sala d'estar de la casa. Aquesta, però, és una teoria no demostrada i que compte amb detractors que asseguren que la inspiració bigotera venia donada pels autoretrats de l'admirat Velàzquez.

    La familia daliniana a la platja de Cadaqués

    La familia daliniana a la platja de Cadaqués

    Josep Margarit

    Josep Margarit

    Diego Velázquez

    Diego Velázquez


  • Spot 2 Església de Sant Pere

    Església de Sant Pere

    Published by Alababalà on 28/05/13
    Location: Figueres

    Potser va ser anant cap al seu bateig a l'església de Sant Pere, quan Dalí va rebre les primeres ràfegues de tramuntana. I si no va ser aquell dia va ser més endavant, quan hi anava a sentir missa amb tota la família. O quan va fer la primera comunió en aquesta església l'any de gràcia de 1920. Molts anys després el temple també acolliria els funerals del pintor.

    Aquest edifici, la més imponent de les esglésies figuerenques, té una dilatada historia que arrenca en temps del romànic, encara que d'aquell període amb prou feines queden algunes restes, com la pica baptismal, ja que l'edifici que contemplem avui dia respon a la seva reconstrucció en estil gòtic de temps de Pere el Cerimoniós i a diferents ampliacions i remodelacions posteriors per no parlar dels estralls soferts durant la Guerra Civil que van deixar l'edifici gairebé aterrat.

    El que si podem contemplar a la façana de la capella de Sant Sebastià, al carrer de la Jonquera, és l'escut de la confraria de la Puríssima Sang. Des d'aquesta capella sortia cada any la processó de la Tramuntana, que es cada any dirigia al santuari de Santa Maria de Requesens (a la Jonquera) per demanar que el vent bufés en la seva justa mesura epr purificar el passi sense fer-hi estralls.

    Va ser en aquest període d'existència figuerenc que va morir la mare de Dalí, Felipa Domènech, el segon gran trauma de la infància del jove Salvador que tenia aleshores 16 anys. El noi adorava la seva mare i mai va poder assimilar la seva mort i, encara menys, acceptar que el seu pare es cases en segones núpcies amb la germana de la difunta, una dona que a la casa familiar sempre van anomenar 'la tieta'. No tenim clar si les exèquies es van celebrar en aquest indret, però el fet és més que probable.

    Sens dubte va ser entre les parets d'aquesta església que Dalí va tenir els primers contactes amb la iconografia cristiana de gran format, i al llarg de la seva carrera la religió i part dels sentiments contradictoris de culpa de les pulsions sexuals mal encarrilades van ocupar un lloc destacat en la obra daliniana posterior, amb obres com: “Cristo de San Juan de la Cruz” i “La última cena”.  

    La església després de la guerra.

    La església després de la guerra.

    Aspecte actual

    Aspecte actual
  • Spot 3 Institut Ramón Muntaner

    Institut Ramón Muntaner

    Published by Alababalà on 28/05/13
    Location: Figueres

    Considerat el primer institut d'ensenyament mitjà laic a Espanya, va ser fundat el 1839 amb el nom Col·legi d'Humanitats per Julián González de Soto. Les seves aules han acollit a nombrosos personatges catalans, inclòs Salvador Dalí. Encara que l'edifici ha estat reformat des de llavors, el claustre de l'antic convent de franciscans i certes zones encara mantenen l'ambient original. Està situat a l'actual plaça de l'Institut cantonada amb Carrer Muntaner.

    Com que el pare de Dalí en aquella època processava vehement opinions de lliurepensador, va negar-se a portar el seu fill a cap institució religiosa, motiu pel qual optà per portar el seu fill al Col·legi d'Humanitats. En aquell ambient el petit Salvador va manifestar una feble vocació per els estudis i una certa propensió per la agitació, encapçalant tota mensa de protestes i comisions.

    Estudià el batxillerat a l'Institut general i tècnic de Figueres i amb el pla del compte de Romanones de 1903. Estudià de mala gana gairebé totes els assignatures, i davant d'elles arribà a una indiferència i a una distracció insondables. Només el dibuix l'apassionà. Per aquesta disciplina sentí des de petit una una fascinació gairebé morbosa”

    Josep Pla. "Salvador Dalí una notícia". Homenots. Quarta serie. Obra complerta.

    Juntament amb els seus companys Jaume Miravitlles, Joan Xirau, Joan Turró i Ramon Reig a editar en 1919 la revista Studium, una revista mensual que publicava articles, ilistracions, poemes i una sèrie de textos dedicats a pintors com GoyaVelázquez o Leonardo da Vinci.

    També entre aquestes parets el jove Dalí hi va festejar les seves nòvies, primer Anna Estela i després Carme Roget. I segons explicà ell amteix, als lavabos de l’Institut un dia per primera vegada no pogué evitar de fer, per dir-ho tal com ho deia ell, “allò”.

    Quan tenia 13 anys va ser matriculat en la Escola Municial de Dibuix de Figueres, amb el pintor Ramón Pichot, un home al que Dalí havia conegut a Cadaqués i que veient les aptituds del futur pintor li va proposar iniciar-se en els estudis reglamentats en aquesta materia. Pitchot era un pintor que coneixia bé les noves corrents de l'art que fluien a l'altra banda dels Pirineus, així que va ser un personatge que va tenir una gran influencia en els primers passos en l'art de Dalí, particularment amb la colecció d'art del pintor on Dalí va decobrir-hi l'impressionisme.

    Però en aquesta època també cal esmentar la decisiva influència del professor de dibuix de Dalí, el senyor Juan Nuñez de l'Escola de Dibuix Municipal de Figueres, que va esdevenir el referent i protector del pintor en aquesta època i el que va indicar a la familia la possibilitat d'obtenir una beca per tal que Salvador es traslaldés a Madrid per estudiar a la Escuela de Bellas Artes de San Fernando, la única manera que el seu pare accepti al vocació artística del seu fill: amb un títol de l'estat (títol que mai obtendira, ja que el 26 el van expulsar quan va declarar que no hi havia ningú en aquell centre capacitat per a examinar-lo).

    Image title

    Image title
  • Spot 4 Museu de l'Empordà

    Museu de l'Empordà

    Published by Alababalà on 28/05/13
    Location:

    Ubicat al número 2 de la Rambla, el Museu de l'Empordà, es va fundar el 1971 per acollir les col·leccions que es guardaven a l'Institut Ramon Muntaner. A més d'alguns quadres del Prado que havia estat rebuts en dipòsit, no triguen a instalar-s'hi  col·leccions d’arqueologia (aixovars funeraris, ceràmica ibèrica, àtica i itàlica), d’escultura medieval (Monestir de Sant Pere de Rodes), de pintura barroca, de pintura i escultura dels segles XIX i XX (Sorolla, Casas, Mir, Nonell, Gargallo, Casanovas, Cuixart, Ponç, Sunyer, Tàpies) i, es clar,  d’art empordanès (Blanquet, Dalí, Reig, Vallès, Santos Torroella). També s'hi pot veure aluns dibuixos de Joan Nuñez, el mestre de Dalí i altres representants de l'escola surrealista de l'Empordà. Davant del museu s'ha col·locat una escultura de Medina-Campeny on apareix reflectit Dalí.  

     

     


  • Spot 5 Centre penitenciari

    Centre penitenciari

    Published by Alababalà on 28/05/13
    Location: Figueres

    El 30 de maig de 1924 Salvador Dalí va ingressar a la presó provincial de Girona, però abans va estar nou dies incomunicat a les delendències penals de Figueres. SI bé l'episodi de reclusió no va superar els 21 dies, poques coses s'en saben del fets que van envoltar la detenció i provació de llibertat del jove Dalí, per bé que ell juntament amb el seu amic Jaume Miravitlles i altres companys havien estat arrestats en compliment d'un decret llei de la dictadura de Primo de Rivera que tipicifava els delictes contra “la seguridad y unidad de la Patria y cuanto tienda adisgregarla, restarle fortaleza y rebajar su concepto”.

    Sembla ser que en l'ambient entre liberal i d'eclosió de l'independentisme de la Figueres de la època, el jove Dalí era sospitós a ull de la policia de separatista. El mateix Salvador Dalí, en la seva “vida secreta” ens relata una anècdota d'aquells temps: un dia, arribant a l'institut,s va veure un grup d'alumnes que cridaven i enmig de tots ells un remolí de fum negre. En apropar, tots es van dispersar i ell es va quedar només davant els fumejants restes d'una bandera espanyola que havia estat cremada en la protesta. El motiu de la sobtada dispersió era un grup de soldats que havien presenciat els fets i ja investigaven el sacrilegi perpetrat.

    Vaig declarar repetidament que la meva presència allà era purament accidental, però ningú prestava la mínima atenció a les meves protestes d'innocència (...) Va circular immediatament el rumor que, en el moment d'aparèixer els soldats, tothom havia fugit excepte jo, que, romanent clavat en el lloc, havia donat prova i exemple d'estoïcisme revolucionari i admirable presència d'ànim. Vaig haver de comparèixer davant els jutges, però afortunadament era massa jove perquè em consideressin responsable d'actes de caràcter polític; em van deixar anar sense formació de causa.”

    Dali. La vida secreta de Salvador Dalí

    Dalí assegura que a partir d'aquell dia a Figueres l'assenyalaven com "el fill del notari, el qual va cremar la bandera ".

    En tot cas, no va ser la darrera torbada amb la justícia. El 1939 va destrossar els aparadors dels magatzems Bonwit Tellers de Nova York, fet que va ajudar-lo a consolidar la seva fama americana. I encara el 1956 va ser acusat d'atemptat a un funcionari públic quan va clavar una puntada de peu al notaria que havia acudit a la seva casa de Portlligat per llegir-li la herència del seu pare. 


  • Spot 6 Museu del joguet de Catalunya

    Museu del joguet de Catalunya

    Published by Alababalà on 28/05/13
    Location: Figueres

    Situat a l'antiga casa pairal del Baró de Terrades, que més tard albergaria el Cafè París (un dels favorits de Salvador Dalí en plena Rambla) el museu conté, a banda de les joguines, una exposició permanent sobre els primers vint anys de l'artista on mostren nombrosos objectes i records relacionats tant amb ell com la seva família: una reproducció del seu àlbum de fotografies familiar, joguines personals (com el famós Osito Marquina que Federico Garcia Lorca li va regalar), textos i alguns dibuixos i obre primerenques que ens ajuden molt a situar la infància i joventut de Dalí.

    També val la pena la excel·lent col·lecció de joguines de totes les èpoques que dona nom al museu, una visita que val la pena tant amb nens com sense (que tots hem sigut nens alguna vegada).

    Dalí i Lorca a Cadaqués

    Dalí i Lorca a Cadaqués

    L'Osito Marquina

    L'Osito Marquina
  • Spot 7 Cafè Astoria

    Cafè Astoria

    Published by Alababalà on 28/05/13
    Location: Figueres

    És ben sabut que el cafè era el centre neuralgic de la vida cultural de qualseveol població fins ben entrat al segle XX. A París, Barcelona o fins i tot a Figueres les seves taules aplegaven el bo i pitjor dels personatges locals on a vegades es feien congregacions tertulianes o, simplement, es contemplaven les indisoncràcies locals, que en el cas de Figueres eren d'un marcat trannà liberal i revolucionari.

    Tot i que ha desaparegut la marquesina que cobria la terrassa i s'ha modernitzat gran part de l'interior, encara es manté intacta la zona de la barra del cafè favorit de Salvador Dalí. En ella passava moltes sobretaules i se'l podia veure per les tardes quan estava a Figueres. Són innombrables les fotos que es conserven on apareix assegut en una de les taules. Segueix sent un lloc privilegiat des d'on es domina tota la Rambla, el cor de Figueres.

    Resulten reveladores les paraules de Josep Pla que vinculen de manera decisiva els estirabots del pintor amb les seves primeres estances als cafès de la capital empordanesa:

    Examinant les coses fredament, el que resulta literalment fabulós és que Dalí, repetint les collonades, ximpleries i animalades que es deien als cafès de Figueres en els anys de la seva adolescència i la seva primera joventut (manifestades per ell amb un francès fantàstic i amb una barra descomunal), es vagi fent un tipus no solament de París, sinó de molt més enllà de París –un tipus que tira per la fama mundial, com es va veient cada dia. En aquells anys, Figueres s’especialitzà en un humorisme sense solta, de gra molt gruixut, d’un primarisme grotesc. Aquest humorisme fou cultivat en els cafès i en algunes cases particulars. “

    I afegeix més endavant:

    “El que no es pot negar, en tot cas, és que les més absurdes formes de –diríem– l’esperit de Figueres es van projectant, a través de Dalí, sobre l’espai mundial. Són exabrubtes que són de tothom i no són de ningú: són de Figueres.”

    Josep Pla. Notes disperses, Obres Complertes.

     

    Us podeu fer una ideia de la Figueres del segle passat visitant aquest magnífic blog: Figueres antic

    Cafè Tupinamba, actualment, cafè Astoria

    Cafè Tupinamba, actualment, cafè Astoria
  • Spot 8 Hotel Durán

    Hotel Durán

    Published by Alababalà on 28/05/13
    Location: Figueres

     

    Al número 5 del carrer de Lasauca, a dues passes de la Rambla, es troba un lloc essencial sigui quina sigui la ruta daliniana que se segueixi a la ciutat. Allà hi ha l'hotel on el pintor s'allotjava quan passava per la seva ciutat natal abans d'utilitzar la Torre Galatea com a quarter general. Les habitacions eren les 101 i la 102, on dormia Gala (si, dormien separats. De fet la seva vida sexual era, diguem-ne, complexa).

    D'altra banda hi també estava seu restaurant favorit de Dalí, el celler Ca la Teta, els orígens del qual es remunten a 1855 i on el mestre Duran li cuinava seus plats preferits. El Celler es manté tal com el va conèixer el pintor encara molt més ple de fotografies i obres del mateix Dalí. Gairebé sempre proposen menús dalinians.

    I és que Dalí mai va perdre els lligams amb la seva ciutat natal, amb l'Empordà en general i Cadaqués en particular. De fet, durant molts anys va fer una mena de mig i mig: passava mig any donant voltes pels ambients més cosmopolites i excitants del planeta i l'altre meitat s'estava a la seva terra natal. I és que ja ho deia l'inefable Josep Pla:

    Dalí esdevingué una curiosa barreja de localisme exacerbat, frenètic i de dandisme cosmopolita, libèrim, il·limitat. (...) L'Empordà que té una metereologia tan hinòspita –té un clima literalment gòtic–, convida a emigrar, però alhora és un país tant bonic que convida a tornar.”


  • Spot 9 Plaça Gala-Salvador Dalí

    Plaça Gala-Salvador Dalí

    Published by Alababalà on 28/05/13
    Location: Figueres

    Quan es crea el Museu Teatre es condiciona l’espai que l’envolta convertint-lo en un museu a l’aire lliure dedicat a l’artista que ell mateix s’ocuparia de dissenyar. D’una banda hi ha un monument dedicat al gran Francesc Pujols que culmina amb un dels seus característics ous daurats. La relació entre Dalí i Pujols va ser d’admiració mutua. Així, el pintor v atraduïr al francès la obra pujliana  La visió artística i religiosa d’en Gaudí (1927), editat a Lausana el 1970, un llibre en defensa del arquitecte català en una època en que no tohom el defensava. Dalí es va sentir especialment captivat per la filosofia de Pujols: el 1960, va pintar l’obra a l’oli Cel Hiparxiològic, i el 1974 va publicar el llibre Pujols per Dalí, on es referia a les seves nombroses converses amb Pujols. 

    D'altra banda tenim un Homenatge a Newton. La relació de Dalí amb la ciència també és i ha estat una matèria que ha donat per molts articles i llibres. Per no extendre'ns sobre aquesta dilatada relació assenyalarem tant sols que el pintor estava subscrit a nombroses publicacions científiques, es va relacionar amb eminencies de diverses disciplines i que va reflexar en la seva obra interessos tant dispars en matèria científica com la teoria cuàntica de Plank, les il·lusions òptiques, les estructures d'ADN, les holografies o el fenòmen de les catàstrofes del matemàtic René Thom.

    A més podem trobar a la plaça tres escultures d'Antonin Mercè que representen Meissonier, un dels seus artistes favorits al que ret homenatge a través d'imaginatius retocs. Completa el conjunt l'obra de Wolf Wostel L'Obelisc de la televisió i diverses escultures i muntatges del mateix Dalí.


     

     

    EL monument a Pujols

    EL monument a Pujols
  • Spot 10 Torre Galatea

    Torre Galatea

    Published by Alababalà on 28/05/13
    Location: Figueres

    La Torre Gorgot, anomenada per obra i gracia daliniana Torre Galatea, formava part del recinte emmurallat de la ciutat. En l’actualitat és un dels edificis del Teatre-Museu Dalí.

    El segle XIX la torre fou transformada en dipòsit d’aigües municipals. Recollia les sobrants del castell i les redistribuïa a Figueres (fou la primera xarxa d’aigua corrent de la ciutat). Tant la torre i l’edifici foren restaurats l’any 1931. El projecte va ser obra d’un arquitecte francès i les obres es dugueren a terme sota la direcció de Pelai Martínez. En el transcurs d’aquesta tasca les parets, d’un gruix de 2 metres, foren reduïdes a només 80 cm.

    L’edifici va ser residència de Salvador Dalí des de l’octubre de 1984. Dalí va voler canviar el seu nom pel de Torre Galatea en homenatge a la seva estimada Gala, i allí mateix va morir-hi le 23 de gener de 1989 a l’edat de 84 anys mentre escoltava el seu disc preferit, el Trstà i Isolda de Richard Wagner.


  • Spot 11 Museu Dalí

    Museu Dalí

    Published by Alababalà on 28/05/13
    Location: Figueres

     

    El Teatre-Museu Dalí està considerat com l'objecte surrealista més gran del món. Per a la seva construcció es va aprofitar les ruïnes de l'antic Teatre Municipal. En el seu interior hi ha una trentena d'espais on es poden veure multitud d'obres tant del pintor com d'algun dels seus amics i artistes més admirats.

    Va ser pels volts de l'any 1960, quan Dalí ja era una figura de renom mundial, que l'aleshores alcalde de Figueres se n'adonà que la vila natal de l'artista havia de tenir un espai on hi estigués representat i es difongués la seva obra. El mateix Dalí, en el transcurs de la Segona Guerra Mundial, havia començat a pensar en les parets cremades del Teatre Municipal de la seva Figueres natal com a possible espai on exposar la seva obra, tal i com ja havia fet en la seva primera joventut.

    El teatre municipal de Figueres havia estat durant molts anys, un teatre notable i ple d'activitat en la vida figuerenca de l'època pel qual hi passaren de gira les principals companyies d'òpera que actuaven al Liceu de Barcelona i una gran quantitat de grups de sarsuela i de teatre ambulant. L'edifici, però, estava en un estat lamentable degut a un incendi que en Plena Guerra Civil l'havia arrasat deixant-ne tant sols la carcassa exterior.

    A més de ser l'escenari de les seves primeres exposicions, el lloc es trobava just davant de l'església de Sant Pere on el pintor havia estat batejat. Dalí va demanar tot el teatre per bastir un museu al seu servei, i totes les institucions de la ciutat i el país es van posar al servei de la idea per materialitzar, després de moltes estira i arronsa, el projecte.

    Dalí va col·laborar amb els arquitectes i amb tots aquells que van treballar per al museu, participant en la seva concepció i decoració, i particularment es va fer molt amic de l'arquitecte Emilio Pérez Piñero, que va projectar l'espectacular cúpula transparent en làtex que domina l'edifici. Finalment, el 28 d'octubre de 1974 es va poder inaugurar oficialment el museu, per bé que les obres encara no estaven enllestides.

    El museu no està pensat com un repositori d'obres, sinó que el museu en si mateix és una obra; cada espai ens proposa diferents combinacions de quadres, escultures, mobles i decoracions que permeten al visitant assaborir el surrealisme en la seva accepció daliniana, a l'hora que s'hi poden contemplar tant obres de Dalí com d'altres artistes del seu entorn.

    També es pot baixar a la cripta on el mateix Dalí està enterrat. La polèmica envolta aquest sepeli, ja que el propi Salvador Dalí havia deixat escrit que volia ser enterrat a Púbol, al costat de la seva estimada Gala. Però algunes persones van assegurar que en el darrer moment Dalí havia canviat de parer, accedint a ser enterrat a Figueres mateix i passant així a formar part dels atractius turístics de la ciutat.

    Aqui podeu veure alguns vídeos relacionats amb les principals obres que s'hi exposen.


close

Share the Route

close

Share by e-mail